Fran R.- A unes hores que Josep Rull hagi estat escollit a la demarcació de Tarragona com a diputat al Congrés per Junts x Catalunya, l’egarenc ha denunciat mitjançant una piulada el tracte que ha rebut avui a l’Audiència Nacional.
Una de les primeres coses que he experimentat com a diputat electe al Congrés ha estat un escorcoll, de cara a la paret, a l’Audiència Nacional…
— Josep Rull i Andreu 🎗 (@joseprull) 29 de abril de 2019
Els advocats dels diputats electes, Jordi Pina i Andreu van den Eynde, estan estudiant com actuen un cop cinc dels seus representats han resultat escollits al Congrés (Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Oriol Junqueras) i al Senat (Raül Romeva). Hauran de determinar si cal que presentin un escrit davant el tribunal demanant l’alliberament per anar a recollir l’acta o si, per contra, els magistrats ho autoritzen d’ofici per garantir els drets polítics dels candidats escollits.
Obligatori acatar la Constitució en persona
Si el Suprem autoritza la seva sortida, els presos podran assistir el proper 21 de maig a la sessió de constitució del Congrés i pujar a l’estrada de la cambra baixa per jurar o prometre (ni que sigui per imperatiu legal) acatar la Constitució.
Segons fonts del Congrés, però, abans caldrà que vagin a la junta electoral provincial corresponent a buscar l’acta conforme són diputats electes i portar-la al Congrés. També hauran d’aportar documents i fer la declaració d’activitats. Uns tràmits, però, que no és obligatori que facin personalment ells i que poden delegar. En el cas del Senat -que només afecta a Romeva- el reglament ja estableix clarament en l’article primer que els senadors electes hauran d’aportar personalment les credencials de la junta electoral provincial.
Ara bé, sí que estan obligats a anar a la sessió plenària a acatar la Constitució. Les mateixes fonts apunten que si no ho fan no completen els tràmits i, per tant, no poden exercir plenament les funcions de diputat i, entre d’altres, ni cobrarien ni podrien votar ni participar en les deliberacions.
El Suprem també haurà de decidir si els permet articular la seva participació en les votacions ja que el reglament del Congrés és molt restrictiu i només permet el vot a distància en cas de malalties que impedeixen el desplaçament, baixes de maternitat o lactància.
Possibilitat de suspendre’ls de funcions
El tribunal presidit per Manuel Marchena té sobre la taula la possibilitat de repetir l’estratègia que ja va aplicar al Parlament per suspendre els diputats processats. Fonts del tribunal asseguren que s’estudiaran a fons tots els escenaris i que els magistrats actuaran pas a pas segons com evolucionin els esdeveniments. En aquella ocasió ho va fer en base a l’article 384bis de la Llei d’enjudiciament criminal (Lecrim), que determina la suspensió de l’exercici de càrrec públic per a processats amb presó preventiva decretada per delicte de rebel·lió.
En aquella ocasió, la suspensió va arribar quan ja eren diputats al Parlament i se’ls va aplicar un cop el magistrat que instruïa la causa, Pablo Llarena, els va processar i deixar a les portes del judici. Es va produir el juliol de 2018 i, llavors, la suspensió també afectava Carles Puigdemont i Toni Comín.
Segons avança ‘El Periódico’, el Suprem té clar que comunicarà tant al Congrés com al Senat que regeix l’article 384bis i que, per tant, les dues cambres han de fer com el Parlament i suspendre de funcions Sànchez, Rull, Turull, Junqueras i Romeva. Per tant, el tribunal impediria que exerceixin la seva activitat.