El Conveni d’Aarhus té com a objectiu l’accés a la informació, la participació publica en la presa de decisions i l’accés a la justícia en matèria de Medi Ambient a persones jurídiques i físiques, aquest es va aprovar a la Conferència Ministerial del Medi Ambient per Europa celebrada el 25 de juny del 1998 i ratificada a Espanya el 15 de desembre del 2024. En la reunió de les Parts (COP) de la Convenció sobre l’accés a la informació va sortir a la llum els retrocessos dels drets ambientals d’Aarhus, va ser en el vuitè període de sessions que va tenir lloc al palau de les Nacions de Ginebra del 17 al 19 de novembre del 2025,les delegacions es varen centrar en el protocol d’Aarhus especialment en la promoció dels drets públics per fer front a la triple crisi planetària que vivim, el Canvi Climàtic, la pèrdua de Biodiversitat i la Contaminació afirmant que els drets Ambientals dels ciutadans van enrere i estan afeblint la Democràcia Ecològica dels països juntament amb els drets de la ciutadania especialment en l’apartat de la participació per fer front aquesta crisi. Les Organitzacions ambientals no governamentals presents en aquesta reunió alerten i van fer una advertència davant la reculada dels drets d’informació, participació, justícia ambiental i davant els creixents incompliments del conveni, la manca de recursos, els riscos de la transició energètica i l’explotació de minerals crítics són l’assut que provoquen aquests endarreriments. Un element destacat d’aquesta reunió ha estat l’advertència del Relator Especial de Nacions Unides de les amenaces i atacs contra persones i col·lectius que defensant el Medi Ambient i recorda que la lluita pacifica civil està emprada pel dret internacional dels drets humans, garantir la seguretat d’aquests defensors és imprescindible per complir amb el conveni i avançar cap als Objectius de Desenvolupament Sostenible fixats a l’agenda EU.
Fa l’efecte que els països no s’agafen amb serietat el conveni d’Aarhus la salut democràtica Ecològica els hi ve gran, moltes reunions per justificar el que cobren els seus membres però sense cap efectivitat, que els ciutadans han de tenir un espai de participació publica per expressar la seva veu sobre el medi ambient que afecta a tothom, però que preocupa als polítics Europeus de tots els colors. En la reunió, Gran Bretanya ha fet posposar les implementacions recomanades pel comitè de fer complir el Conveni, un perillós precedent que obre les portes hi ha que altres estats puguin fer cas omís de les conclusions d’aquest a més sense cap conseqüència ni sancions, altres com Espanya, a part de tenir dues causes obertes sobre contaminació, no han presentat els informes nacionals en el termini establert sembla que per les desavinences jurídiques amb el Tribunal Suprem que interpreta el Silenci Administratiu com a negatiu contravenint el conveni d’Aarhus, precisament aquesta interpretació va ser el motiu del qual es queixà d’organitzacions Ambientalistes per vulnerar el dret a la informació, la participació pública i l’accés a la justícia ambiental dels ciutadans i exigeixen mecanismes més potents perquè aquests puguin exercir els drets que li corresponen segons el conveni. Sembla que el TS no acaba de veure la jurisprudència Europea del Conveni que vol treure l’opacitat que envolten molts dels casos mediambientals, sense la justícia ambiental les organitzacions no tenen recorregut per parar els impactes negatius d’indústries potencialment contaminants i n’hi ha molts, aquestes decisions afecten globalment els ciutadans Europeus, també als del baix Ebre i Montsià que no en són aliens, per tant, s’haurà de veure com el govern d’Espanya treballa per fer rectificar al TS (Tribunal Suprem) en aquesta qüestió jurídica molt important pel compliment del Conveni i per les lluites de tots els ambientalistes del país, sense aquest suport jurídic ambiental i de participació serà molt difícil per qualsevol organització ambientalista tirar endavant les lluites per aturar els impactes procedents d’indústries com Kronospan o Biogàs la Galera entre d’altres. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental.