[FOTOS I VÍDEO] Jotes cantades des d’un balcó de Freginals per neutralitzar les pors i la solitud del confinament

Quan encara falta una estona perquè toquin les set de la tarda alguns avis i àvies ja esperen, asseguts amb les seves cadires sobre la vorera i la mascareta posada, l’inici del recital de jotes. A les proximitats del balcó que fa les funcions d’escenari van arribant més persones, que s’arrengleren ordenadament i de forma espaiada al llarg del tram de carrer. Al final, són més d’una trentena i molt poques s’han deixat la mascareta a casa.

“Confinats, confinats, van començar a venir quatre o cinc persones. Després se n’anaven afegint. Alguns es posaven al cantó, una mica separats, però sempre amb la mascareta i guardant força bé la distàncies, tot i que a Freginals hem tingut la sort de no tenir cap malalt”, relata el mateix Fernández. Pocs minuts després de l’hora establerta, amb la guitarra a les mans, apareix al balcó amb la seva filla Núria, que l’acompanya a la percussió i disparant alguns sons pregravats. Serà l’última actuació que fan des de la casa, que és propietat de la família, després que la millora de la situació sanitària hagi permès flexibilitzar la rigidesa del confinament.

Arrenquen amb una jota. En cauran diverses, fins i tot, una de les que habitualment interpreta Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. També alguns temes amb aires ‘country’ o l’omnipresent ‘Resistiré’. Les dediquen al personal sanitari, dels serveis bàsics, a les entitats del poble o als escolars. Fernández ha adaptat les lletres als esdeveniments informatius del moment per homenatjar els protagonistes en positiu de la crisi. Tampoc falta un toc d’atenció una “censura” per als governants “que no han sabut fer bé les coses”. Tot a ritme de jota. Des del públic, companys i companyes de la coral l’acompanyen amb la lletra a la mà o instruments molt simples de percussió. Aplaudiments i agraïments es van alternant entre cançó i cançó.

Canviar el xip

La idea de tot plegat, segons explica, era contrarestar la negativitat que podien generar les primeres notícies sobre l’arribada de la pandèmia a l’Estat espanyol. Especialment davant l’allau de missatges alarmistes, i sovint falsos, que volten per les xarxes socials. “A la coral tenim un grup de gent gran, d’avançada edat i molts viuen sols. Quan arriben tantes notícies negatives això els pot influir negativament. Vaig pensar que podríem prendre mal: agafarem una depressió i ens sentirem tots molt malament…. Canviem el xip!”, exclama.

Fernández va proposar difondre a través de les xarxes socials missatges positius, esperonant els seus companys i companyes a pensar i escriure frases, relats o cançons en aquesta línia. També va fer córrer les gravacions de les jotes que interpretava des del balcó. “Si posem a la xarxa coses bones, a la gent responsable, metges o sanitaris, també els arribaran coses positives. Si alimentem la xarxa amb coses negatives, això també els donarà malestar. Ja tenen prou malestar que no tenen prou recursos perquè els arribi de la societat coses negatives. Així va començar la iniciativa: anem a fer el que és típic nostre de les Terres de l’Ebre, les jotes”, exposa.

El paper de les xarxes socials

Al costat d’aquesta genuïna forma d’expressió de la cultura popular i tradicional ebrenca, les xarxes socials han jugat un paper clau en la propagació de l’esperit d’aquesta iniciativa a escala local. Persones d’edat avançada que, fins aquests moments, pràcticament no havien tingut contacte amb les noves tecnologies han trobat en el confinament una oportunitat no només de reciclar-se, sinó d’aprendre a utilitzar les xarxes socials com un potent mitjà de comunicació, especialment en el seu entorn més pròxim.

“Gràcies a les noves tecnologies hem tingut el cap sempre ocupat: la gent em deia que no tenia temps de fer les coses que necessitava per ella mateixa”, apunta. Des de buscar cites en llibres fins a pensar les fotos que podien acompanyar el text. “Alguns, fins i tot, s’han llevat a les tres de la matinada per escriure coses i després les han penjat”, afegeix. De tot aquest intercanvi amb els seus companys i veïns a través de les xarxes socials durant el confinament, Fernández ha anat recollint per escrit diàriament les principals aportacions i reaccions. Una espècie de dietari d’experiències viscuda i d’aprenentatge, amb referències històriques, científiques o lingüístiques.

El poble estava trist

La cantada de jotes s’ha allargat gairebé mitja hora, bisos inclosos. Més reconeixements i aplaudiments finals abans de tornar cap casa. “El poble ha respost molt bé i està molt content, perquè teníem a la gent molt trista”, reconeix satisfeta Mercè Accensi, presidenta de la coral ‘Cingles del Montsià’. Una repercussió positiva també en l’àmbit intergeneracional, destaca. “La gent jove han ajudat molt perquè molta gent gran les noves tecnologies no les sap fer funcionar prou bé. Quan se’ls avariava el mòbil trucaven i els dient que no podien enviar missatges i els joves els ho arreglaven. Ha estat una pinya total”, conclou.

“Ens ha donat molta vida, de debò. Vaig parlar amb unes persones que em deien com de pesat havia estat el confinament. Doncs per a mi no –va respondre-. I em miraven estranyats”, apunta per la seva banda Elma Miralles, veïna i cantant de la coral. “Ha estat una il·lusió contínua, sense deixar de pensar en la il·lusió que teníem, però ens ha passat el temps volant. Els de fora no poden imaginar el que hem viscut nosaltres”, tanca la seva companya Paquita Fabregat.