Vuit projectes encapçalats per equips d’investigació catalans opten aquest any a la tercera edició del Premi Nacional d’Arqueologia i Paleontologia Fundació Palarq, dotat amb 80.000 euros. En total, divuit projectes d’arreu del món aspiren a endur-se el guardó. D’aquests, sis passaran a la final per disputar-se el premi. Entre els vuit projectes liderats per equips catalans, quatre estan situats a jaciments de Catalunya, un a la demarcació de Tarragona, un a la de Barcelona i dos a la de Girona. El projecte guanyador es triarà el 15 de juny de la mà d’un jurat internacional i es farà públic durant la gala de lliurament del guardó, que se celebrarà el mateix dia al Museu Arqueològic Nacional (MAN), a Madrid. El certamen té caràcter biennal.
Els quatre jaciments catalans són una recerca “pionera” dels derelictes submergits en la Mar de l’Ebre, a la demarcació de Tarragona; l’estudi de l’ús de la fusta dels Neandertals de l’Abric Romaní, a la demarcació de Barcelona; l’anàlisi de les formes d’organització de les comunitats neolítiques del jaciment de La Draga, i la recerca sobre l’evolució del poblament rural des dels inicis de la romanització fins a la transició a l’etapa altmedieval en l’antiga vila romana de Villauba (els dos últims a la demarcació de Girona).
Pel que fa als altres quatre projectes liderats per equips de recerca d’universitats i institucions catalanes, el primer és l’Almoloya-La Bastida, a Múrcia, en el qual un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) estudia la societat de l’Argar.
Un altre, també liderat des de la UAB i l’Institut del Pròxim Orienta Antic (IPOA), és la recerca sobre l’evolució dels rituals, creences i pràctiques religiós-funeràries en el jaciment d’Oxirrinc (Egipte).
Completen les candidatures els projectes sobre dos jaciments de l’Amèrica Llatina: els caçadors recol·lectors en l’Edat de Gel del llac Tagua-Tagua de Xile, que dirigeixen investigadors del IPHES-A prop, i l’estudi sobre l’assentament de les estades colonials espanyoles dels segles XVI i XVIII en el Vall de Catamarca (Argentina), que desenvolupa també la UAB.
Un segon vaixell anglès de la Guerra del Francès a Sant Jaume d’Enveja
El 16 de gener de 2012, l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja, el Museu de les Terres de l’Ebre i el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) van rescatar un fragment de 15 metres quadrats a la platja del Serrallo d’aquest municipi del Montsià que correspondria a un dels cinc vaixells que van embarrancar a les costes ebrenques, el juny de 1813, després d’una ofensiva contra la ciutat de Tarragona ocupada per les tropes napoleòniques. La peça va ser localitzada per un pescador. Segons va explicar l’arqueòleg Toni Cartes, el fragment era indici que existia un segon vaixell anglès de la Guerra del Francès sota la sorra del Delta. El primer va ser localitzat el 2008 a Deltebre.
El fragment podria pertànyer a la proa d’un segon vaixell de la flota anglo-hispano siciliota que al juny de 1813 van atacar la ciutat de Tarragona, en aquell moment en mans dels exèrcits napoleònics. La documentació que es conserva explica que una dotzena d’aquests vaixells, de tornada cap a Alacant, van quedar embarracats a causa d’una forta llevantada. Alguns d’ells es van poder recuperar i altres, en concret cinc -el Magnum, el Barum 122, el Southamptom 323, l’Harlequín 73, l’Hablioner 80 o l’Alfred 396-, van quedar enfonsats a les costes del Delta de l’Ebre.
ACN
