A les comarques de les Terres de l’Ebre, Ribera d’Ebre o Montsià, s’han pres decisions polítiques equivocades en el temps que afecten la seguretat de les persones, al medi ambient i que seran difícils de superar. Parlem de les centrals nuclears a la Ribera o les extraccions del Montsià. En el seu moment el “gobierno” va plantejar en el pla de recuperació econòmica del país col·locar 2 centrals Ascó i 2 a Vandellòs, a més de fer-ne la construcció a sobre d’unes falles, la sort que hem tingut és que no s’han obert mai, si hagués estat així a hores d’ara no hi hauria res de res. És cert que des del territori es va fer el possible per aturar-ho, però no va poder ser i ara que creiem que es produiria el tancament per la conversió cap a les energies netes, els han allargat la vida uns quants anys més augmentant la perillositat d’accidents per l’obsoletes que s’han convertit al llarg de tants anys de funcionament i per ser les que més accidents tenen de totes les del país.
Comarca del sud de Catalunya, el Montsià, que limita al sud amb el Baix Maestrat de la comunitat de València, amb el riu Sénia com a límit territorial, a l’Oest limita amb la comarca del Matarranya de l’Aragó i els Ports Tortosa-Beseit que és el punt on limita amb la comarca del Baix Ebre i el riu. La seva economia està lligada a l’agricultura, la pesca i en els últims anys per un turisme respectuós amb el medi ambient. En dos dels seus pobles, Ulldecona encara s’estan fent extraccions d’argiles per l’empresa Cemex, una multinacional Mexicana propietat del senyor Slim gran amic de l’expresident González, que va entrar al país arran de les portes giratòries. Cal recordar que en la ferradura 1 es varen extreure 11,57 Hectàrees i la de 2 tenen previst 10,83 Hectàrees. Aquest espoli d’aquesta terra natural provoca grans impactes visuals i paisatgístics amb grans forats que espatllen l’entorn natural i amb una profunditat de més de dotze metres que pot afectar directament a aigües soterrades del seu entorn. Ara mateix l’associació Salvem lo Montsià ha fet un toc d’alerta per les extraccions de la ferradura 2, son una gran amenaça pel poble Ibèric tot i que s’ha estat observant l’extracció sembla que son reals. En començar les extraccions hi havia una sèrie de punts a la llei de règim local que donava potestat a l’ajuntament d’Ulldecona per poder dirigir aquestes extraccions, però no es va fer absolutament res, ni tan sols posar tècnics de vigilància pels replanats per veure els residus si eren sostenibles o no, bé un desencert i una gran capitulació de l’Ajuntament socialista del moment que va abandonar el medi ambient.
Finalment, l’ajuntament de Santa Bàrbara ha acordat donar la llicència ambiental a la planta de compost que projecta l’empresa Ecompost de l’Ebre, m’entres segueix la discussió dels ciutadans si s’havia de donar l’esmentada llicència. L’Ajuntament informa que no ha tingut altra sortida després de la ponència favorable del Medi Ambient del Montsià, no volem prevaricar, han dit. He vist moltes explicacions d’argumentari per donar o no donar una llicència, però aquesta és de novel·la, el que té la potestat en última instància de donar la llicència aquesta empresa és l’Ajuntament de Santa Bàrbara, està recollit en la llei de règim local ben clarament. També és potestat de l’ajuntament rebre les al·legacions que hi puguin haver al projecte i decidir sobre aquestes, el que va contra tota norma democràtica és no tenir-les en compte, cosa que ha passat amb les d’Ameseba i no a la planta de compostatge. Els impactes poden ser visuals, d’olors i contaminants sent els més greus els contaminants. Les masses d’aigua soterrada que estan en el subsol pel moviment del terreny pot obrir petites esquerdes que aprofitarien molt bé les aigües lixiviades de la planta de compost per filtrar-se a la massa d’aigua i com de moment no hi ha controls quan es detectaria l’aigua contaminada igual seria massa tard.
Les estratègies del capitalisme per vendre o fer com ecològic i sostenible, productes que no ho son, per aquest motiu han creat infinitat de formes per mitigar la conversió de combustibles fòssils a energies netes, la formula per aglutinar –les totes és sota el nom de Greenwashing que ho posen a la pràctica en empreses, cooperatives i societats, segona estratègia El Green New Deal que tracta d’aconseguir la neutralitat de les emissions a través de la compra i venda del carbó des d’empreses subdesenvolupades a empreses desenvolupades, un tecnicisme per blanquejar la consciència capitalista sense fer res. Aquestes estratègies les estem veient en la planta de compost l’empresa Ecompost de l’Ebre, es tracta de guanyar diners sense tenir problemes amb les organitzacions medi ambientalistes fent el mateix que feien. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
