El 2002 el CSN va acordar el tancament de les centrals nuclears sent president del govern d’Espanya l’Aznar, m’entres que el tancament de les explotacions es va fer el 2006 amb José Rodríguez Zapatero com a president, però no va ser fins al 2019 quan el governo junt amb les principals companyies energètiques varen arribar a un acord per establir les dates del desmantellament de totes les centrals nuclears operatives del país i en el protocol signat es diu que els set reactors nuclears es tancaran de manera definitiva entre el 2027 i 2035, recolzat per la UE.
El debat fa dos anys que està posat de manera interessada pels directius d’Iberdrola i Endesa que han demanat públicament una reconsideració del pacte afirmant que les plantes podrien funcionar durant més temps fent cas omís del que varen pactar el 2019 amb Endesa, empresa pública. Empreses que tenen en nomina una quantitat ingent de portes giratòries que els hi costen molts de diners sense cap compensació, és el gran motiu que tenen per demanar un allargament de les ferralles que ja haurien d’estar tancades, estan jugant amb la vida de la gent i a Catalunya ho sabem prou bé amb el tancament de la central nuclear de Vandellòs I en tenir un gran accident que va estar a punt de fondre el nucli. Per fer més pressió als ciutadans, aquestes companyies amenacen en apujar els preus de l’electricitat més d’un 25%, fer el que sigui per no tancar, fins i tot alguns connectant l’apagada general amb aquestes intencions perquè és sabut que primer s’ha de fer veure que el sistema no funciona per fer bo el relat del qual es vol imposar a l’opinió pública, per ells l’allargament de deu anys d’aquestes ferralles.
El govern manté el diàleg amb els propietaris de les centrals tenint una postura ferma pel que respecte al tancament, de moment no hi ha cap novetat ni sol·licitud de les empreses per parlar de la possibilitat de modificar el calendari nuclear. Si és així el soroll mediàtic sobre l’allargament de les centrals és una qüestió externa de grups polítics o de pressió que volen continuar tenint la seva part econòmica i privilegis que han tingut fins ara. Actualment, l’energia nuclear subministra el 20% de l’electricitat del país que el PINIEC vol substituir progressivament per energies renovables, l’any passat l’augment ha estat d’un 30% Eòlica,18% Solar, 9% Hidroelèctrica,15% Cicles Combinats i 10% Cogeneració que ens posa al 82% de renovables i el 18% nuclear. La viabilitat tècnica per prescindir de l’energia nuclear és la capacitat d’emmagatzematge energètic que es pugui desenvolupar, es necessita un subministrament continu per complementar les renovable, flexibilitat per gestionar el sistema elèctric del futur i això no ho poden oferir aquestes ferralles nuclears actives que té el país.
La puja de taxes per finançar el desmantellament de les nuclears i la gestió dels residus radioactius engrandeix al màxim el fons que controla l’empresa publica Endesa, m’entres tant les empreses que les gestionen ,Endesa i Iberdrola, han obert una batalla jurídica milionària contra la puja de les taxes del 30% aprovat pel govern i demanen unes compensacions de gairebé vuit-cents milions d’euros per aquesta puja traslladant-ho al TS (Tribunal Suprem) per mirar de frenar el Pla General de Residus Radioactius (PGRR) i el tancament d’un sol magatzem nuclear a Villar de Cañas que han estat el detonant de portar-ho al TS. El PGRR que ha presentat el govern contempla la construcció de set magatzems radioactius d’aquí la puja del 30%.
A Catalunya el fons de transició nuclear rebrà un total de gairebé 80 milions d’euros xifra que correspon a la recaptació de l’impost sobre instal·lacions que incideixen en el medi ambient que grava un 50% els seus ingressos amb les activitats de producció, emmagatzematge i transformació d’energia elèctrica d’origen nuclear. L’objectiu del Fons de Transició Nuclear és impulsar i diversificar l’economia de les zones afectades pels tancaments de les centrals nuclears al nostre país, que afectant directament a 96 municipis del Baix Ebre, la Ribera d’Ebre, El Priorat, Montsià, Baix Camp, les Garrigues i el Segrià.
La compensació que reben aquests municipis és per preparar l’alternativa al tancament d’Ascó i Vandellòs per recol·locar els treballadors de les centrals tot i que amb els diners que generen les centrals només arriben al territori les engrunes econòmiques que tan minses que són els municipis n’han de fer una bona gestió, fins al seu tancament hi ha temps per preparar una bona alternativa d’energies renovables, verdes i netes. Cal diversificar les activitats del territori no centrar-nos només en el turisme i hi ha altres alternatives que s’han d’explorar per anar en la direcció correcta. Dins d’aquest escenari algun batlle desvia aquests fons a altres necessitats del seu municipi mirant cap a un altre lloc el tancament de les centrals, una gran manca de respecte al seu municipi pel que fa a l’alternativa nuclear. A Catalunya i tenim tres reactors, Ascó I, Ascó II i Vandellòs II que aporten a la xarxa més del 50% de l’electricitat, si no avencem en les energies renovables serà difícil que es produeixi el tancament, en aquests moments som els últims, el país s’ha de posar al dia amb l’agenda de la descarbonització per poder fer el tancament de tots els reactors i guanyarem en salut i seguretat. Pensem-hi.
Resum: Si no hi ha canvis en la coalició que governa Espanya i les pròximes eleccions surt una opció progressista el tancament de les nuclears seguirà la seva agenda. D’altra banda, si el PP arriba al poder ja han manifestat que revisaran tots els protocols per alinear-se amb altres països d’Europa que s’han fet enrere i potencien altre cop l’energia nuclear, una vergonya.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental