Nous incendis provocats pel canvi climàtic han obligat a renovar i canviar les estratègies de protecció, alerta i extinció dels incendis, un canvi climàtic que accelera els seus efectes i es mostra cada cop amb més perillós, passem de les inundacions amb grans danys i pèrdues de vides humanes als incendis de sisena generació amb una gran virulència. Els incendis forestals han anat canviant quan s’han alterat les condicions atmosfèriques, la combinació d’altes temperatures, baixa humitat i en alguns llocs molt vent, en el cas de Paüls, i grans matolls d’herba al sotabosc, fruit de no fer cap manteniment, és el que dona lloc als incendis de sisena generació que esborren i deixant obsolets els plans de prevenció i extinció que fins ara estaven en els protocols dels bombers, aquests incendis són més perillosos que els seus antecessors de cinquena generació, es caracteritzen per la seva gran velocitat i per crear focus secundaris a gran distància fent que el foc vagi d’una zona a un altre, els de sisena generació són més perillosos perquè arriben a unes temperatures que poden capgirar les condicions climàtiques de la zona on es trobi per la quantitat d’energia que alliberen, són incendis que s’autoalimenten amb fenòmens interns, tempestes de focs, generen la seva pròpia meteorologia amb capacitat per formar vents, llamps o tempestes que són els pirocúmuls.
Els pirocúmuls es formen a causa de la calor de l’incendi que escalfa l’aire i aquest comença a pujar si hi ha humitat el núvol és molt alt i quan arriba a una capa freda pot caure, si ho fa sobre l’incendi genera vents en totes direccions que fa que la propagació de l’incendi sigui tremenda, meteorologia perillosa que està afavorida per les causes que fan que els incendis siguin cada vegada més greus, l’abandonament rural on s’acumula el combustible o el canvi climàtic que amb les altes temperatures fa que tot estigui molt sec, l’aigua que fan servir per a la seva extinció s’evapora abans d’arribar a les flames, molts incendis generen més de 90.000 kilowatts per metre quadrat que fa impossible apropar si, els bombers amb els seus equips poden aguantar només 10.000 kilowatts. Es demana per poder-los controlar l’adaptació del territori amb un disseny de paisatges intel·ligents com els de mosaic on es van canviant els diferents usos dels mateixos per a conquerir una gran prevenció dels incendis.
Incendis que no es poden apagar de seguida, estem entrant en una nova realitat i poden durar dies, setmanes o mesos tenint un comportament erràtic posant en perill la seguretat dels sistemes d’extinció, un dels principals causants d’aquests incendis està a l’atmosfera que cada vegada està més carregada d’energia provinent de la crema de combustibles fòssils amb un poder dessecant que s’accentua en els dies de calor extrema, ens acostem al punt en què la potència del dessecant és tan gran a l’atmosfera que es tornen inflamables zones que fins ara no es podien cremar a causa de l’alta humitat o l’escassa càrrega de combustible.
S’han de revisar els protocols d’extinció, alerta i protecció, fins ara era essencial disposar d’un sistema d’alerta que permetés als bombers arribar al focus del foc el més aviat possible per evitar que s’estengués, ara, però s’ha escorçat el temps de reacció. L’estratègia de l’extinció ha de ser diferent, la utilització dels mitjans aeris és més problemàtica a causa de la dificultat de preveure la direcció interna del foc que obliga a abordar-lo des d’una distància més llarga i per últim la protecció dels ciutadans i el territori, s’ha de fer una gran gestió del territori per fer-lo més resistent al foc, la gestió del sotabosc, planificar cultius que serveixin de tallafocs i establir un perímetre de protecció dels pobles rurals, recuperar camins rurals perquè els nuclis de població tinguin més d’una sortida, ara alguns d’ells només en tenen una, la feina que s’ha de fer és molt gran i els polítics han de començar-la ja, no es pot deixar per demà perquè estem veient que els incendis no perdonen i devasten el que troben al seu pas tant béns materials com vides humanes. Reflexionem-hi.
Resum: Els incendis de sisena generació són aquells que generen la seva pròpia meteorologia tenint la capacitat de formar vents, tempestes o llamps que es coneixen com a pirocúmuls per la seva intensitat, velocitat i la dinàmica complexa que tenen.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental.