A Catalunya l’abandonament massiu del camp va a més en totes les zones rurals, agrícoles i muntanya amb molts masos dispersats i ara abandonats, sense cap mena de manteniment i amb un augment d’incendis que no es poden controlar sense els pagesos al territori. A Catalunya hi ha 947 municipis, 580 dels quals són rurals i d’aquests 381 són d’especial atenció, municipis entre deu habitants i cinc-cents, amb aquest cens podem assegurar que són el 70% dels municipis Catalans que representen el 13% de la població, molt territori per a molt poca gent, dels vuit milions de ciutadans del país només 500.000 viuen en el món rural.
El risc real que tenen aquests 381 municipis de desaparèixer és una emergència de país tenint en compte que dos-cents d’ells ja ho estan. On més població s’ha perdut en aquestes zones rurals a l’interior de les comarques de Tarragona, el Pirineu o Lleida i les de més risc en desaparèixer són les Garrigues, el Ripollès o la Terra Alta en totes elles tenen un greu envelliment de la població i un substancial aïllament del territori a més de tenir unes comunicacions deficients, a cap d’elles arriba la fibra òptica i no tenen Internet ni senyal de TV i poca oferta de transport públic pel seu desplaçament, si no tenen vehicle propi no es poden desplaçar. La manca de tot tipus de servei i poca gent jove que veu frenat el seu futur en el món rural per les grans inversions que han de fer per fer rendible el seu negoci s’està abocant el futur d’aquesta part del territori a les grans empreses.
El govern davant aquest problema de desertització de les zones rurals per les múltiples dificultats en aquest sector, proposa com a prioritat la col·locació de la fibra òptica, totes les capitals de comarques està instal·lada, la millora de la xarxa pública de transports, millora de la mobilitat per garantir el relleu generacional fent polítiques concretes com la llei d’espais agraris que preveu un banc de terres i la posada en marxa de l’Estatut específic del món rural. El Govern de la Generalitat està treballant des de fa un any i mig en un avantprojecte de llei específic que reguli les peculiaritats i que doni resposta a les demandes i necessitats dels municipis rurals, la previsió és que comenci la seva tramitació parlamentària aquest 2024. Es busca a través d’aquesta llei la repoblació del món rural del país, en una forquilla de municipis de 2000 habitants a 12 habitants, el 70% de territori gestionat pel 2 o 3% de la població, es pretén que la gent pugui desenvolupar els seus projectes de vida amb unes condicions dignes en aquests petits pobles rurals, opció que el govern creu que revitalitzarà el món rural del país que des de fa uns quants anys s’està despoblant molt de pressa.
Al planeta són pocs els països que tinguin uns estatuts com els que s’està fent a Catalunya sobre pels petits municipis del món rural. L’estatut que s’està treballant preveu garantir la presència suficient de policies, vol promoure el teletreball, prioritzar les escoles, implementar una borsa d’habitatge, incentivar projectes rurals amb ajuts i crèdits, vetllar per l’autonomia financera dels municipis amb un mecanisme de garantia per frenar el despoblament. Es proposa també deduccions fiscals pel trasllat de residència a un petit municipi rural i per la compra o lloguer d’un habitatge. Dins aquest estatut s’inclou el municipi rural d’especial atenció, pels que tenen menys de 500 habitants i aquells que tenen una densitat de població inferior a 12 habitants per km quadrat i una taxa de creixement menor el 10% en els últims deu anys amb una taxa d’envelliment superior al doble de la mitjana de Catalunya, aquest despoblament és el motiu del govern per dotar d’eines aquests municipis amb poca estructura dotant-los amb un mecanisme de garantia, cada norma que faci el govern haurà de tenir en compte quina és l’afectació a aquests petits municipis rurals.
Fa molt de temps que aquests municipis no gaudeixen, per la seva complexitat, d’incentius fiscals, protecció, més finançament i una llarga llista que va acompanyada d’una emergència com és el despoblament. Ara el govern vol arreglar amb dos dies el que fa anys que està espatllat, està bé l’estatut, però posar-lo en marxa costarà molt de temps, els sectors a intervenir són complicats, mobilitat, seguretat, economia, ensenyament o agricultura entre d’altres. Està bé començar perquè si no es fa no s’acaba, en veurem el seu recorregut.
Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
