En el discurs d’acceptació com a President de la Generalitat, el senyor Illa ja va deixar clar el seu compromís amb l’agenda Europea de la descarbonització amb el primer termini del 2030 i el segon el 2050, després que Catalunya hagi passat molts anys a la cua de les comunitats en energies renovables. És un repte que no és fàcil, però si s’escomet amb decisió és possible, tenint en compte que pel camí no es traspassin línies vermelles que puguin afectar els ciutadans. La primera mesura aprovada pel govern que ens durà cap a aquest repte és considerar les plantes de Biogàs com a Projectes Empresarials Estratègics per facilitar-ne la tramitació i eludir les protestes generalitzades cap a aquesta energia que hi ha a tot el país, facilitant i accelerant administrativament tots els permisos, i si les empreses compleixen els requisits que se’ls hi demana, l’administració recolzarà al cent per cent la posada en marxa d’aquestes indústries, una mesura extrema del govern a to amb el compromís adquirit cap a l’agenda Europea.
La tant reclamada agenda catalana per la societat civil i alcaldes de Catalunya des de l’any 2023 s’ha fet realitat, el Pla Territorial Sectorial de les Energies Renovables, Plater, és un document per resoldre la part més polèmica de les energies netes que han de determinar on i com s’han d’instal·lar a tot el país. Després de quatre anys de retard, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha presentat la primera versió del document a tots els Consells Comarcals del país. El document diu que s’establirà una quota de renovables per cada municipi. El Plater marcarà la superfície de cada municipi amb potencial per generar energia eòlica o solar, i per prendre aquestes decisions el govern ha tingut en compte aspectes ambientals, paisatgístics, culturals i agrícoles. La Generalitat ha de tenir en compte els ajuntaments; la Llei de Bases de règim Local és un paraigua jurídic perquè cada ajuntament de Catalunya faci les seves lleis locals sobre les energies netes, assenyalant on es poden col·locar al municipi i la viabilitat de totes elles. És una feina que els municipis han de fer i fins ara són pocs els que les tenen. El Plater ha de servir als Ajuntaments per decidir on poden anar les renovables i on no.
Aquest text passarà a la fase d’exposició pública a principis del 2026, havent-hi tres mesos per presentar al·legacions si algun ajuntament no està d’acord amb la distribució feta per la Generalitat per poder-la canviar. Sembla que el govern busca un consens territorial una mica especial per no tenir problemes, però una de cada deu àrees catalogades s’hauran d’acceptar obligatòriament i cap poble amb potencial de vent i sol podrà rebutjar el compromís amb l’energia verda. És clar que la Generalitat dóna la mà del consens als municipis i per l’altre els hi treu per ser d’obligat compliment. El Plater també indicarà els passadissos per evacuar l’energia produïda on es construiran línies d’alta tensió, punt conflictiu fins ara al territori. Veurem com es gestionarà l’obligatorietat de totes aquestes mesures. L’acceleració que el govern dona a les renovables esquivarà les comarques pirinenques per haver-hi menys disponibilitat de recursos; en canvi, la Catalunya central, comarques de Girona i Tarragona, tindran un potencial destacat en la instal·lació de parcs renovables. A les comarques de l’Ebre es donarà prioritat a l’energia eòlica per ser territori de fort vent. Catalunya necessita pel 2030 produir 15.380 MW d’energia neta i pel 2050, 61.860 MW. Els megawatts que falten, entorn dels 48.000 segons el full de ruta del govern, hauran d’ocupar l’1,2% del territori. A les comarques de l’Ebre ens ha tocat, una vegada més, la loteria sense jugar-hi; amb el potencial de vent es multiplicaran els molins per tot el territori.
És un Pla que defineix les zones on objectivament es poden fer instal·lacions eòliques terrestres i fotovoltaiques terrestres, on en base a 141 criteris el govern fixa uns objectius comarcals i municipals amb zones d’acceleració pel desplegament d’aquestes instal·lacions. La idea del govern és que totes les zones aptes per a la seva instal·lació contribueixin de forma justa i solidària a acabar amb els desequilibris territorials que actualment configuren el mapa, on en determinades comarques tenen la càrrega de la generació i evacuació d’energia, mentre altres estan al marge. El Plater identifica 3.362 km², l’1% de la superfície catalana, per a l’energia fotovoltaica amb l’objectiu d’arribar al 2050 amb 18.390 MW, mentre que la zona de l’eòlica té 5.790 km² amb l’objectiu d’arribar als 21.136 MW. Veurem com gestionen els polítics la implantació d’aquestes energies i com defensaran els seus territoris en base a l’equilibri just i sostenible d’aquestes energies al territori. Reflexionem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental.