Entre un 17% i un 19% dels adults més grans de 55 anys juga a videojocs al l”smartphone‘, una prova que la gent gran també poden ser un públic objectiu d’aquest tipus d’entreteniment i usuaris avantatjats de les tecnologies digitals avançades. És la principal conclusió d’una recerca d’Andrea Rosales, investigadora del grup Xarxes de Comunicació i Canvi Social (CNSC) de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC.
«A la societat hi ha aquesta idea que a la gent gran no els interessen les tecnologies digitals, però els fets ens mostren que no és així. No solament en fan usos bàsics com ara la comunicació interpersonal, sinó que també les fan servir per a altres activitats, com ara l’entreteniment», declara Rosales. La investigadora destaca que el percentatge d’usuaris de videojocs entre aquest col·lectiu no és tan lluny de la mitjana entre els adults, que en estudis internacionals se situa en un 30%.
La mostra de l’estudi inclou 125 persones d’entre 55 i 79 anys residents a Espanya que van respondre a un qüestionari sobre l’ús dels seus telèfons mòbils i hi van portar una aplicació instal·lada que registrava la seva activitat en el dispositiu. Segons el registre de l’aplicació, el 17% dels participants jugava a videojocs diàriament, mentre que segons el qüestionari ho feia el 19%. Els que jugaven ho feien durant una mitjana d’una hora al dia, en sessions d’uns cinc minuts.
Segons els resultats, els jocs de telèfon que triomfen més entre els més grans de 55 anys són similars als més populars entre els adults. La llista l’encapçalen Apalabrados —semblant al reconegut joc de taula Scrabble—, Criminal Case —que repta a resoldre enigmes en una ambientació de detectius— i Pokémon GO —que el 2016 va revolucionar el mercat amb el seu ús de la realitat augmentada per a interaccionar amb l’entorn. Els segueixen el solitari i els jocs de puzles Toon Blast i Candy Crush Saga.
La recerca no ha trobat diferències entre el perfil de les persones grans que juguen a videojocs i el de les que no ho fan, ni tan sols pel que fa a l’edat: de mitjana les de 79 anys juguen tant com les de 55. L’únic factor que difereix és que els usuaris de videojocs també tendeixen a ser els que utilitzen el seu telèfon amb finalitats més diverses. «Són usuaris més avançats, estan més adaptats a l’ús del telèfon», assenyala Andrea Rosales.
En aquest sentit, els videojocs podrien contribuir a la integració de les persones grans a l’entorn digital. «Com que passen més temps fent servir el telèfon, tenen més oportunitats d’utilitzar-lo i més motius per a desenvolupar habilitats digitals», argumenta Rosales. «És un repte per a les persones que van entrar a les tecnologies digitals molt tard, ja que tota nova tecnologia requereix un període d’aprenentatge, però alhora si tens una activitat que et motiva, com pot ser el joc, la corba d’aprenentatge costa menys». Això pot ser beneficiós més enllà de l’entreteniment. Per exemple, saber fer servir bé el telèfon mòbil facilita fer transaccions bancàries, tràmits amb l’Administració o compres en línia.
Pel que fa a les motivacions per a jugar, moltes vegades són socials. «Sovint valoren jugar amb persones properes, amb fills i nets, i és una altra manera de relacionar-se amb les persones que són importants per a cadascú», explica la investigadora de la UOC. «A tots ens interessa compartir activitats amb els éssers estimats i poder gaudir dels interessos en comú.»
En un moment en què el festival NiceOne Barcelona (del 28 de novembre a l’1 de desembre) reuneix milers de desenvolupadors i apassionats dels videojocs a la Ciutat Comtal, Andrea Rosales adverteix que les persones grans solen ser ignorades per la indústria a causa de la percepció errònia que no els interessa aquesta forma d’entreteniment. «La indústria dels videojocs no presta atenció a aquest sector de la població. No els inclou en els estudis de mercat ni en les proves d’usabilitat. S’estan perdent una gran mostra», denuncia. Segons la investigadora, els desenvolupadors de videojocs es podrien beneficiar de tenir en compte les idees i valoracions de la gent gran, ja que també es troben entre el seu públic. «Cal dissenyar tecnologies pensant en els menys afavorits de la societat i a no excloure’ls dels nous processos», afegeix.
Font: UOC
