La Comunitat de Regants del canal Xerta-Sénia vol iniciar el desplegament del regadiu en tres zones compactades que sumen prop de 1.400 hectàrees de les 16.500 en total per a les quals està previst el projecte. Segons el nou president de l’entitat, Josep Lluís Gimeno, el Departament d’Agricultura, que porta invertits més de 100 milions d’euros en l’obra, farà públic a finals del mes de gener el calendari d’arribada de l’aigua a les finques dels pagesos adherits, que hauran de fer front a un cost de 2.436 euros per hectàrea i any, en el cas del regadiu complert, i 1.231 euros per hectàrea i any, en el de suport. Gimeno també ha fet públic l’acord d’oposició de l’assemblea de la Comunitat a l’ús del regadiu per a un possible transvasament.
La viabilitat del regadiu del Xerta-Sénia, en el qual la Generalitat ha abocat 100 milions d’euros de recursos públics –amb 24 dels 36 quilòmetres de canal construïts- sense que encara s’hagi pogut posar en marxa després de dècades de projectes i intents frustrats, ha sembrat tradicionalment dubtes sobre la possible utilitat real de l’aigua que ha de portar el canal. Així ho ha manifestat en nombroses ocasions la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), que ja ha demanat una reunió a Gimeno per abordar aquests extrems, per qui el projecte és “imprudent” perquè es basa en l’oferta d’una aigua que es fa arribar molt prop del País Valencià, tradicionalment sol·licitant del transvasament del riu.
La nova junta directiva dels regants, però, ha comparegut públicament aquest dimecres per intentar esvair tots els dubtes al voltant d’un projecte que consideren necessari no només per evitar que la sequera acabi condemnant les collites d’olives o cítrics dels pròxims anys, sinó també com una qüestió d'”equilibri” territorial entre la costa i les planes interiors de les Terres de l’Ebre. “No podem deixar que dintre de deu quinze anys no quedi aquí ningú, s’ha de donar una oportunitat”, ha indicat.
A més, han recordat, el primer acord aprovat en l’última assemblea de la Comunitat de Regants compromet a l’entitat a “no participar en projectes transvasistes”. “Hem de posar fi al mantra que no es para de repetir que el Xerta-Sénia és un transvasament i de que no reguem per culpa de la PDE. No és cert”, ha sentenciat Gimeno, tot reiterant el seu agraïment al moviment antitransvasament pel seu “treball en defensa del riu” i manifestant la seva voluntat de reunir-se amb els seus representants.
Segons ha precisat el president, la sequera persistent ha ajudat a disparar l’interès dels pagesos pel canal, passant de les 380 hectàrees adherides el passat 2017, a partir de l’aprovació del full de ruta per materialitzar el projecte, a les 4.712 actuals. Una xifra que suposa encara una mica per sobre de la quarta part de la superfície total prevista de 16.500 hectàrees a les quals no renuncien a assolir i que, segons el president, ha estat possible en bona mesura gràcies al suport, l’any passat, del sector de l’oli i de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya que va disparar el nombre d’hectàrees fins les 2.300 el passat 2018.
Per posar fil a l’agulla, la Comunitat es va basar en aquesta última xifra de superfície per “orientar els objectius” del regadiu a partir de tres zones compactades, amb una taca més delimitada de finques adherides concentrades, per facilitar el desplegament inicial. Serien, concretament, 91,27 hectàrees de la zona 1, als termes d’Aldover i Xerta; 382 hectàrees de la 2, que abasta únicament el terme de Roquetes; i 905 de la 3, entre Roquetes, Santa Bàrbara, la Galera i Mas de Barberans. Tot i que creuen que facilitarà l’expansió inicial, creuen que, tractant-se d’un projecte “d’utilitat pública”, no hi hauria problemes per estendre la xarxa per finques que no es trobin adherides.
Els costos per poder accedir al regadiu, segons precisa Gimeno, “no han variat des de 2017”. En el cas del regadiu complert, amb una dotació de 4.357 metres cúbics per hectàrea i any –limitada en mesos de màxima demanada a 1.997- el cost és de 1.800 euros per hectàrea més IVA, als quals se sumen 636 euros per a obres auxiliars i asfaltats de camins. En el cas del regadiu de suport, amb una dotació de 1.987 metres cúbics per hectàrea i any –amb limitació de 787 els mesos de màxim demanda- el cost de portar l’aigua se situa en 1.231 euros més IVA per hectàrea, atès que no se’ls carrega el cost de les infraestructures auxiliars per compensar aquesta menor disposició. A tot això cal sumar la tarifa lineal de consum d’aigua de 0,09 euros més IVA i un manteniment fix anual de 130,17 euros per hectàrea. La posada en marxa inicial requerirà activar una de les quatre bombes –cadascuna pot abastir unes 2.000 hectàrees- de l’estació que capta l’aigua de l’Ebre.
Amb aquesta aigua, sostenen els regants, es podran conrear cítrics, oliveres –també de forma “superintensiva”- o també ametllers. Creuen que, difícilment, pot permetre alternatives com els alvocats, que requereixen una despesa molt elevada d’aigua. “La Declaració d’Impacte Ambiental redueix al mínim les possibilitats de transformació”, explica el president. En aquest sentit, apunta que les dotacions de reg complert, que farien possible les transformacions, s’han limitat en espais que requereixen protecció com la zona de la falda dels Ports a Roquetes o els Secans de l’interior del Montsià.
La Comunitat de Regants no tem que els elevats preus de portar l’aigua a les finques, combinat amb els baixos preus que registren les collites els últims anys, puguin fer decaure l’interès en el projecte per apart dels possibles interessats. “Perdre seria no produir. El pagès no vol perdre més diners, vol invertir perquè s’ha de veure com una inversió de futur”, apunta Gimeno tot i reconèixer que es tracta de xifres econòmiques considerables. Neguen que la superfície adherida sigui massa baixa per poder posar en marxa el regadiu: “qualsevol projecte ha arrencat amb aquestes xifres. Si hi ha suficients hectàrees per començar, els objectius s’han assolit”. Per contra, assegura que “una perforació –un pou- és més car que això”. Considera que els pagesos es troben ara en la fase de buscar fórmules per fer front a aquesta despesa, sense precisar si existiran ajuts públics o formes flexibles de finançament. Unes condicions que haurà de fer públiques també la Generalitat a finals de gener.
Un dels altres aspectes controvertits que plantejava el projecte era la situació en la qual deixaria els pous que es troben a la zona irrigable. En aquest sentit, la PDE havia manifestat dubtes sobre la possibilitat que es forcés la integració d’aquests pous a la nova comunitat. Gimeno ha assegurat que aquests regants tenen “llibertat” per adherir-se o no i que, en qualsevol cas, és la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre la que els aprova i regula. “Si s’integren com a regants nous, no perden la concessió”, ha explicat.
Font: ACN
