L’últim informe de Europees Environment 2025 de l’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA) reconeix la gran crisi ecològica que travessa Europa i fa una crida perquè els països la reconeguin. El nostre continent s’està escalfant el doble que altres continents, fet que provoca onades de calor, sequeres extremes i inundacions cada vegada més freqüents i amb més virulència. Aquesta acceleració és una amenaça per a l’economia, les infraestructures i compromet directament la salut dels ciutadans i el seu benestar. Recordem els últims episodis de pluges al Baix Ebre i Montsià. La biodiversitat d’Europa està col·lapsant i els recursos naturals estan sotmesos a una gran pressió: més del 80% dels hàbitats protegits estan en mal estat, entre el 60% i el 70% del sòl està degradat, mentre que només el 37% de les aigües residuals es troben en bon estat ecològic.
Mentrestant, tot això està passant i la contradicció és monumental per part de la Comissió Europea. Demana a la ciutadania responsabilitat amb els temes mediambientals per poder arribar als objectius fixats a l’Agenda Verda, però impulsa una agenda de desregulació ambiental, posant en risc molts anys d’avenços legislatius en matèries com la desforestació, protecció de la natura i restauració. L’últim anunci de la Comissió de retardar el reglament europeu de desforestació n’és un exemple, que ens porta de camí a la propera regulació ambiental “Òmnibus”. Europa no es pot permetre, segons l’AEMA, retirar les lleis que protegeixen la ciutadania, la natura i la seva economia. Parar el reglament de la desforestació o debilitar les lleis de la natura i de l’aigua és un error històric de greus dimensions, ja que la seva posada en marxa i compliment ens du a la seguretat alimentària, hídrica i al benestar de la ciutadania.
Els ciutadans, segons una enquesta publicada per l’AEMA a més de 200.000 persones, han expressat la seva frontal oposició a qualsevol intent de desmantellar les lleis que protegeixen la natura, l’aigua o els boscos. La Comissió Europea hauria d’escoltar i tenir en compte l’opinió clara dels seus ciutadans entorn aquest tema i rectificar.
Les polítiques que s’han aplicat fins ara han funcionat: des del 1990 s’han reduït les emissions de GEH en un 37%, l’energia renovable s’ha duplicat i, el més important, les morts prematures per contaminació atmosfèrica han disminuït. En canvi, la utilització del sòl, la pèrdua de biodiversitat, la contaminació de l’aigua de boca, el gran consum que fa Europa, juntament amb els riscos climàtics lligats a la seguretat, la salut, la qualitat de vida i l’economia, encara són molt preocupants i estan lluny d’aconseguir-se.
S’ha de revisar la gestió que fem de la nostra economia i de la natura, perquè només restaurant el nostre entorn natural podrem mantenir una bona qualitat de vida per a la ciutadania. Per tant, hi ha d’haver respostes ràpides, contundents, ambicioses i ben coordinades, com la transició cap a energies renovables, la restauració d’ecosistemes terrestres, marítims i aeris, la reducció total d’emissions de GEH i, per últim —molt important per a tothom—, un canvi profund en els patrons de consum que fem servir.
Cal una visió integral que posi la sostenibilitat al centre de totes les decisions polítiques, socials i econòmiques. D’aquesta manera hi arribarem, sempre que no hi hagi més ingerències per part de la Comissió Europea de desmuntar peça a peça l’Agenda Verda.
Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental.