L’ampostí Yannick Garcia guanya el premi Aurora Bertrana per la traducció d'”Orgull i prejudici”

Girona ha tornat a viure la nit de la literatura per excel·lència amb la gala d’entrega dels Premis Literaris. La Fundació Prudenci Bertrana ja va revelar els guanyadors dels quatre guardons amb més trajectòria el juny passat. L’escriptor i periodista Martí Gironell s’ha endut el 55è premi Prudenci Bertrana de novel·la amb ‘El fabricant de records’; Anna Gual ha guanyat el 45è Miquel de Palol de poesia amb ‘Les ocultacions’; Joan Esculies i el seu ‘Josep Fornas, el solucionador’ ha estat distingit amb el 43è Carles Rahola d’assaig i ‘Veïns especials’ d’Arturo Padilla i Rubèn Montañà ha obtingut el 37è Ramon Muntaner de literatura juvenil.

Gironell no ha amagat la il·lusió de ser el nou nom propi del Prudenci Bertrana. “És un premi que em conec del dret i del revés”, ha admès, recordant els diferents anys que, d’ençà d’aquell 1996, n’ha presentat la gala de lliurament. Amb ‘El fabricant de records’, l’escriptor de Besalú barreja història recent amb ficció per homenatjar el fotògraf ambulant Valentí Fargnoli, un dels més destacats dels primers anys del segle XX a les comarques gironines.

Amb la seva bicicleta, on hi carregava trípode, càmera i fins i tot decorats, Fargnoli va ajudar a “prendre consciència” del valor de la fotografia, i dels records que es creen -i també es reviuen- amb les instantànies. “Tant entrava a cases de gent normal i senzilla, pagesos i pescadors, com de gent amb possibilitats; no només polítics, sinó també marquesos”, explica Martí Gironell.

I precisament, les fotografies que Fargnoli va fer durant la visita que Alfons XIII va fer al marquès de Robert, i l’admiració que van despertar en Victòria Eugènia, es van convertir en el salconduit per obtenir un permís especial per retratar el casament reial. Però de les fotografies de Fargnoli d’aquelles núpcies, celebrades el 31 de maig del 1906 i que es van veure cobertes de sang per l’atemptat de l’anarquista Mateo del Morral, no se’n sap res. Ni tan sols si va arribar a fer-les.

Martí Gironell se serveix d’aquesta incògnita, la ficciona i la converteix en el punt de partida de la novel·la. ‘El fabricant de records’ arrenca, precisament, quan pocs dies abans de morir, Valentí Fargnoli porta una capsa plena de fotografies compromeses -els seus secrets- a un altre fotògraf gironí. Entre les quals, les que hauria fet durant el casament.

A partir d’aquí, l’escriptor garrotxí ressegueix la trajectòria de Fargnoli, en una novel·la que es converteix en homenatge a la persona, a la fotografia i també, explica, “a una sèrie de personatges que, en aquella època, van posar l’accent en la cultura del nostre país”. Perquè dins les pàgines de la novel·la hi apareixen, per exemple, el mateix Prudenci Bertrana, Carles Rahola i la parella formada per Rafael Masó i Esperança Bru.

Gironell convida els lectors a fer “un viatge al cor de la fotografia”, a cavall de la bicicleta de Fargnoli, per trobar-hi “una història èpica, heroica, delicada i en certa manera poètica, perquè està feta de secrets i molts records”. La novel·la ‘El fabricant de records’ s’ha imposat a 72 originals més que s’han presentat aquest 2022 al Prudenci Bertrana. El premi està dotat amb 30.000 euros.

Primer Aurora Bertrana per l’ampostí Yannick Garcia

La gala d’aquest dimarts, que s’ha celebrat a l’Auditori, també ha desvetllat qui s’ha endut el nou guardó que s’ha incorporat a la família dels Premis Literaris de Girona: l’Aurora Bertrana de traducció. A diferència dels altres quatre, en què els autors s’hi presenten, en aquest cas el jurat ha escollit el guanyador entre les més de 700 traduccions que s’han publicat arreu dels Països Catalans.

