Història de vida de Mari Chordà (Publicacions URV i Universitat de Barcelona, 2022) és obra de la professora de la URV d’Història i Història de l’Art, Núria Gil Duran. El llibre, presentat al Casino d’Amposta aquest dissabte, repassa cronològicament la història de la pintora, escriptora i activista feminista ampostina, des de l’àmbit de les vivències personals i familiars fins a l’obra artística. “Vol ser una eina de transmissió dels valors de lluita col·lectiva que representa la Mari Chordà. Vivim en un món molt individualista, i és important treballar amb el jovent en aquest sentit”, indica l’autora.
Mari Chordà va néixer a Amposta l’any 1942. Era la petita de tres germans d’una família de comerciants benestants. Va endinsar-se en el món de la pintura a través de Marisol Panisello, artista ebrenca amiga de la família amb qui va compartir moments quan estava tancada a casa per un mal d’esquena. Va estudiar Magisteri a Tortosa i va desplaçar-se fins a Barcelona per fer allò amb el que somiava: estudiar Belles Arts. Quan va finalitzar, Chordà va viatjar fins a París, on va descobrir una nova forma de vida i va conèixer els referents artístics de l’època. Era el final dels anys seixanta. Després, la seva vida va ser a cavall d’Amposta i Barcelona, on va fundar l’editorial feminista laSal i el bar-biblioteca amb el mateix nom.
Per a Gil, presentar aquest llibre a Amposta és “molt especial”. “És un llibre d’una ampostina sobre una altra ampostina que ha estat exemple en moltes coses. M’emociona molt”, se sincera. Chordà va fundar a la capital del Montsià l’espai lúdic i cultural Lo Llar, encara en actiu i referent en l’àmbit de l’art i la cultura durant els últims anys de la dictadura franquista, i ha estat vinculada sempre al municipi que la va veure néixer i créixer, on els seus predecessors van fundar una de les botigues amb més renom: Casa Chordà, també coneguda com a Cal Rifaire.
“És una referent, per a mi i per a totes les persones i historiadores. Per la seva valentia, per marxar a París de jove, per les obres tan atrevides que va fer quan encara manava el franquisme, per la seva implicació amb el teixit cultural d’Amposta…”, detalla Gil. És per aquest motiu que, l’estiu de l’any 2020, la historiadora va decidir “retre donanatge a Chordà”. El projecte va rebre el vistiplau de la protagonista i va comptar amb el suport de l’Ajuntament d’Amposta, que, un any després, va decidir posar el nom de Mari Chordà a una plaça del municipi.
Chordà ha complert aquest any la vuitantena, però “és ara quan està rebent grans reconeixements”, assegura Gil. Obres com Vaginals (1966), exposada al Museo Reina Sofia, o Coitus Pop (1968), exposada al Museu d’Art Contemporani de Barcelona, prenen importància en la segona dècada del segle XXI. “Tenia una gran trajectòria, però l’èxit li està arribant ara. Manté una vitalitat exemplar i l’esperit de lluita dels anys setanta, amb una manera de defensar els drets molt fèrria. Ho està gaudint tot molt ella també”, recalca l’autora.
Gil es mostra molt satisfeta de la feina feta i assegura que “no hi ha ni una línia al llibre que Chordà no hagi revisat”. Ara, desitja que el reconeixement a Chordà “continuï en altres àmbits i arribi als graons més alts de la Generalitat de Catalunya”. Així mateix, manifesta que “cal donar visibilitat a la tasca de totes les dones, les que tenen una trajectòria important i les que no” perquè “hem fet molta feina, però en queda molta per fer”.
Redacció
