El projecte CHORA, liderat pel Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha constatat que els visitants del parc natural del Delta de l’Ebre opten sobretot per fer-s’hi fotografies i relaxar-se. Les dades s’han recollit amb geoinformació voluntària que prové de xarxes socials, com ara Wikiloc, o de Sistemes d’Informació Geogràfica de Participació Pública (PPGIS) dissenyats per a espais concrets. Les investigacions més avançades sobre el Delta s’han publicat a la revista International Journal of Geo-Information, en un article signat per Amalia Palacio, Yolanda Pérez i David Serrano. El projecte estudia altres paisatges, com la comarca del Priorat o la ciutat de Tarragona.
El projecte fa una valoració dels paisatges ebrencs i tarragonins a través de macrodades (Big Data) provinents d’informació geogràfica voluntària -VGI en les seves sigles en anglès-. Amb les dades de les xarxes socials o els PPGIS es reben les percepcions particulars dels usuaris d’un determinat espai públic. Aquesta disciplina es coneix com a Neogeografia ja que usa les eines informàtiques de la societat de la informació, especialment Internet, per a la recerca geogràfica.
El projecte CHORA és la continuació del projecte SPATIUM. CHORA està finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitat fins als 2020 – per tres anys- i hi participen 25 investigadors de la Facultat de Turisme i Geografia i de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV. L’objectiu és analitzar el paisatge, el seu significat, característiques i la seua percepció social, i el seu valor patrimonial i col·lectiu, des de la vessant social i des de l’ambiental.
Les dades obtingudes es posaran a disposició dels gestors d’aquests paisatges i permetran adaptar les necessitats i interessos de la societat, com destaca la investigadora Yolanda Pérez.
El Delta de l’Ebre
L’estudi més avançat és el del delta de l’Ebre. En l’article a la revista International Journal of Geo-Information, basat en la tesi doctoral d’Amalia Palacio, es van recollir dades aportades per 276 participants, durant gairebé un any (agost 2015- juliol 2016). El 15,1% residien a la zona i la resta eren visitants. Es van processar 4.467 valoracions.
Els investigadors posen en valor que la Neogeografia pot ser “útil i fiable” per analitzar el paisatge, i que “un espai protegit es pot gestionar a partir de la participació ciutadana”. De fet, els tècnics del parc natural del Delta han utilitzat els resultats de la investigació de Palacio per demanar la implicació dels ajuntaments del Delta en la neteja de les platges. I és que arran del treball de camp del projecte, els usuaris valoren les platges deltaiques amb l’etiqueta de “brutes”, mentre que valoren l’espai com “natural, atractiu i tranquil”.
Altres dades constaten la percepció dels usuaris del parc natural respecte l’accessibilitat, les instal·lacions i serveis d’ús públic, els quals valoren positivament. Per contra, suspenen la senyalització d’alguns espais, sobretot determinats punts, com la sortida o arribada a Amposta des de de Sant Jaume d’Enveja. Pel que fa a les activitats d’oci, fer fotografies, relaxar-se i contemplar el paisatge són les més comunes entre els usuaris del parc.
Les rutes i els esports
Altres investigacions dutes a terme per Joan Jurado, Yolanda Pérez i David Serrano, s’han publicat en un article al Geografisk Tidsskrift-Danish Journal of Geography, sobre dades compartides pels usuaris durant 10 anys, del 2006 al 2016.
En aquest cas, s’observen més de 5.000 rutes dins el delta de l’Ebre. Destaquen que el 60% de les rutes més utilitzades són circulars i que un 30% tenen entre 25 i 50 quilòmetres de longitud. El senderisme, córrer i anar amb bicicleta són les activitats principals en aquests recorreguts i que els punts de màxima afluència de visitants és concentren als punts d’inici o final de les rutes.
Una de les dades més significatives que aporta l’estudi és que l’ús d’espais al delta de l’Ebre es concentra en només un 1% de la superfície. Els investigadors de la URV apunten que aquesta evidència pot donar “pistes” per millorar la gestió dels punts on hi ha més “pressió” i la dispersió pel territori. També la millora de la senyalització en els espais i àrees protegides és una altra de les conclusions de l’estudi. El miler de pistes o trams de pista que sumen 2.700 quilòmetres envaeixen els límits de la reserva natural i un 10,22% de les vies creuen àrees protegides. Per exemple, a la reserva del Fangar, les pistes passen per camps de dunes i a la Punta de la Banya creuen una tanca i penetren més de 10 quilòmetres dins l’espai protegit.
Redacció – V. Ll.
