L’apagada elèctrica massiva del passat 28 d’abril, que va paralitzar l’activitat de milers de persones arreu de l’Estat, ja s’ha convertit en un esdeveniment de referència i sense precedents, per la seva magnitud i les seves conseqüències. Sense llum, però també sense transport, internet, telèfon o menjar, la ciutadania es va veure immersa en una emergència sobtada i desconcertant. Ara, des d’Imagina Ràdio parlem amb diversos experts de la Universitat Rovira i Virgili (URV) perquè ens ajuden a entendre què va passar, per què i com podem preparar-nos millor en el futur.
Un col·lapse elèctric en cadena:
Javier Reales, professor d’Enginyeria Elèctrica de la URV, explica que els sistemes elèctrics estan interconnectats i funcionen a través d’un equilibri fràgil entre generació i demanda. Segons Reales, si és cert que un 60% de la generació va caure sobtadament, la resta del sistema va intentar compensar la pèrdua, però el desequilibri va generar una reacció en cadena que va col·lapsar tot el sistema.
La recuperació va ser lenta però tècnicament eficaç, perquè va requerir sincronitzar fonts d’energia diverses de manera escalonada. «En una primera instància, vaig descartar el ciberatac, però és cert que el sistema és complex i la recuperació de tot plegat requeria moltes hores i molta cura: no és com donar-li al botó d’encendre i ja està, el procés és escalonat». Assegura l’enginyer.
Des del punt de vista econòmic, Josep Maria Arauzo, catedràtic d’Economia, destaca que aquest episodi posa de manifest els riscos de la hiperconnectivitat. «Qualsevol alteració en el subministrament pot bloquejar mercats sencers», alerta, i afegeix que cal garantir sistemes de pagament mixtos, ja que l’apagada va evidenciar els límits dels mètodes digitals. «Un equilibri entre diner en efectiu i digital és clau com a mesura de contingència», assenyala.
La professora de Dret Mercantil Teresa Franquet recorda que l’origen de l’apagada encara no està confirmat i que, per tant, la cobertura de les assegurances dependrà de les clàusules de cada pòlissa. El Consorci de Compensació d’Assegurances pot intervenir si el sinistre es considera “risc extraordinari”, però cal revisar si es paga el recàrrec, si els danys estan coberts i si són directes o indirectes. Franquet recomana revisar les pòlisses i comptar amb l’assessorament d’un mediador.
La reacció de les persones davant una emergència sobtada:
Jordi Tous, degà de Psicologia, analitza la resposta emocional col·lectiva: «En situacions crítiques, la població general reacciona amb estrès i angoixa perquè no té protocols clars d’actuació. Davant la manca d’informació oficial, sorgeixen rumors.» Tous apunta que caldria formació bàsica i simulacres regulars per preparar millor la ciutadania.
El que va passar el 28 d’abril és, segons els experts, una advertència clara: vivim en un sistema altament sofisticat, però també fràgil. «Aquest episodi ens obliga a revisar infraestructures, sistemes de comunicació, assegurances i també l’educació de la població per afrontar situacions de crisi», conclouen.
Redacció M.F