S’està demanant un canvi de cultura i no sacralitzar els boscos de Catalunya fet que suposa un perill per l’evolució del mateix ecosistema, l’economia i la societat. A Catalunya ha canviat molt el món rural, allunyat de les grans ciutats, els canvis generacionals fan que es perdin gran part de la cultura sobre els boscos del nostre país, l’oblit dels costums de viure al camp ha fet que es tingui menys coneixement de com pot afectar l’acció de l’home en l’entorn natural, si la societat i les administracions no fan quelcom la natura trobarà el camí, els focs són un paràmetre de canvi les hectàrees que es cremen és un factor natural de l’ecosistema que no agrada a ningú.
La situació geogràfica i el clima de Catalunya fa que disposi d’un territori d’una gran riquesa en boscos, que any rere any es veuen amenaçats amb grans incendis cada vegada més virulents per la manca de cultura de la ciutadania sobre els boscos, el 64,6% del sol Català és forestal un total de 2.060.174 hectàrees, de les quals 1.331.906 són boscos. Dels boscos sempre s’han utilitzat els seus recursos, però des del canvi de cultura sembla que només poden sobreviure pel turisme o això és el que pensa molta gent, però s’han de buscar altres formes de generar economia, aquesta manera de pensar afecta a sectors com el de la fusta, Catalunya està important la meitat de la fusta que consumeix, per tant, no es gasta fusta local, sostenible de km 0 amb la bona fusta que tenim al país, és hora de valorar-la.
La Generalitat va crear l’agenda 20-25 que és un espai de diàleg amb els principals agents del sector forestal per prevenir aquesta cultura nouvinguda que provocarà si no es canvia la mort dels boscos, s’estan avaluant aquelles mesures de caràcter estructural que el sector necessita per millorar, cal emprendre accions a curt termini que són viables i necessàries d’executar, aquesta agenda vol determinar un full de ruta de les polítiques forestals de Catalunya creant un punt de partida pel futur del sector, l’elaboració de l’agenda s’ha realitzat segons reunions amb el sector primari amb els actors que tenen relació entre si com l’Administració, sector Empresarial i Propietaris Forestals i s’han establert vuit mesures sobre les quals s’han definit un seguit d’accions executades o iniciades en el període 2020-2025.
La gestió sostenible és una manera d’administrar els boscos per assegurar que es mantindrà la seva biodiversitat, la productivitat i la capacitat de regeneració a llarg termini. Es tracta de treballar i planificar el ritme d’explotació, les tècniques i que els productes utilitzats no facin malbé el sol, l’aigua i perjudiquin l’ecosistema. Com que la major part del nostre territori són boscos quan s’aplica una gestió integral es converteixen en habitats complexos, capaços d’allotjar biodiversitat oferint molts serveis ecosistèmics.
La gestió forestal sostenible esdevé una gran eina per garantir la multifuncionalitat dels boscos, terrenys no arbrats i medi natural, afavorint l’aprovisionament de béns i serveis ecosistèmics de forma sostenible a llarg termini, la salut i la vitalitat dels ecosistemes forestals, desenvolupament socioeconòmic del territori, la conservació i mitigació de tots els impactes dels riscos naturals i del canvi climàtic. Aquest aprofitament sostenible dels recursos forestals permet mantenir un sector econòmic estratègic pel territori i les economies rurals afavorint la persistència dels boscos enfront de determinats riscos naturals com els incendis i permet avançar en els objectius de l’agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible contribuint a millorar la resiliència sociològica dels boscos, el sector forestal i altres sectors econòmics relacionats amb la infraestructura verda de Catalunya i la seva multifuncionalitat.
Aquest model de gestió sostenible cal que estigui en un marc econòmic viable, garantint la rendibilitat dels treballs silvícoles i estabilitat del sector productiu establint la cadena de valor i valorització dels productes forestals, per la qual cosa la innovació, la transferència de tecnologia i la tecnificació dels processos productius són una eina clau pel sector forestal promovent diferents usos industrials de la biomassa, fusta o nous productes com la fusta per la construcció de bio refineries que diversificant el mercat, dins d’aquesta diversificació i trobem productes com el suro, aprofitaments pastorals, els pinyons que contribueixen de manera significativa en la renda del món rural. La informació i coneixement dels ecosistemes i infraestructura verda forestal del sector són una eina bàsica per la definició de polítiques i estratègies per la definició d’una agenda d’innovació, recerca, formació i transferència tecnològica.
Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental