El potent gas efecte hivernacle que provoca l’escalfament global més de 80 vegades que el Diòxid de Carboni i responsable de gairebé un terç de l’escalfament global en un període de vint anys que el satèl·lit de l’ONU encarregat de trobar fuites de meta n’ha trobat moltes que tant les empreses privades com els governs només atenen el 12% de les alertes deixant que la resta vagi a l’atmosfera reforçant l’escalfament que tant volen aturar, l’últim any han augmentat de l’1% al 12%. Rebaixar aquestes emissions generaria beneficis ràpids i palpables de l’escalfament, així ho diu el programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA) reduint a la meitat les emissions causades per l’ésser humà és la manera més profitosa per frenar el canvi climàtic a curt termini.
L’acció que s’està fent en l’àmbit global és insuficient per reduir les emissions d’aquest gas en un 30% pel 2030 tal com està a l’agenda Europea sobre els GEH sobre l’escalfament global, la taxa de resposta a totes les alertes del MARS, (Sistema Alerta i Resposta sobre META) del Pnuma va advertir que més del 90% de les notificacions continuen sense cap resposta, una dada pèssima en la gestió d’organismes Públics i Privats per tal de controlar aquestes fugues, s’ha d’accelerar les accions per limitar l’augment de la temperatura per tenir a l’abast l’objectiu de reduir les emissions d’aquest gas un 30% pel 2030. El 2022 el PNUMA va treure un sistema de busca per detectar fugues involuntàries de Meta en els sectors del gas i Petroli, aquestes emissions inodores i invisibles són molt difícils de trobar i econòmicament molt cares per aquest motiu l’ONU afirma que es necessiten més provisions econòmiques per reduir les emissions de Meta de cara al 2030,si no és així l’agenda Europea no es complirà i l’escalfament continuarà avançant sense cap mena d’entrebanc.
A tal efecte s’està creant una aliança per a totes les empreses del sector tant públiques com privades, Aliança del Meta pel petroli i Gas 2.0, com Standard global per la mesura i mitigació de les emissions de Meta en el mercat més gran que és la Unió Europea, alhora el sistema MARS s’està ampliant per cobrir totes les emissions de meta procedents de les mines de carbó i abocadors on fins ara no hi ha fet cap mesura igualment s’estan intensificant les deteccions d’emissions en les indústries siderúrgiques que depenen del carbó assenyalant que hi ha solucions de baix cost per les emissions procedents del carbó utilitzat en la fabricació d’acer que continuen sent ignorades per la indústria per la seva descarbonització. Cal que des dels organismes oficials encarregats de fiscalitzar i gestionar aquestes emissions facin entrar a les indústries en el bon camí, cal emprar tots els mètodes disponibles, que són molts, per complir l’objectiu de la descarbonització i retirar de les indústries els combustibles fòssils i el carbó afegint-hi sancions de pes per les empreses que no vulguin seguir l’agenda.
El RD 214/2025 les grans empreses afectades per la Llei 11/2018 estaran obligades no només a calcular la petjada de carboni de 2025, també elaborar i publicar un pla de descarbonització a cinc anys vista, les Pimes no estan obligades a fer-ho, però si volen ser competitives hauran de descarbonitzar-se i calcular la seva petja de carboni. Davant aquest nou escenari descarbonitzar-se per les empreses no és una qüestió de responsabilitat sinó una prioritat estratègica per continuar sent competitives, disposar de les dades sobre la petjada del carboni serà un factor diferencial que els permetrà anticipar-se, formar part de la presa de decisions dels seus clients, millorant la seva eficiència obrint noves vies de negoci. Aquest pla de reduccions que han de fer, ha d’estar alineat amb l’Acord de París amb l’objectiu d’aconseguir la neutralitat climàtica l’any 2050 tal com estableix la Llei Europea del Clima i l’hauran de tenir en el moment que les empreses públiques i privades estiguin obligats a calcular la seva petjada, la metodologia perquè d’alineació amb l’acord de París és la SBTi (Science Based Targets initiative). És cert que la teoria és molt encertada ara cal que la posada a la pràctica sigui eficient, la fiscalització de les empreses és el punt més important per la posada a punt de les indústries en la seva renovació dels combustibles fòssils i carbó cap a les energies verdes o netes, aquesta conversió és possible només amb voluntat i sense perdre més temps, el topall és el 2050 un termini curt per a moltes empreses amb la feina que tenen per aquesta conversió. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental