Fa prop de tres anys, Miquel Àngel Llorenç va oferir al músic i cantautor, Arturo Gaya, l’oportunitat de posar música al poema “Amor de lluny” a la presentació del seu llibre sobre Abu Bakr Al-turtuxí, nascut a Tortosa el 1059 i considerat un dels pensadors musulmans més rellevants nascuts a Catalunya. Així va néixer la inspiració per crear un disc dedicat a aquesta figura històrica, que es titularà “Ets tan pobre que només tens diners“. En aquesta entrevista, Arturo Gaya ha parlat a la redacció d’Imagina Ràdio sobre el procés creatiu del disc, la seva col·laboració amb Miquel Àngel Llorenç i Sergi Trenzano, i la importància de reivindicar valors com la pau i la diversitat a través de la música. El disc es llançarà al juny i es presenta com una contribució modesta per millorar el món a través de la música i la poesia:
- Com va sorgir la inspiració per crear un disc dedicat a Abu Bakr Al-turtuxí?
Fa prop de tres anys, el Miquel Àngel Llorenç em va oferir la possibilitat de posar música al poema ‘Amor de lluny’ quan va presentar el seu llibre sobre Al-turtuxí. Jo ja coneixia el personatge, justament per aquest poema que molts hem mitificat i que havia adaptat Josep Piera l’any 1985 com a ‘Absència’; però no amb tanta profunditat com ara, gràcies a l’oportunitat que m’ha donat el nostre apropament. Miquel Àngel ha fet un acte de justícia amb aquesta figura històrica: un ebrenc universal i la personalitat intel·lectual musulmana més rellevant nascuda a Catalunya.
- Quins aspectes de la filosofia i poesia d’Al-turtuxí abordes a “Ets tan pobre que només tens diners”?
He escollit temàtiques tractades per Abu Bakr Al.turtuxí i que apareixen en el llibre del Miquel Àngel Llorenç: l’amor, l’agraïment, l’amistat, els diners, la guerra, l’ascetisme, l’ofici de poeta, els consells als poderosos… De cada temàtica n’he fet una cançó. Algunes cançons es corresponen amb poemes i altres són el resultat d’una tria de textos als quals he posat música. Hi ha també una cançó, ‘Ets tan pobre que només tens diners’, composta a partir del que reflecteix tota la filosofia del llibre, amb alguna aportació familiar del Miquel Àngel, com la mateixa frase que dona títol al treball i que forma part de la nostra saviesa popular.
- Què et va portar a considerar Al-turtuxí com una figura rellevant a destacar en la música catalana?
La rellevància d’Abu Bakr Al-turtuxí no la descobreixo jo. Penso que no hi ha estudiós arabista que no el conegui. En català ens l’han recordat autors com el mateix Josep Piera, Albert Roig, Andreu Subirats, Rossend Bonàs… En l’àmbit popular, és cert que a Tortosa té el nom d’un carrer de Ferreries, una escultura d’Ignasi Blanch, també el seu nom és utilitzat en moltes referències al nostre patrimoni cultural andalusí. No obstant això, penso que el petit llibre de Miquel Àngel Llorenç, en fa una aportació important perquè ens apropa molt més al personatge i a la seua obra. Ha adaptat lliurement a la mètrica catalana textos de ‘La llanterna dels prínceps’ (segons la traducció castellana de Maximiliano Alarcón) i reivindica la vigència i universalitats del seu missatge a través d’una interessant introducció.
- Com creus que les seves reflexions sobre l’amor, la vida i el poder segueixen sent pertinents a dia d’avui?
La importància de l’amor i la tendresa com a motors del món, l’agraïment com a forma de vida, el cultiu de l’amistat, la generositat, el despreniment dels béns mundans… Han estat i són conceptes essencials per a la persona i també per a la societat. M’atreveixo a dir que són absolutament necessaris en un món malaltís i encarat a l’abisme com el que estem vivint. Els textos que ha recollit Miquel Àngel en el seu llibre són plens de vigència. Escriure entre els segles XI i XII que la guerra pot tornar-se fastigosa i fer pudor, o dir-li a un governant que no vulgui prohibir allò que ell fa, em semblen missatges d’una actualitat sorprenent.
- Com ha sigut la teva col·laboració amb Miquel Àngel Llorenç en l’adaptació dels versos d’Al-turtuxí al català?
Oberta, continuada, il·lusionada, discreta i sense pressa. No tinc paraules per expressar l’actitud de Miquel Àngel des del primer moment en què va començar tot això. Des d’una humilitat envejable, ell creu en el que ha escrit i creu en el treball musical que ara estem fent. Tenim ganes d’escampar tanta i necessària paraula.
- Com va ser treballar amb Sergi Trenzano en els arranjaments musicals per al disc?