Dotat amb 6.000 euros, el primer Aurora Bertrana se l’ha endut l’ampostí Yannick Garcia per la traducció d’un dels grans clàssics de la literatura universal: ‘Orgull i prejudici’ de Jane Austen. La novel·la, publicada sota el segell de La Casa dels Clàssics, ja va per la segona edició.

Garcia explica que el llibre s’emmarca dins aquelles “retraduccions” de clàssics que ja estan descatalogats o bé “que han envellit malament”. I admet obertament que no s’esperava l’acollida que ha tingut, perquè es pensava que, per a les noves generacions, ‘Orgull i prejudici’ era un “producte una mica caduc que no arribaria a nous públics”.

“Però no podia estar més equivocat; cada nou producte que surt de la factoria Austin, siguin llibres, sèries o pel·lícules, arriba a noves generacions que se saben fer seus aquests grans frescos socials que l’autora reflectia a la seva obra”, diu l’ampostí. “Són clàssics que sempre estan vius”, precisa.

Ara bé, Yannick Garcia tampoc amaga que traduir Austen al català, comparat amb altres títols que també ha portat a la nostra llengua, ha estat “un petit suplici”. Perquè, a diferència dels autors moderns, i tenint en compte tot el que ja s’ha publicat d’Austen, va haver de “pensar i repensar cada frase”, conscient que se l’analitzaria “amb lupa”.

Garcia va traduir-ne 100 pàgines d’una tacada just a l’inici del confinament, però després, veient la disparitat entre les festes que relatava Austen, i la realitat d’aquell 2020 amb la covid-19, va necessitar aparcar-lo durant uns mesos abans de reprendre’l. “És una traducció fruit d’una època difícil; ha estat també una cursa de fons, que m’ha deixat esgotat, però també molt feliç”, conclou l’ampostí.

Les ocultacions visibles

El 45è premi Miquel de Palol de poesia ha estat per a Anna Gual per ‘Les ocultacions’. “Ella ho sabia: / Hi ha certes coses / Que s’han d’amagar; / Les altres també.” I, segons ha explicat la mateixa autora, és un poemari que porta a terme una investigació poètica cap a allò ocult, allò que no es veu amb una mirada superficial i és un cant a favor del misteri. I és, alhora, una contradicció en ella mateixa perquè, en realitat, els poemes que formen part del llibre fan evident allò que estava ocult provocant que no es pugui tornar a amagar mai més.

Anna Gual, que diu que no s’esperava gens guanyar ni, de fet, haver arribat a publicar vuit poemaris al llarg de la seva trajectòria, ha concretat que ‘Les ocultacions’ té una part autobiogràfica que abraça la seva història personal abordant la mort dels quatre avis i la mort d’un fill. I el desig de portar aquestes històries a la llum ha estat tan intens que ha decidit publicar, al final del llibre, fotografies dels avis i imatges de les ecografies: “És ocult però a la vegada ho vull mostrar. Tenia ganes de jugar amb això”.

A aquesta part més autobiogràfica n’hi ha una altra que ella mateixa ha definit com a biogràfica perquè recull “històries dels altres”: “Són coses que han passat i jo he poetitzat”. Darrere de cadascun dels poemes, ha remarcat Anna Gual, hi ha l’honestedat perquè absolutament tot el que diu és “la veritat”.

“Per a mi, la poesia és una mirada, no m’interessa tant una estructura i treballo a través del vers lliure perquè és el que em fa sentir més còmode per dir allò que veig”, ha detallat. El guardó està dotat aquest any amb 6.000 euros (l’edició anterior era de 2.400 euros) i la publicació de l’obra sota el segell de Proa, de Raval Edicions.

El solucionador

L’escriptor i historiador manresà Joan Esculies s’ha endut el 43è Carles Rahola d’assaig per ‘Josep Fornas, el solucionador’. El seu s’ha imposat als divuit originals més que s’han presentat al guardó, dotat amb 6.000 euros.

Polític i artífex de l’editorial Pòrtic, Josep Fornas (1924-2021) va ser una peça clau de l’antifranquisme i es va convertir en l’antena a Catalunya del president a l’exili Josep Tarradellas. “Estic segur que ell també hauria estat content amb aquest premi, perquè era un gran republicà”, ha dit Esculies.

