El Greenwashing és una pràctica enganyosa que fan servir moltes empreses per presentar-se a la ciutadania com a respectuoses amb el medi ambient o més sostenibles del que són, és una manera d’incentivar i vendre més els seus productes o serveis enganyant al consumidor, el reglament 2020/852 del Parlament Europeu el defineix com la pràctica d’obtenir un avantatge competitiu deslleial, es comercialitza productes com a respectuosos i en realitat no compleixen els requisits mediambientals bàsics.
Fa molts anys que grans empreses de referència en els àmbits, alimentació, energia, moda, transport, turisme o automoció fins i tot organitzacions públiques, organitzacions privades i fundacions, fan servir aquest postureig, ja que cada vegada més els ciutadans consumeixen una marca pel compromís amb l’ètica, la sostenibilitat i l’ecologia. El Greenwashing fa agreujar la crisi climàtica fent una crida a la sostenibilitat perquè té greus conseqüències pel planeta i per les empreses que fan bé la seva feina en la qüestió de competitivitat i vendes, el que va encunyar aquesta paraula va ser David Bellamy botànic i naturalista anglès quan milions de consumidors van canviar els seus hàbits i estaven disposats a pagar més pels productes sostenibles és aleshores quan es van estendre les acreditacions ambientals per fer el ecoblanqueig o Greenwashing i per evitar-lo és crucial que els consumidors es llegeixin les etiquetes dels productes, per fer-ho cal canalitzar les paraules bio, verd, ecològic o natural.
La veritat que els equips de màrqueting de les empreses que fan Greenwashing es dediquen a treballar per fer estratègies cada cop més difícils d’identificar pels consumidors, l’altra cara són les empreses que fan l’esforç que es demana per arribar a la neutralitat. L’organisme d’autoregulació de la indústria ha demanat una política de tolerància zero, establir filtres rigorosos per evitar que el rentat verd retardi l’acció climàtica amb el cost humà i econòmic que això comporta.
Les agències de publicitat que exageren i simplifiquen la sostenibilitat s’enfronten a normes i sancions més estrictes, la regulació que lideren la UE i els governs que la formen s’ha d’adaptar a cada país, preparant una norma contra la falsa publicitat verda amb sancions que poden arribar fins a cent mil euros, m’entres Europa proposa també un, Green Deal, catàleg de bones pràctiques per avançar cap a una economia neutra en carbó i respectuosa amb el medi ambient, un full de ruta que es vol complir, almenys és l’objectiu. El pacte Verd Europeu és un pla molt ambiciós en el qual no té cabuda l’ecoblanqueig si l’EU vol ser el primer continent neutre el 2050.
Per reduir els costos ambientals dels processos en marxa l’economia circular pretenen optimitzar l’ús de matèries primeres, allargant la vida útil mitjançant segones i terceres oportunitats, a Catalunya es calcula que l’economia circular genera econòmicament més d’11.014 ME amb més de sis-centes empreses involucrades. Només un ecologisme amb un projecte estructural és capaç de plantejar una estratègia transformadora per poder fer que l’agenda del 2050 sigui un fet.
Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental