Aquest darrer cap de setmana s’han celebrat eleccions generals a Nova Zelanda. Els resultats no han deixat cap dubte. El partit Laborista encapçalat per la mediàtica i carismàtica, Jacinda Ardern, ha arrasat traient el 50 per cent dels vots. Uns resultats electorals que el Partit Laborista no treia des de feia curiosament cinquanta anys.
Aquests resultats només fan que avalar a la líder carismàtica del Partit Laborista de Nova Zelandès. Realment, la seva gestió has estat fantàstica i eficient des del primer moment, atrapant l’atenció dels analistes internacionals i ficant-se a la butxaca al seu poble.
El seu discurs compromès amb la minoria maori, les desigualtats socials, el medi ambient i el canvi climàtic li han donat un respecte a nivell internacional, de tal manera que no és estrany veure-la pels platós de les cadenes de televisions internacionals.
El cert, que la seva legislatura no ha estat fàcil però ho ha sabut gestionar com ningú. En un primer moment, amb l’atemptat supremacista que va patir Nova Zelanda contra la minoria musulmana i que Jacinda va saber gestionar de manera ràpida i eficient. Però també com ha gestionat la pandèmia provocada per la Covid, essent el primer país de declarar-se lliure d’aquesta pandèmia. Mentrestant, la majoria dels Estats estan patint la segona onada del coronavirus i les seves economies es van desplomant a poc a poc.
El fet de l’èxit de Jacinda Ardern en fa pensar si les dones probablement gestionen millors que els homes. La veritat, que hi ha altres exemples que ho confirmarien com és la Merkel a Alemanya. Per sort o per desgràcia sempre tenim contra exemples que destrossen tota teoria com l’Ayuso a la Comunitat de Madrid. Un exemple de com posar persones ja no incompetents, simplement irresponsables, poden carregar-se no només una economia d’una regió sinó en el cas d’una pandèmia sanitària a tota una economia d’un Estat.
Tanmateix, exceptuant la presidenta dels madrilenys i alguna altra representant més a prop de nosaltres tal com em recordava el “twitero” tortosí, Tortosí rebotat, per norma general tot indica que les dones donen un cert punt femení a la política gestionant els afers polítics d’una manera diferent. En poques paraules: la testosterona no els bloqueja les neurones.
Per acabar, una simple data interessant o més bé una pregunta irrefutable sobre el perquè les dones gestionen d’una forma diferent. Coneixeu o sabeu dir algun de vosaltres el nom d’alguna dictadora militar? Jo almenys no en conec cap, vosaltres ja direu.
Mentrestant, esperant que algun dia ens governi alguna dona amb el nivell intel·lectual i compromesa amb els problemes socials, mediambientals i nacionals com ho fa la Jacinda Ardren a Nova Zelanda.
Batiste Forcadell, economista