Amb aquest assaig biogràfic, l’escriptor i historiador s’endinsa en la vida de Fornas per descobrir-ne la seva trajectòria com a polític, bibliòfil i editor. De la primera, en recorda que en ple franquisme va ser un dels “grans conspiradors” contra el règim del dictador, i que va gestar una insurrecció “divertida i inversemblant” viatjant fins al Marroc per intentar derrocar Franco.

També va ser home de confiança de Tarradellas, a qui informava des de Catalunya i a qui va aconseguir-li diners i crèdits. De fet, precisa Esculies, sense “la seva tasca a l’ombra” -d’aquí, el títol de l’assaig- no es podria comprendre el retorn del president a l’exili. L’assaig ressegueix tota la vida política de Fornas, com a col·laborador d’Estat Català i el Partit Comunista, militant d’Unió Democràtica i, finalment, diputat d’ERC.

A més, a l’assaig, l’escriptor i historiador manresà també parla de la biblioteca ingent que va reunir sobre la història de Catalunya, que es guarda al Parlament de Catalunya. “Tenia tants llibres i documents, que fins i tot havia de canviar de casa perquè se li quedava petita”, recorda Esculies. I finalment, el llibre també explica com va fundar l’editorial Pòrtic, que va contribuir a donar veu “a tot un elenc de personatges que venien del catalanisme i el republicanisme”.

‘Josep Fornas, el solucionador’, explica Joan Esculies, es pot veure com un ‘spin-off’ de la biografia que ell mateix ha publicat aquest 2022 sobre el president Tarradellas (‘Tarradellas, una certa idea de Catalunya’). “Ajuda a acabar d’entendre com actuava el president i alguns dels seus col·laboradors a l’interior de Catalunya perquè ell, a l’exili, pogués sobreviure; i el llibre sobre Fornas dona claus d’aquests moviments entre bambolines”, conclou.

Diversió a quatre mans

Una obra escrita a quatre mans per Arturo Padilla i Rubèn Montañá s’ha endut el 37è Ramon Muntaner de literatura juvenil, dotat amb 6.000 euros. ‘Veïns especials’ arribarà demà a les llibreries sota el segell Fanbooks i, segons ha destacat el jurat que l’ha triat, és una història divertida narrada en primer persona per en Biel, un noi de quinze anys “molt especial” que afronta els reptes de l’adolescència de manera diferent.

“No sabem si el noi té síndrome de Down o algun trastorn de l’espectre autista però és una mica el que volíem perquè no és important quina és l’etiqueta de l’adolescent, sinó com d’aquesta aparent mancança en fa virtut”, han explicat els autors que han concretat que el seu objectiu ha estat, sobretot, escriure una novel·la allunyada del victimisme i que fos divertida.

Entre les vicissituds que passa el personatge hi ha l’enamorament cap a una presentadora de televisió que té un programa de cuina o la separació dels pares. Dos autors que han treballat dos punts de vist diferents: un parla es posa en la pell d’en Biel i l’altre en el de la presentadora que també “pateix” viure el moment més exitós de la seva vida: “I arrossega que no és capaç de gaudir-lo. Tot plegat ens porta cap a una situació final de dos personatges especials que acaben creant una relació també especial; no ben bé d’amor però sí especial”. També aborden la resolució de conflictes d’una manera “molt particular”.

Era el primer cop que Padilla i Montañá escrivien plegats, tot i que ja havien col·laborat en alguna antologia de contes: “Ha estat una bona experiència, ens vam marcar escriure cadascun un capítol i intercanviar-los els diumenges. És cert que un ha estat més puntual que l’altre”.

Els autors creuen que els joves es podran sentir “bastant identificats” amb els personatges perquè, en el fons, l’adolescència és una època de la vida “en què tothom se sent una mica diferent, especial i incomprès però que ha de prendre decisions com les que pren en Biel i passar a una edat adulta mantenint l’essència i obrint-se al món tal com s’és”. “Tenim la voluntat d’arribar al lector adolescent que viu un primer amor no correspost o el divorci dels seus pares i que ho viu a la seva manera”, han conclòs.

