14.3 C
Amposta

[ENTREVISTA] L’ampostí Albert Santin, president del PCCC:”Estem vivint una dictadura capitalista”

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Albert Santin és un ampostí de 24 anys, secretari general del Partit Comunista dels Comitès Catalans (PCCC) i president de l’Associació de Suport a la República de Bielorússia. És un jove al qual el fascina el comunisme des de petit i que es guanya la vida com a auxiliar de geriatria en una residència. A Twitter i Instagram, Santin té al·lucinat a tothom pel seu aspecte extravagant, amb el qual emula, amb molta cura, a un jove camarada dels anys de Brezhnev a la Unió Soviètica. La redacció d’Imagina Ràdio ha pogut conèixer la seva part més personal:

Com et definiries a tu mateix?

Sóc una persona que el que busca és treballar pel poble. Pels interessos de la classe treballadora. Una persona humil que defensa el territori. Per davant de tot defensa les persones.

Com van ser els teus inicis? Quan va començar la teva trajectòria?

La meva família és d’esquerres. Els meus pares em deien que jo podia pensar i tenir l’opinió que vulguis i vegis convenient. Ells pensaven d’una manera, però mai em van inculcar res. En aquell moment es tractava molt el tema del transvasament, jo tenia 8-9 anys. En aquell moment em va començar a interessar el tema de l’activisme polític. Vaig començar a pensar que allò no era el que em representava. Aquell no era el meu model de societat. Això va anar conformant el meu ideari polític. Els meus primers passos van ser des de molt petit. L’any 2008 va sortir un escàndol que a la Terra Alta, sobretot als boscos de Corbera d’Ebre estaven els esquelets dels soldats a sol de terra. Les televisions van voler fer un memorial, que és el que es coneix com el Memorial de les Camposines. Recordo que la gent del poble parlava de les tradicions. Jo vaig veure convenient treure el tema candent com era el dels nostres veterans, de la gent que encara estava als camps de batalla, que encara estan els seus esquelets a terra. Això em semblava denigrant com a país que s’autodenomina democràtic i que no vetlla per la memòria històrica.

Com et vas donar a conèixer a Bielorussia? 

Primerament, era una qüestió cultural. A Amposta era un dels organitzadors de la recreació històrica de la Batalla de l’Ebre, que es feia durant uns quants anys. Vaig participar en diferents actes de commemoració històrica tant de Catalunya com d’Espanya. M’agrada molt la història: saber el que va passar i les diferents versions dels fets, no només en una. Em va interessar el que feien a Bielorússia. Va derivar cap a un interès més polític quan vaig veure que portaven un sistema alternatiu que no s’aplica aquí. Això també va reforçar els arguments que el que plantegem els comunistes no està tan lluny de la realitat. S’ha aplicat a Europa i encara hi ha països que ho estan aplicant. És una alternativa real. No és una alternativa del passat ni una alternativa que hagi fracassat.

Quan va nèixer el Partit Comunista dels Comites Catalans?

Els Comunistes a Catalunya no sempre hem tingut veu pròpia i reconeixement internacional, no fou fins a l’any 1936 en el qual la creació del PSUC, que a Catalunya i sobretot a les Terres de l’Ebre tenia molta presència, com a partit nacional català fou acceptat per tota la Tercera Internacional Comunista. En aquell període gloriós de creació del partit de la classe treballadora a Catalunya, no es pot oblidar la gran e inestimable ajuda del camarada i líder de la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques, Ióssif Vissariónovitx Djugaixvili Stalin. El Partit Comunista dels Comitès Catalans, és fundat el juliol del 2019 per lluitar pels interessos de la classe treballadora de Catalunya així com la lluita per una República Socialista Catalana, lliure e independent. Escoltar a la majoria, al poble, als treballadors que fan que el país funcioni.

Quines creus que són les mancances actuals de les Terres de l’Ebre?

Nosaltres som l’abocador d’escombraries d’Espanya i Catalunya. Aquí estava el pla Castor, la idea de posar un cementiri nuclear, aquí és on tenim agressions constants al territori. A cap ment mitjanament normal li ve la idea de posar més parcs eòlics a la Terra Alta, terra on encara hi ha milers de soldats que estan sense sepultura, en fosses comunes. A l’Ebre tenim una molt baixa infraestructura, nivells d’atur més alts que a molts llocs d’arreu de Catalunya, etc. El tema dels trens per exemple, és una vergonya. En l’àmbit local hi ha moltes iniciatives i coses que es poden fer per a millorar. Es podria donar molta feina a la gent de les Terres de l’Ebre si les empreses bielorusses poguessin vindre aquí i trobessin propostes atractives. Bielorússia és capdavantera en molts temes sobretot d’ecologia i d’indústria alternativa. És un tema que nosaltres tenim molt present. Si no es fa un pla real per a rescatar el delta de l’Ebre, si arriba, el nivell de mar disminuirà molt el delta. Això afectarà molt a la nostra gent i és una realitat. Durant tota la dictadura de Franco i durant tota la suposada democràcia, que els comunistes diem que estem vivint en una dictadura capitalista. No s’ha fet res amb cara i ulls per poder defensar al territori ebrenc.

Està clar que tot i ser tan jove has sigut molt mediàtic arreu de Catalunya i fins i tot a l’Estat espanyol. Com portes la fama?

Jo ho porto bé, però quan es posen amb la imatge que represento s’estan posant amb tota la gent que m’envolta. Això em molesta, però no m’afecta.

Quina imatge creus que la societat ebrenca té de tu?

Jo crec que la majoria de gent de les Terres de l’Ebre encara no em coneix. Precisament perquè les propostes que portem per a l’Ebre encara no les hem pogut expressar ni desenvolupar. En els pròxims anys desenvoluparem molt més les idees en l’àmbit municipalista i la gent ja podrà tenir més coneixement. Que la gent té una mica de coneixement però no molt encara. L’idea que tenim és de donar-nos a conèixer i poder arribar al poble.

Per acabar, com som una ràdio músical, ens agradaria saber quina és la teva cançó preferida i perquè

N’hi ha una dels Beatles que m’agrada molt. És un clàssic i em transmet molta serenitat.

Redacció- Xavi Llambrich

 

 

 

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -