Els objectius fixats per la UE per la descarbonització en tot el territori té un calendari a mitjà i llarg termini, amb objectius per al 2030 i l’objectiu final el 2050 de zero emissions de gasos efecte hivernacle. És aquest el motiu principal dels governs dels països de la Unió, com el nostre, que han creat un full de ruta arrenglerat amb la mateixa Unió per fer plausibles tots els objectius amb les dates plantejades. Una de les eines que fan servir els governs per a tal propòsit és l’R+D+I (Recerca, Desenvolupament i Innovació) concepte de recent aparició en el context dels estudis de ciència, tecnologia i societat que treballa’n objectius que estan en el full de ruta presentada pel govern amb un tipus especial d’energia que es L’hidrogen.
L’hidrogen és l’element químic que més tenim al planeta, ja que constitueix més del 75% de la seva matèria, es troba en l’aigua i s’extreu d’aquesta mitjançant la reacció d’hidrocarburs amb vapor o per hidròlisis que es produeix amb electricitat provinent d’energies renovables fent que aquesta font d’energia sigui nul·la o neutre en emissions i se l’anomena hidrogen verd o renovable convertint-se en una gran i bona alternativa dins el context de la transició energètica, adopta diferents formes d’energia com electricitat, calor o gas sintètic. Però no és una font primària d’energia, l’hidrogen, com el sol o el vent, és un producte manufacturat que emmagatzema energia per poder ser alliberada de forma gradual i en el procés de la seva elaboració per cada kg d’hidrogen renovable que substitueix el consum d’hidrogen no renovable s’evita l’alliberament de 9 kg de CO₂ a l’atmosfera.
Es vol impulsar amb hidrogen renovable o verd, línies de trens comercials, que el consum de la indústria tingui com a mínim el 25% del seu consum, es volen formacions d’autobusos, instal·lacions de 4 GW de potència d’electròlisis i també la producció d’electricitat, aquestes mesures tenen l’objectiu d’aconseguir una reducció de cinc milions Ton equivalents de CO₂ per al 2030. Aquesta font d’energia és una de les principals tecnologies per la descarbonització de l’economia, i obre grans oportunitats en la creació de llocs de treball, de valors industrials i d’R+D+I sent un instrument de reactivació econòmica provocant efectes positius en totes les energies renovables, en la competitivitat industrial i sobre el sistema de preus de l’electricitat. Dir que es vol potenciar en les àrees rurals nuclis de producció d’hidrogen renovable per contribuir a aturar el despoblament d’aquestes. Però la importància d’aquesta energia és sobre la salut, aquesta descarbonització ens permetrà allargar el futur del nostre planeta i de les persones millorant el seu futur i la seva qualitat de vida. Pensem-hi.
Joan Cunill, enginyer mediambiental