El segon millor grup d’Espolla

Una altra de les incògnites de la nit ha estat descobrir qui ha guanyat el 28è premi Cerverí de lletra de cançó. Es tracta d’un guardó especial, organitzat conjuntament per la Fundació Prudenci Bertrana i Catalunya Ràdio, que premia la millor lletra de cançó editada el darrer any en català amb la col·laboració de la Revista Enderrock. I és diferent perquè, després d’una primera tria per part del jurat, guanya per aclamació popular la que hagi rebut més vots. I s’ha endut el premi La Ludwig Band amb la lletra ‘S’ha mort l’home més vell d’Espolla’.

La banda, que s’autodefineix irònicament com el segon millor grup d’Espolla (Alt Empordà) i diuen que fan “folk pedant”, no ha parat de fer servir l’humor i bromes tirant de “beef rural” per explicar que aquesta cançó tracta sobre com els pobles “es van desertitzant i despoblant”. “Cada vegada hi ha més escoles rurals buides i van quedant menys botigues als pobles. A Espolla, per exemple, fa quatre anys n’hi havia tres i ara està tancant l’última que ens quedava. Són arguments de pes”, ha explicat el cantant i lletrista Quim Carandell.

La cançó, després d’anunciar que ha mort l’home més vell d’Espolla, fa un repàs per la vida rural afegint: “Quan es mori l’alcalde qui ens dirà el que hem de fer, a qui li enviaríem cartes si traspassés el carter, si la dinya l’estanquera a qui li comprarem tabac, si fina la carnissera qui ens tallarà el pernil salat. I mentre que les escoles se’ns estan omplint de pols al cementiri no hi ha lloc per tots”.

També han ironitzat sobre la dotació del premi perquè, de fet, el Cerverí és l’únic guardó que no en té. “No heu parat de sonar a la ràdio, això us dona visibilitat”, ha respost també amb humor la presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana, Mariàngela Vilallonga.

Com a novetat aquest any, Carandell i Josep Pedrals faran un curs a la Marfà de Girona sobre tècniques narratives per a lletristes. “És una altra de les aliances i sinèrgies que des de la fundació estem establint”, ha dit Vilallonga.

Literatura curativa

El 22è Premi Lletra, que promou la lectura en català i l’aprenentatge de la literatura a través de les noves tecnologies, ha estat per un projecte que vol visibilitzar el Parkinson a través del teatre. Convocat per la Fundació Prudenci Bertrana i la UOC, està dotat amb 4.000 euros i una residència virtual la universitat durant el curs 2022-2023.

La guanyadora d’aquest 2022 ha estat la infermera colombiana Sofía Elvira. El seu projecte, n’ha destacat el jurat, és un exemple d’hibridació entre el món digital i el personal, que combina teatre amb ciència i salut. De fet, aquest any, el repte que s’havia plantejat obeïa a aquest objectiu: ‘Com podem fer que la lectura i/o la literatura ajudin a millorar la salut de les persones?’.

‘Parkinson per al teatre’, el projecte d’Elvira, és una “proposta agosarada i valenta” per contribuir a visibilitzar la malaltia a través de cercles de lectura -tant virtuals com presencials- i tallers d’interpretació que acabaran convergint en la creació d’una obra teatral. “El Parkinson és una malaltia molt freqüent, però poc coneguda; l’objectiu principal d’aquest projecte és, precisament, contribuir a desestigmatitzar-la”, ha subratllat la infermera.

Una altra novetat d’aquesta edició dels Premis Literaris de Girona ha estat l’organització de la primera Setmana dels Bertrana, que ha comptat amb un seguit de propostes culturals que van començar dijous passat i acabaran aquest dijous. Una cita que ha arribat amb la intenció de quedar-se i que, al llarg de set dies, compta amb diàlegs, recitals i exposicions. Aquest dimecres, els guanyadors dels guardons faran un recorregut per les llibreries de la ciutat signant exemplars.

ACN