Lax’n’busto ha tornat a l’estudi després de sis anys i el resultat, ‘Polièdric’ (RGB), arriba aquest divendres a les botigues. El disc conté deu temes, dos dels quals, amb la veu del primer vocalista de la formació, Pemi Fortuny. Ramon Mirabet, Ernest Armengol i Miquel Abras, entre d’altres, posen veu a la resta de peces. El grup del Vendrell explica en una entrevista amb l’ACN que és la proposta “més diferent” de la seva llarga carrera i circumscriu el retorn de Pemi Fortuny a la “il·lusió” que els feia que participés en un projecte col·lectiu, però no com a avantsala de cap retorn. “Després d’anys de bagatge, hem tornat gaudir de la música i de l’estudi de gravació, veient créixer les cançons”, rebla el baixista Jesús Rovira.
La sonoritat que genera tornar a sentir la veu de Pemi Fortuny en les cançons noves de Lax’n’Busto fa tornar els orígens del grup, però els components ho defensen com una evolució: “No és el mateix ni estem al mateix lloc”. “Ara ens prenem les coses d’una altra manera”, apunta Rovira.
En aquest sentit, el bateria Jaume Piñol afirma que de “manera natural” van tancar el període amb Salva Racero com a cantant i que ara en comencem un altre, en què no pretenen trobar un únic cantant sinó “obrir” el seu nou projecte a diverses persones. D’aquí, també, beu la iniciativa d’escollir a través d’un concurs la cantant Nerea Bassart.
Amb tot, el retorn de Pemi Fortuny surt de manera “natural”, de la mateixa manera que també se li va oferir a Salva Racero que, per motius d’agenda, no va poder-hi participar.
Una proposta “complexa” al directe
Segons Pemi Rovirosa, el projecte que es van fixar comportava una “complexitat” rellevant, que van anar resolent a mesura que avançaven les cançons. “Cada cantant dona aires i colors diferents i cada peça és un món nou, que ens permetia treballar cançó a cançó”.
Una de les parts més complexes del projecte és el directe. Lax’n’Busto va anunciar inicialment tres concerts, que s’han acabat ampliant a cinc, que passarà amb tots els cantants pel Teatre Fortuny de Reus per l’Auditori de Girona en el marc del Festival Strenes i a la Sala Barts de Barcelona, amb motiu del festival Guitar BCN
