Júlia Marco Tomás (1995) és una jove esportista de les Terres de l’Ebre graduada en Ciències de l’Activitat física i l’Esport i Màster en Readaptació. Havent passat per alguns equips femenins del territori com el CD La Cava, Tortosa-Ebre o la Rapitenca, a la deltebrenca li va arribar una oportunitat que no podia rebutjar: ser la preparadora física del RCD Espanyol femení.
La redacció d’Imagina Ràdio hem pogut conèixer la seva part més personal:
Per qui no et conegui: qui diries que és Júlia Marco? Com et definiries a tu mateixa?
– Per dir-ho d’alguna manera, Júlia Marco Tomàs és una persona exigent amb ella mateixa, perfeccionista, sociable, familiar i lleial a la seva manera de ser i la seva gent.
Com recordes els teus inicis al món de l’esport?
– Bé, els meus inicis al món de l’esport van ser de la mà del meu iaio Bastiano, a qui li dec tot per transmetre’m la passió pel món del futbol i per ajudar-me a complir el meu gran somni, que era ser futbolista, almenys de manera amateur, i de moment i espero que per molt temps, tenir l’oportunitat d’estar a un equip de futbol femení professional com a preparadora física.
Has passat per molts moments i llocs diferents, fins ara, en quin moment i en quin lloc et quedaries, i perquè?
– La veritat és que si, i com et deus pensar no podria quedar-me amb només 1 moment de tots els viscuts. Alguns dels moments futbolístics més importants com a jugadora serien guanyar la lliga amb el CD La Cava i competir a futbol 11 i debutar a preferent amb el Tortosa-Ebre. Com a entrenadora, guanyar l’ITE i diferents torneigs amb el meu company i amic Rogelio Masia, del qual he après moltíssimes coses que em serveixen dia a dia i també debutar com preparadora física a primera catalana masculina amb la Rapitenca gràcies a Guillermo Camarero, que va confiar amb mi per a formar part del projecte.
Vas començar a les Terres de l’Ebre i actualment has arribat a ser preparadora física del RC Espanyol, com va ser el moment quan t’ho van proposar?
– Si et sóc sincera, el dia que em va trucar el club i em va dir que havien llegit el meu currículum i que si l’endemà ja podia anar a entrevistar-me, em vaig quedar de pedra i vaig pensar bueno, per provar no passa res… L’endemà ja estava a la Ciutat Esportiva Dani Jarque per poder parlar amb l’staff i realitzar una petita entrevista. A les setmanes d’haver parlat, em van trucar i em van dir que si jo donava l’ok, ja tenien preparadora física per l’equip, llavors si que va ser un boom d’emocions! Em vaig posar molt contenta i a la vegada preocupada, pensava, i ara què?
Com afrontes aquest nou repte?
– Ho afronto amb molta il·lusió, ganes i respecte. Per mi és un gran repte tant a nivell personal com professional, és un salt d’exigència enorme però que venint com ha vingut no podia desaprofitar, per a mi poder-me dedicar al futbol és un somni fet realitat.
Quines mancances creus que tenen les Terres de l’Ebre?
– El futbol femení està en constant evolució i creixement, poc a poc es va avançant de cara a la igualtat en comparació al futbol masculí i crec que d’aquí uns anys será molta la millora que es podrà apreciar, i quan dic això, em referixo al nivell, recursos, publicitat, televisió…
Quines mancances creus que té el fútbol femení actualment?
– A les Terres de l’Ebre, tot i que en els últims anys el futbol femení ha anat creixent de manera exponencial, falten més recursos i clubs que vulguin i puguin apostar per tenir aquesta secció tant en la base com amateurs. Fa falta promocionar més el futbol a trets generals, invitar a les famílies a que les nenes facin esport i/o activitat física, ajudar als clubs petits o únicament femenins a que puguin sustentar i ampliar els seus grups per que no desapareguin… En l’actualitat, tot i que el panorama ha millorat bastant de fa uns 10 anys cap aquí, falta que tothom treballi amb la mateixa direcció, sobretot posant com a protagonista principal única i exclusivament el creixement del futfem a les terres, posant èmfasi en el benifici que comportaria per les nenes, noies i dones en un futur.
Sincerament, et sents suficientment valorada?
– Si, em sento valorada, per sort o per desgràcia n’he viscut de bastants colors, però ara mateix estic al lloc i el moment adients acompanyada de gent que m’aprecia molt, que valora la meva feina i com a persona. A banda, el fet d’estar treballant al poble els últims mesos, m’ha donat a conèixer a la gent, he pogut promocionar l’activitat física, l’esport i també ensenyar el què és la readaptació esportiva.
Creus que la feina dels preparadors/es fisics està suficientment valorada?
– A trets generals no, en aquesta professió com en moltes altres, existeix moltíssim intrusisme laboral. Tots sabem que el fet de tenir un full que certifique que tens un cicle superior, una carrera o un màster no et fa ser un crack en la teva feina, però si que podria estar més regulat en tema sou, contractes… Suposo que igual que quasi totes les feines.
Quin consell donaries a algú que es vulgués dedicar a aquest món?
– Que lluite moltíssim, que es formi, que agafi experiència treballant encara que no sigui ben bé de la seva especialitat, que conegui gent per intercanviar idees, aprendre i sobretot, i segons la meva opinió, molt més important que tot l’altre, que done gràcies per tindre el privilegi o l’oportunitat de complir els seus somnis amb la gent que l’envolta, familia, amics, parella… Importantíssim per arribar lluny!
Com som una ràdio musical ens agradaria saber quina és la teva cançó preferida i perquè
– No tinc uns cançó preferida, m’agrada molt la música i en tinc moltes però triar-ne una que m’identifica seria_Lo que te hace grande – Vetusta Morla.
Redacció- Xavi Llambrich
