Els experts afirmen que les persones que diuen mentides habitualment, ho fan per tenir l’atenció o buscar un reconeixement que no han tingut. Els mentiders no canvien mai, el que fan és millorar l’estratègia i metodologia, fan de la mentida la seva forma de vida que converteixen en una part mes de la seva personalitat. La mentida compulsiva és un mecanisme que fan servir per afrontar els seus sentiments en el dia a dia, crea’n una història per sobreviure. Un perfil que té molts adeptes entre els polítics de nova generació, gent de primera línia als que importa més la imatge que la seva integritat o com deia Eduardo Galeano importa més el funeral que el mort la cultura de l’envàs que deprecià el contingut, quanta raó. Trobem en aquests perfils, periodistes antidemocràtics que ajuden bastant a fer innobles tot allò que no representa el que ells creuen o per diners el més vell del món ajudant a gent de reconeguda posició per tapar tota la porqueria que poden, com el del rei Emèrit o el president del govern Pedro Sánchez, per esmentar-ne dos de pes.
Aquesta setmana el president del Govern central, Pedro Sánchez, ha assegurat al Congrés de diputats que l’energia nuclear no és ni segura ni barata i que Espanya vigila amb molta atenció la seguretat dels reactors que té al territori, recordem que dels set, quatre estan a Catalunya en concret al nostre territori, Ascó I, Ascó II i Vandellòs II, Vandellòs I va haver de ser tancat per un greu incident que de poc ens deixa sense territori i sense persones. Un punt que la teòrica el fa bo, però la practica no, com pot dir que són escrupolosos amb la seguretat, quan aquests reactors del territori i els altres ja han fet la seva vida útil gairebé trenta anys i per pressions dels que les gestionen el govern ha obviat la seguretat dels ciutadans i han allargat deu anys més la vida d’aquestes ferralles obsoletes, casualitat o no les que tenen més incidents són les de casa nostre.
Les raons de pes per aquests allargaments de les tres centrals Catalanes, Ascó I, Ascó II i Vandellòs II propietat en un 85,4% d’Endesa i el 14,6% d’Iberdrola, casualment les dues que tenen més polítics en nomina de les portes giratòries amb grans sous pels serveis fets als qui les gestionen i que realment porten la política energètica d’Espanya. L’any 2017 aquests hòldings varen perdre més de 18 milions d’euros a Catalunya, recuperant-se el 2018 amb uns guanys de 21 milions d’euros, el 2019 varen doblar els guanys, 41 milions, el 2020 tot i la pandèmia varen tancar l’any amb 21 milions de guanys, tots aquests guanys amb un preu del MWh al mercat majorista molt inferior a l’actual,36,96 euros de mitjana anual. Això vol dir que si el mercat majorista hagués tingut el preu d’avui, 57 euros, hagueren multiplicat els guanys, per aquest motiu han allargat la vida d’aquestes ferralles, i no té res a veure amb la seguretat que tant esmenta el Pedro Sánchez que ha deixat als ciutadans del territori que gestionin el possible risc de les incidències pel que li fem un lloc al perfil dels Pinotxos Vip.
La transició cap a les energies renovables no serà possible mentre estiguem apuntalant l’energia nuclear i no hi hagi una proposta decidida per les renovables, el temps s’acaba tal com indica el full de ruta de la UE i sembla que al president d’Espanya només l’interessa aguantar les oligarquies igual pensa en clau del seu futur, però si és així deixa als ciutadans amb el cul a l’aire, a la seva sort i encara té la poca vergonya de dir que aquesta energia no ha de ser una aposta i està en contra de la taxonomia (Taxonomia és la ciència que tracta de la classificació, la nomenclatura i la identificació dels organismes en grups basant-se en els seus trets comuns) perquè considera que la inversió en gas i nuclear no pot ser el Greenwashing del vell continent, boniques paraules, però tot envàs res de contingut perquè ell ho hauria de creure i no és així. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
