A punt d’entrar al mes d’octubre naveguem sense direcció en la segona onada de la pandèmia del coronavirus. Una segona onada que tot i que era esperada i previsible mai haguéssim pensat que seria tan aviat. La sort per ara és que sembla que el virus no és tan virulent com a la primera onada com si els seus efectes haguessin minvat o s’hagués fet més condescendent. També és cert que la primera onada va afectar de ple a les residències de la tercera edat. Residencia que en un principi no estaven preparades per aquesta pandèmia.
Una de les preocupacions socials i sanitàries que podia portar aquesta segona onada era com podia afectar a l’ensenyament. La previsió i el sentiment de por feia preveure el pitjor. La veritat, que des de la meua reflexió inicial del més agost no donava ni 5 cèntims que els col·legis i instituts poguessin obrir ni molt menys que es poguessin mantenir oberts per molt temps.
Certament, la realitat ha demostrat que les previsions més agoreres no s’han complert en el món de l’ensenyament. Bé, diria que ara mateix l’obertura dels col·legis i instituts i els seus controls diaris dels alumnes és el millor mètode per tal de controlar la pandèmia. En resum, sense voler hem copiat el model coreà de control del coronavirus per tal d’erradicar o reduir els seus efectes a la mínima expressió. Bé amb permís dels escorxadors i de la Comunitat de Madrid
De fet, i tot que algun professor o alguna mare preocupada pot estar en contra del que he comentat en el paràgraf anterior, els resultats d’aquesta gestió en el control de la malaltia pot ser de la més eficaç actualment. Un model de gestió que, per cert, s’hauria d’implantar a la resta de la societat civil i econòmica.
A tota això, el que és indiscutible és que aquesta pandèmia ha canviat moltes coses. Des de la forma d’actuar i comportar-se en el dia, així com el naixement d’una forma diferent d’entendre l’economia.
Segurament, a partir d’ara sentirem parlar d’una vella economia i d’una nova economia provocada per aquesta pandèmia. L’interessant serà com afectarà aquesta nova economia, aquesta nova forma d’entendre els negocis, aquesta nova forma d’intercanviar béns i serveis. I com no! Com afectarà el nostre territori ebrenc?
Curiosament, mentre estava pensant com pot evolucionar l’economia en el nostre estimat territori, Sisco Besalduch, cap d’estudis de l’Institut de l’Ebre. Un dels instituts més dinàmics del nostre territori i del que més es preocupa perquè els seus estudiant s’incorporen al món laboral amb la millor preparació possible. Doncs resulta, que Sisco Besalduch em comenta una de les iniciatives d’ocupació per al seu alumnat per dur a terme l’Institut de l’Ebre. Concretament, aquesta iniciativa s’anomena: Work cafè de l’FP Dual.
A través d’aquesta iniciativa l’Institut de l’Ebre intenta mostrar a les empreses del territori la formació del seu alumnat i per altra banda les instal·lacions ubicades a l’institut com per exemple: maquinària, tallers, laboratoris, etc., es troben en bones condicions i adaptades als temps actuals. Així, com captar idees que preocupen al món empresarial i poder donar solucions.
El cert, que no és l’única iniciativa educativa laboral que porta a terme, tenint altres d’interessants. Tanmateix, és d’agrair que amb els temps que estem vivim hi hagi persones o professionals al davant d’instituts o entitats que lluiten per crear unes Terres de l’Ebre millor evitant amb tots els seus recursos possibles la pèrdua de talent. Una pèrdua de talent que tot s’ha de dir ara mateix és uns dels problemes endèmics que patim al territori.
Batiste Forcadell, economista
