El discurs del repoblament de la Catalunya buida o rural fa temps que volta i està en les agendes polítiques de tots els colors representats al parlament Català per buscar una solució a aquest problema endèmic que pateix fa anys el país i que encara persisteix perquè els municipis petits segueixen perdent població. El centre de la qüestió és que els ciutadans busquen noves oportunitats, la manca de feina del sector primari la sequera o gelades afecten el model productiu d’un territori que depèn de les oliveres, fruiters, vinya o cereals que provoquen una fugida cap a la ciutat provocant el buidament de la Catalunya rural. No ajuda gaire el full de ruta que té d’aquesta part del territori la Generalitat de Catalunya entorn els serveis, mobilitat, sanitat, la comunicació territorial o els protocols que en un gran incendi com el que hem tingut, iniciat a Paüls ha cremat més de 3.300 ha en dos dies, i segons les autoritats, per causes humanes.
L’augment continuat de les temperatures a més de 40° ha fet que es rostís l’herba i matolls del sotabosc brut amb manca de manteniment fent un combustible que en cremar ha provocat un incendi d’última generació com l’anomenen els tècnics, corre més que la pólvora i els bombers han de treballar-hi el doble per extingir-lo. Més de 18.000 veïns confinats i els danys provocats materials i vides humanes ens fan veure que les Terres de l’Ebre són vulnerables, perjudicades per les infraestructures i per l’envelliment de les persones. L’any passat quan tot el país guanyava població a casa nostra 22 dels 52 municipis perdien un 42% dels seus habitants. Una qüestió important és que els Ports amb més de 30.000 ha de parc natural el bosc que té necessita que es gestioni el sotabosc, els arbres i les escorrenties, ha passat d’haver-hi ramats de cabres i xais que ho gestionaven a no tenir res, van convidar a tots els pastors que ho deixessin sent una mala decisió, d’aquí l’embús del sotabosc que alhora propicia altes temperatures, molt combustible a punt per fer foc. Una qüestió important sobre aquest parc natural dels Ports, des que tenim la Generalitat encara no s’ha fet un Pla de prevenció d’incendis per aquest massís una gran vergonya que ens ajuda a entendre el perquè dels incendis i el buidament de l’entorn rural.
Quan hi ha un incendi hi ha tres condicions que incideixen directament en les flames i si es compleixen aquestes tres condicions el foc es farà més gros perquè s’afavoreix la ignició fent més ràpida la seva propagació, aquestes condicions són les temudes regles del 30 que van ser fatals pel desenvolupament del foc a Paüls i per la seva rapidesa en estendre’s pel territori. La temperatura era més alta de 30 graus, l’humitat relativa per sota dels 30 graus i el vent per sobre dels 30 km, segons el servei meteorològic va passar dels 100,la coincidència d’aquests paràmetres amb una orografia difícil per poder-hi accedir va fer que es calcinessin en poc temps les 3.300 ha.
La massa forestal de Catalunya és de més de dos milions d’hectàrees, d’aquestes només el 30% són gestionades tant privades com públiques i cap d’elles compleix els mínims exigits per tenir els boscos controlats que ha de ser el 60%, del milió i mig de superfície forestal privada només se’n gestiona el 29,9%,500.000 hectàrees i de les cinc-centes mil hectàrees públiques només se’n gestionen el 33,2%,170.000 hectàrees, la gestió forestal és treballar l’aprofitament dels boscos amb la conservació del medi natural, social i per fer prevenció d’incendis, però amb la poca gestió publica i privada deixem els boscos i el territori a la seva sort pel que fa als incendis, el govern si vol omplir la Catalunya rural hauria de treballar més en aquesta gestió, si no ho fa juntament amb altres mancances mai la farà atractiva pels ciutadans. Lo primer que hauria de fer el govern és una bona gestió dels boscos públics que gestiona, és vergonyós el poc interès que hi té quan hauria de ser un exemple per les propietats privades i no ho és, acte seguit, fer una llei que obligues als propietaris un o dos cops l’any fer neteja d’aquestes masses arbòries seria una bona prevenció per aturar incendis, l’excusa dels propietaris per no fer-ho és que del bosc no treuen guanys econòmics i demanen any rere any subvencions per a fer aquestes tasques de prevenció que el govern de torn els hi dona, són diners públics per a fer tasques en finques privades que la Generalitat hauria d’invertir en la superfície que gestiona de titularitat pública.
Ens cal una gestió forestal potent pels boscos mediterranis com els nostres per fer-los més resilients a les sequeres cada vegada més freqüents degut al canvi climàtic, seria una prevenció pels incendis, augmentaria el valor de la fusta i tindrien una gran diversitat ,el Govern ha de fer molta pedagogia als propietaris de com s’ha de fer una bona gestió dels boscos que d’una part els donaria guanys econòmics amb la fusta i de l’altre hi hauria uns boscos endreçats i nets de matolls, herbes o arbres caiguts que evitaria els incendis que es produeixen any rere any en el país. Reflexionem-hi.
Resum: Per omplir la Catalunya rural cal que entre altres mesures es faci una bona gestió tant pública com privada dels boscos catalans, només així donarem una garantia de vida als ciutadans que vulguin anar a viure a la Catalunya buida ara mateix.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental.