A Catalunya es produeixen més de deu milions de dejeccions de porcs anualment, per la qual cosa es tracta del substrat més important per la producció de Biogàs, producció que depèn del contingut en sòlids volàtils biodegradables, del moment d’espera entre la seva generació i l’entrada al digestor. El model de societat basat a consumir cada vegada més energia i recursos naturals que no són indefinits tenen una caducitat, la gran majoria d’ells són de fons d’origen fòssil formats al llarg de molts milions d’anys, les energies renovables, en canvi, són el futur, netes que es restitueixen a cost zero i representen el recurs energètic autòcton més rellevant de Catalunya, una d’elles l’aprofitament energètic de Biogàs tecnologia innovadora que s’està implantant al territori.
Les plantes de valorització i tractament de les dejeccions ramaderes siguin del porcí o vacu, ho fan en règim de Codi gestió que complementen les dejeccions amb residus alimentaris i orgànics municipals perquè generen un substrat més eficaç per la digestió anaeròbica per aconseguir una producció més elevada de gas, aquests digestors Mesòfils treballant a una temperatura de 35 graus i el mateix digestor fa la funció de gasòmetre. N’hi ha, però que elaboren a més graus són els Termòfils. Al territori del Montsià hi ha una planta amb digestors mesòfils, innovacions de nova generació que actualment està processant només el 20% de la seva capacitat amb un gran futur dins el sector que substitueix l’electricitat procedent de la combustió de gas natural fòssil. Aquest tipus d’energia suposa una important reducció de gasos efecte hivernacle en la lluita contra l’escalfament del planeta, baixant considerablement el DBO5,demanda biològica d’oxigen, reduint el risc de produir anòxia en els sòls agrícoles on s’apliquen, un fet que passa quan s’adoben els camps amb purins frescos.
L’informe monogràfic elaborat per l’oficina del Síndic de Greuges que ha entregat al Parlament de Catalunya, sobre la contaminació provocada per les dejeccions parla de reduir les cabanes porcines com han fet altres països Europeus, acompanyada per una moratòria per les autoritzacions de noves granges i d’un impost fent bona la màxima verda, qui contamina paga, perquè la mateixa indústria depuri els residus que generant. Aquest informe recull la investigació que va dur a terme la mateixa oficina sobre les dejeccions, el 2006, que encara no s’ha resolt i demana que es recuperin de manera urgent els aqüífers contaminats i vol que el govern redacti un Pla Director Urbanístic d’ordenació de les explotacions i una guia dels aqüífers existents al nostre territori, l’informe remarca que en una gran part del territori del país, els aqüífers i les fonts estan contaminats per nitrats i no són potables. L’Estatut de Catalunya estableix el dret dels ciutadans a la protecció davant la contaminació i les polítiques que han de reduir-la.
Una altra iniciativa del Parlament ha estat adaptar la llei Europea posant límits sobre les macrogranges amb una nova regulació del sector en què es prioritzen les petites i mitjanes explotacions per garantir una carn de més qualitat. Aquest és el motiu del perquè avui és més necessari protegir les explotacions dels recursos naturals com la contaminació per afluents gasosos, líquids o la disposició de residus sòlids. Tenim una extensa i estricta legislació sobre contaminació que afecta la indústria, la ramaderia i als municipis. Les opcions per la gestió dels residus prioritza la minimització i la valoració amb l’opció energètica. Legislació que ve d’Europa, Espanya i Catalunya amb una claredat meridiana sobre la prioritat de la lluita contra la contaminació, la preservació dels recursos naturals i demanen als municipis, com la primera línia que són entre ciutadans i administració, garantir els drets d’aquesta legislació a tots ells. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