Porto prop de dotze anys treballant amb Sergi Trenzano en diversos projectes, cada vegada més estretament. És l’arranjador i productor musical del meu darrer disc ‘Bonaire 12’. Penso que ens entenem a la perfecció i confiem l’un amb l’altre. Aquesta confiança em sembla indispensable per compartir un treball creatiu amb il·lusió i complicitat. És per això que continuem junts. Sergi està amb mi des de l’inici del procés de cada cançó. Els seus arranjaments reflecteixen l’essència de cada tema i estan plenament al servei de tota idea que pugui sorgir.
- “Ets tan pobre que només tens diners” serà el teu 27è disc. Com ha evolucionat el teu enfocament musical al llarg dels teus anys de trajectòria?
La primera vegada que vaig pujar a un escenari, va ser l’any 1977 al Casal Tortosí, amb el duet La Cucafera i com a teloners del gran Jaume Arnella. Des de llavors he fet una mica de tot: cançó, animació infantil, pop-rock, folk… A partir del 2010, paral·lelament a Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, sentia la necessitat de recuperar l’ofici de cantautor i ho vaig fer amb ‘Gràcies, Ovidi’, ‘Sense pistola’, ‘Tren Seeger. El poder de la cançó’ i finalment ‘Bonaire 12’.
Vist en perspectiva, sempre m’he mogut entorn de la cançó social, amb missatge. Per a mi, la música és un mitjà per transmetre sentiments i emocions. L’estil o el gènere que cultives és només un vehicle. L’important és allò que vols dir o el motiu pel qual cantes. Per a mi, sempre ha sigut així.
- Com equilibres la teva carrera com a solista amb la teva implicació a Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries?
Són dos projectes que m’estimo molt i que requereixen dedicació i lluïdesa. Fa dotze anys que els compagino i realment no és gens fàcil administrar el temps i les energies que cal posar-hi. La contrapartida és que són dos creacions artístiques que generen un retorn important. El nostre ofici és complex i arriscat, però bonic, i els esforços es veuen compensats.
El meu treball amb Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries té una disciplina col·lectiva i, d’altra banda, allò que faig paral·lelament com a cantautor m’allibera i m’ajuda a equilibrar-ho tot plegat. Seria injust no esmentar la contribució d’Elena, la meua companya i també la persona que fa que un projecte i l’altre puguin arribar a la gent. La nostra casa és un espai de convivència continuada entre la vida familiar i totes les idees creatives.
- Menciones que reivindicar a Al-turtuxí és contribuir als valors de pau i diversitat. Com esperes que aquest disc transmeti aquests valors?
Vull ser positiu i pensar que moltes persones, fent coses petites i des de llocs petits, podem intentar millorar el món on vivim. La meua aportació és un gra d’arena enmig d’una gran platja o un desert, però sé que avui hi ha moltíssima gent al món treballant en aquesta mateixa direcció.
- El disc es llançarà al juny. Per què aquest moment específic i quines expectatives tens per a la seva recepció?
Desitjo i espero poder anar presentant aquest treball enllà on siguem capaços d’arribar. No estem vivint un bon moment per a la creació musical al nostre país, molt menys encara per a la cançó d’autor social. Ens cal construir circuits per poder sobreviure a un bombardeig mediàtic que sembla voler convertir la música en una competició, associant-la a la dualitat èxit-fracàs. Tal com deia Bertolt Brecht, són mals temps per a la lírica. Però caminar fa arrels i aquestes acaben donant sempre el seu fruit.
- Quines influències musicals o artístiques han guiat la teva creació de “Ets tan pobre que només tens diners”?
Em deixo influenciar per tot allò que m’agrada, per tots els llocs on he viscut o viatjat, per totes les persones que he conegut. Les meues creacions són tan meues com de tot allò que m’envolta o em fa viure. Quan fem un disc, ens plantegem què volem explicar i quina sonoritat ha de tindre. ‘Ets tan pobre que no tens diners’ ha de sonar a senzill i mediterrani, intentant ser fidel a allò que vol reflectir.
- Una pregunta que ja fa temps que volia fer-te és que cada cop van sorgint nous musics al territori ebrenc, cadascu en els seus respectius estils, com veus el panorama musical ebrenc actual?
Som una terra plena de creació. Sempre ho hem sigut. Aquí hi ha molts elements inspiradors de sentiments: el paisatge, la gent, la cruïlla de cultures… Tot això estimula i floreix. Tenim grans músics en tots els gèneres. No ho dic per dir-ho: tenim artistes únics, de primeríssim nivell, que han creat estil i que deixaran empremta.
Aquest és l’aspecte positiu. A la contra, continuem sent el sud d’un país petit però massa centralista, on és difícil treballar lluny d’on es prenen totes les decisions. Catalunya té una assignatura pendent i espero que acabi aprovant-la, perquè escoltar i cuidar els territoris és créixer com a nació.
Redacció- Xavi Llambrich
