Al proper ple municipal de Tortosa la CUP presentarà dues mocions, una perquè al curs 2020-21 a Tortosa ciutat comenci una escola bressol pública i de gestió directa i una per la retirada de la simbologia franquista. Es tracta de dues mocions que creuen que al 2019 serien anacròniques en la majoria de ciutats catalanes, però que a Tortosa son ben actuals per la manca de “valentia i preocupació social que han tingut tot els governs anteriors a la ciutat, haguin sigut d’esquerres o convergents.” A més, apunten que les escoles bressol son una de les inversions socials que millor retorna a la societat la seua inversió.
La CUP Tortosa diu que “tots els estudis demostren que és una de les millors eines per reduir les desigualtats socials de naixement. Quan abans comença l’escolarització d’un xiquet o xiquetes més opcions hi ha per reduir les desigualtats de naixement, i per tant, trencar amb la pobresa estructural, que a Tortosa, afecta a vora un 20% de la població.” A més a més, apunten que “és una de les millors eines per aconseguir aproximar-se a la igualtat efectiva entre homes i dones. Les dones dediquen el doble de temps setmanal a la cura dels fills i filles, i això fa que hagen de renunciar a la seua vida laboral i social, total o parcialment. El 72% dels nous contractes a temps parcial són per dones i són dones les que sol·liciten el 91% de les llicències o permisos laborals per tenir cura de familiars malalts, gent gran o fills/es. Una escola bressol és una mesura molt més efectiva per apropar-se a la igualtat efectiva que fer declaracions institucionals el 8 de març.”
La CUP diu que el Departament d’Educació reconeix que una escolarització en els primers mesos/anys de vida ajuda a un millor desenvolupament afectiu, social, físic i intel·lectual. I creuen que les escoles bressol també milloren la qualitat de vida de la nostra gent gran, perquè la manca d’aquest servei públic obliga a molts iaios i iaies a suplir esta deficiència estructural de la ciutat, amb la seua dedicació als nets i netes.
La proposta de la CUP insta a que l’escola bressol sigui de titularitat pública, gestió directa i que per tant, l’ajuntament contracte directament el personal tècnic, com s’ha fet amb la nova piscina. I també proposa que la quota sigui en funció de la renda de la unitat familiar, amb una tarificació social o progressiva.
Per al curs 2020-21 es proposa un mínim de 50 places que passarien a un mínim de 100 per al següent curs. Es tracta d’una proposta que ja es va fer a l’agenda 21, aprovada al 2009 amb el vot a favor del llavors alcalde Ferran Bel i la seua tinent alcalde, avui alcaldessa. Llavors es qualificava l’escola bressol d’una prioritat alta, a executar en un termini d’un màxim de 2 anys.
La segona moció sol·licita la retirada de la simbologia franquista del municipi que està recollida al catàleg municipal elaborat pel mateix Ajuntament de Tortosa. En total 26 elements recollits al catàleg, més dos monòlits existents al parc municipal Teodor González. Entre els elements estan diverses plaques d’habitatge, inscripcions al cementiri municipal, etc. Des de la CUP consideren que aquestes plaques d’habitatge, relleus… pretenen oferir una cara més amable del règim franquista (amb la seua obra «social» d’habitatges de baixa qualitat), i maquillar, com diuen, el que realment fou, “un règim feixista que va reprimir des del primer dia fins l’últim de la seua existència.”
La moció també recull un punt on es demana que el ple sol·liciti al Bisbat de Tortosa que retiri la inscripció «Por Dios y por España» present al calvari de Santa Clara i l’escut d’España amb les fletxes franquistes. La moció estableix uns terminis per al Bisbat, i el compromís del ple municipal de retirar la subvenció de 30.000€ anuals que rep de l’Ajuntament de Tortosa si no accedeix a la retirada d’esta simbologia feixista.
La CUP, de moment en aquesta moció, no sol·licita la retirada del monument franquista del riu. Per això, instem a la resta de grups municipals a aprovar la moció, i no excusar-se en una nova llei catalana de memòria històrica que es va anunciar fa més d’un any i de la que encara no saben res.
Redacció – X. S.
