Quina paraula més curiosa i no gaire freqüent encara que actes d’atermenament públics o privats se’n fan sovint en el nostre dia a dia. Atermenament és un acte administratiu per saber els límits d’una llera pública que els pot iniciar l’organisme que gestiona la conca si es tracte d’un riu o el govern central si parlem del litoral com és el cas de Terres de l’Ebre, també el poden fer els propietaris d’on es vol fer aquesta limitació aquest acte es duu a terme mitjançant un procés administratiu impulsat d’ofici o per les persones afectades. En el cas que parlem és un atermenament marítim terrestre que s’integra en el domini públic, tenint en compte que també pot ser privat, en aquest cas està impulsat pel govern central que gestiona tota la costa marítima terrestre del país.
L’Atermenament de domini públic és una operació per delimitar els terrenys que reuneix el que descriu la llei de coste, existeix i està ben definida per les seves característiques naturals i garanteix l’ús públic de les costes sense cap excepció assegurant la seva integrita, conservació i adoptant les mesures de protecció i restauració de tot el litoral. Al nostre territori aquesta conservació o manteniment ha estat sobrepassada cada cop que hem tingut un temporal i n’hi han hagut uns quants que han deixat les platges i la barra del trabucador fetes malbé i no diu gaire de la vigilància del govern central cap al nostre litoral, s’arriba tard i malament deixant-hi molts diners per deixar compromesa la seva integritat.
La ZMT (Zona Marítima Terrestre) és la franja de terreny que en un fort temporal les ones poden agafar inclús en situacions excepcionals, degut aquestes situacions molts llocs de domini públic marítim terrestres poden arribar a zones situades bastant més enllà del nivell habitual de les marees. Aquesta zona la qualifiquen de Ribera de la mar que està integrada en la ZMT , les platges i són d’una gran superfície com les zones humides litorals situades darrere dels marges dunars separades del mar obert. L’amplada de la servitud legal és la Ribera de la Mar que marca els límits pels quals es mesura la servitud del domini públic marítim terrestre de la zona a protegir. La zona de servitud que té la Ribera de la mar és la limitació legal que s’imposa sobre un dret de propietat d’interès general que recau sempre en terrenys de propietat privada on el dret d’aquesta propietat està subjecte algunes limitacions regulades en la Llei de Costes i on rau la clau del conflicte de l’atermenament. Aquests límits de domini públic van ser la veritable raó perquè la gent de TTE, arrossaires, Ajuntament , entitats privades varen crear un front de resistència per preservar els seus interessos, perquè en un primer moment l’atermenament estava projectat per agafar moltes ha de cultiu d’arròs que els pagesos del territori no estaven disposats a cedir, les dues parts tant la publica representada pel govern com la privada representat pes entitats, Ajuntaments i propietaris. Sembla que definitivament el govern central s’ha fet enrere amb l’atermenament que va presentar i no la dura a terme. Les línies del nou plantejament presentat per evitar que el mar entri tampoc satisfan la gent del territori que estan presentant al·legacions a aquesta nova iniciativa del govern central fins que sigui una cosa justa, segurament per arribar-hi les dues parts hauran de cedir quelcom, la qüestió és que quan el territori es mou fent resistència fa que els interlocutors ho facin, en aquest cas el govern central que gestiona les costes del nostre territori per fer canviar el posicionament immobilista que tenia fins ara.
La Política, després que el govern hagi deixat caure el projecte dels atermenaments sembla que volen tornar a la proposta que havien fet al principi, torna al territori el debat entre els que governen ara i el que ho havien fet abans,des d’ERC Albert Salvadó que s’ha atribuït directament la paternitat d’aquesta marxa enrere del govern central, mentre que el PSC més subtils diuen en boca del delegat del govern Castor Gonell que han treballat per fer una proposta de consens amb tots els actors intervinents degut la complexitat tècnica que presenta i per últim entra en escena un actiu que aquesta en contra dels atermenaments i de l’últim projecte l’alcalde de Delta Ebre, Lluís Soler de Junts, que ha enviat en nom de l’Ajuntament un món d’al·legacions al projecte,el tripartit està format veurem com acaba aquest projecte dels atermenaments. Els polítics han d’entendre que quan parlem de qüestions generals com els atermenaments l’unitat hauria de ser fonamental i prioritària els colors s’haurien de deixar a banda, per fer front a reptes tan importants pel territori i la seva gent com aquests, si no treballen tots a una és impossible que l’acord a què s’arribi amb el govern central sigui compartit per a tots els actors. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental.