La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha posat en marxa l’estratègia de Gestió integral de sediments a la demarcació Hidrogràfica de l’Ebre en què es posen a prova i s’avaluen els sistemes per fer efectiva i viable l’aportació de sediments amb una dotació econòmica fins al 2027 d’11,9 milions d’euros. Un dels pilars fonamentals d’aquesta son les crescudes controlades al tram final de l’Ebre des dels embassaments de Riba-roja i Flix, se’n fan dues als anys depenent de la situació del riu i es fan des del 2003,gairebé 21 anys, amb fins mediambientals i es reparteixen, un cop a l’inici i l’altre al final d’any, si les reserves d’aigua dels embassaments són baixes per causa de la sequera o si per qüestions naturals, molta pluja, es deixen de fer. Segons expliquen des de la CHE es van començar a fer de manera conjunta amb les centrals hidroelèctriques per reduir la presència de plantes aquàtiques (macròfits) que a l’estiu cobreixen el riu afavorint l’expansió de la plaga de la mosca negra i s’ha anat variant la manera de procedir amb els anys, per això ara la seva funció principal és la de moure sediments des dels embassaments cap a la desembocadura del riu.
El model que es fa servir és deixar anar 1200 metres cúbics d’aigua per segon durant 5 hores per produir un cop de molta força a l’inici i que els sediments puguin arribar al Delta de l’Ebre. S’ha de tenir en compte que el riu al seu pas per Tortosa marca un registre de 260 metres cúbics insuficients per moure els sediments cap al Delta, aquesta tècnica ha permès segons expliquen fonts de la CHE, mobilitzar més de divuit mil tones de sediments quan sense ella se’n mobilitzaven 1000 tones una gran diferència. Calculen que actualment el Delta rep un total de dos-cents mil tones de sediments anuals, però n’hauria de rebre més de quatre-cents mil tones per poder fer front a la regressió, quan no hi havia embassaments eren milions de tones les que hi arribaven, la construcció de barreres no són efectives la natura ha de fluir sense aquestes perquè les conseqüències són terribles, estem a un pas de perdre el Delta de l’Ebre l’espai natural més important del sud d’Europa. El Delta necessita que arribin com més sediments millor, per garantir la seva supervivència que ara mateix està amenaçada per l’enfonsament, la regressió i la puja del mar a causa del canvi climàtic, que són retinguts per les barreres artificials (embassaments) sense, fins ara, trobar la manera que puguin anar riu avall. Sabem que els embassaments tenen una porta arran de terra que si de tant en tant s’obrís potser el problema s’alleugeria una mica baixant més sediments.
La pregunta i la qüestió és que després de més de vint anys fent el que diuen en el paper el problema gairebé hauria d’estar resolt, a part de ser aquest pla GISDHE un pou sense fons econòmicament els resultats que poden presentar contra la regressió i l’enfonsament són nuls, l’empresa que gestiona la sal ha fet un pla B per sortir i entrar de la planta com que la barra del trabucador, per la manca de sediments, un dia si pot passar i l’altre no. Estem davant d’una gestió pèssima que l’únic que fa és enterrar-hi diners per no res, cal que els que estan davant del projecte, si són tècnics, no poden allargar més temps la resposta definitiva als sediments, tot el temps que es perd ho guanya el mar, la regressió i l’enfonsament del Delta que és el gran perdedor en tot aquest afer.
Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental