Quan obrim l’aixeta, quan plou intensament o quan desapareix l’aigua pels desaigües, gairebé mai pensem en l’entramat tan complex que ho fa possible. El sanejament és una d’aquelles infraestructures silencioses i invisibles, però també imprescindibles, que sostenen la salut pública i el medi ambient. Una xarxa subterrània que evita malalties, preveu contaminacions i manté els ecosistemes en equilibri. Però, com recorda Nacions Unides en el Dia Mundial del Sanejament, el 19 de novembre, aquesta infraestructura tan necessària es troba avui davant d’un dels majors reptes de la seva història.
Una xarxa envellida i infrafinançada:
A Catalunya, la situació és tan real com preocupant. La major part de la xarxa de clavegueram té més de cinc dècades d’antiguitat, i es renova a un ritme insuficient: només un 0,7% anual, l’equivalent a una vida útil teòrica que supera els 140 anys. A més, fins a un 33,4% dels municipis tampoc disposen d’una taxa específica de clavegueram per finançar el servei, i quan existeix, sovint és insuficient.
El resultat és una infraestructura fràgil, amb risc creixent de filtracions, sobreeiximents o episodis d’inundacions urbanes. Tot, agreujat per l’impacte del canvi climàtic, que multiplica els episodis de pluges intenses i posa a prova una xarxa que no ha estat pensada per suportar els nous escenaris meteorològics. Una problematica que afecta cada cop més sovint, en especial, el nostre territori: les Terres de l’Ebre.
La normativa, conscient d’aquest risc, ja obliga 81 sistemes de sanejament —que donen servei a prop de 300 municipis— a elaborar Plans Integrals de Gestió dels Sistemes de Sanejament (PIGSS). Aquests plans han de diagnosticar l’estat de les instal·lacions i planificar intervencions per reduir sobreeiximents i millorar la gestió de les aigües residuals i pluvials. És una oportunitat única per modernitzar el sistema i fer-lo realment resilient.
Paral·lelament, la nova directiva europea de tractament d’aigües residuals urbanes (DARU) posa encara més pressió: les depuradores hauran de ser molt més eficients i capaces d’eliminar contaminants emergents com microplàstics, restes de fàrmacs o bacteris resistents als antibiòtics. El missatge és contundent: “cal transformar el sanejament. I cal fer-ho ara.”
Agbar i el paper de la innovació. Tecnologia per a un repte global:
Davant d’aquest escenari, Agbar —com a part del grup Veolia— està impulsant una “revolució tecnològica” del sanejament a Catalunya. En 150 municipis, gestionant 9.000 quilòmetres de xarxa de clavegueram. La companyia està introduint sistemes avançats que aporten una nova manera de supervisar, operar i mantenir aquestes infraestructures.
Robòtica, intel·ligència artificial, sensors i vehicles autònoms estan canviant radicalment la manera d’entendre la infraestructura subterrània. Les tecnologies més destacades inclouen: robots d’inspecció equipats amb càmeres CCTV, drons i vehicles autònoms amb sensors i làser escàner i robots especialitzats en la neteja i manteniment de canonades.
Aquestes eines permeten detectar problemes abans que succeeixin, reduir riscos per als operaris, agilitzar les inspeccions i prendre decisions basades en dades reals i immediates. En aquest context, la digitalització deixa de ser futur i passa a ser present.
Rubí com a laboratori d’innovació: el projecte e-READAPTA:
Un dels exemples més ambiciosos és e-READAPTA, un projecte finançat pels fons europeus Next Generation. A Rubí, s’estan sensoritzant 30 punts d’abocament per monitoritzar en temps real la qualitat de les aigües residuals, el cabal i possibles sobreeiximents. També s’hi instal·laran sistemes de retenció de sòlids —com tovalloletes o plàstics— perquè no arribin al medi ni a les depuradores.
El projecte incorpora, a més, visió per computador en estacions de bombament, un sistema capaç d’optimitzar la neteja de manera intel·ligent i anticipada.
És la prova que la digitalització no és només un afegit, sinó la clau per fer el sanejament més eficient, més segur i més sostenible.
Depuradores del futur: de plantes de tractament a ecofactories:
La transformació del sanejament també arriba a les depuradores, que evolucionen cap al concepte d’ecofactoria. Mitjançant la sensorització i l’automatització, tota la informació del procés es centralitza en un repositori digital que permet crear un bessó digital: una rèplica virtual de la depuradora que facilita anticipar problemes, optimitzar consum energètic i millorar la qualitat de l’aigua.
Els algoritmes d’intel·ligència artificial permeten ajustar en temps real els processos, fer-los més eficients i reduir costos ambientals i econòmics. És una nova generació de depuració, clarament més sostenible i preparada per a l’escenari que ve.
Quan el sanejament salva vides: el repte de la salut pública:
La innovació també és clau per abordar nous riscos que fins fa poc eren invisibles. El projecte europeu LIFE GENESYS n’és un exemple pioner. Agbar, juntament amb Cetaqua, Aigües Sabadell i l’Hospital Parc Taulí, està desenvolupant un sistema per evitar que fàrmacs, bacteris resistents i gens de resistència als antibiòtics de les aigües hospitalàries arribin al clavegueram.
A Sabadell s’hi està construint la primera planta a Espanya capaç de tractar les aigües residuals hospitalàries en origen, abans que entrin al sistema de sanejament. Un pas de gegant que s’avança a la legislació futura i que pot marcar un abans i un després en la lluita contra les resistències antibiòtiques.
El projecte inclou també una plataforma d’IA que vincula la presència de contaminants amb les prescripcions mèdiques i genera alertes preventives. És tecnologia aplicada directament a la protecció de la salut pública.
Una feina que no es veu, però que ho fa possible tot:
Tot i els avenços, el repte és immens. La infraestructura continua sent fràgil, el finançament insuficient i els efectes del canvi climàtic cada cop més intensos. Però el camí per transformar el sanejament ja està marcat: cal inversió, visió, i sobretot innovació.
En aquest Dia Mundial del Sanejament, val la pena recordar que sota els nostres peus hi ha una xarxa que treballa en silenci, però que és imprescindible per a la vida moderna. Una infraestructura que necessita ser modernitzada i cuidada, perquè el futur de la salut pública i del medi ambient depèn, en gran mesura, d’allò que no veiem.
I és aquí on la tecnologia, la ciència i la gestió intel·ligent del cicle de l’aigua es converteixen en el motor d’un canvi que ja està en marxa.
Redacció M.F