Tinc la convicció de que la responsabilitat sobre la pròpia salut i els nostres comportaments com a ciutadans tenen conseqüències sobre la nostra salut comunitària i el sistema sanitari i de que això serà determinant per a un correcte desenvolupament de les successives fases de desconfinament de l’actual pandèmia de la Covid-19. Som cridats a participar i contribuir a protegir i millorar la nostra salut individual, familiar i comunitària en els àmbits territorials més propers (municipi, Àrea Bàsica de Salut i Regió Sanitària); en la disminució o eliminació de factors de risc; en la promoció d’hàbits i d’activitats més saludables; i en tenir més confiança en els nostres governants i institucions.
El paper de tots els professionals de l’atenció primària de salut és, i serà, decisiu en les tasques de prevenció, d’assistència, de vigilància epidemiològica, d’educació, de continuïtat assistencial, i d’atenció personal i social, tant en els centres sanitaris i domicilis com en els centres residencials. També seguirà sent imprescindible la feina dels professionals i centres d’assistència especialitzada, d’atenció hospitalària, d’atenció urgent, de salut mental, d’atenció sociosanitària, i d’altres.
A l’any 2020 a les Terres de l’Ebre hi ha 178.387 persones empadronades. Les persones amb dret a l’assistència sanitària assegurades per CatSalut són 176.817, de les quals 37.000 tenen doble cobertura sanitària a l’estar també assegurades amb Entitats d’Assegurança Lliure. A més hi ha 3.500 persones assegurades a Mutualitats de funcionaris (MUFACE, MUGEJU i ISFAS). L’assistència d’especialitats medico-quirúrgiques, d’intervencions quirúrgiques, d’hospitalització d’aguts i d’urgències hospitalàries està diversificada entre els 4 hospitals públics del territori: l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC) com a hospital de referència; els hospitals comarcals d’Amposta (HCA) i de Móra d’Ebre (HCME) com a hospitals generals bàsics; i la Clínica Terres de l’Ebre (CTE) de Tortosa, com a hospital complementari per a CatSalut i com a hospital de referència per a molts assegurats de les Entitats d’Assegurança Lliure i Mutualitats de funcionaris de les Terres de l’Ebre, Matarranya, Baix Aragó, i Baix Maestrat.
Aquestes són les darreres dades publicades, corresponents a l’any 2018, d’aquests 4 hospitals, amb el nombre de contactes (actes assistencials realitzats als hospitals d’aguts) d’assegurats de CatSalut. En el cas de la Clínica Terres de l’Ebre s’afegeixen també les dades de contactes de persones no cobertes per CatSalut per la seva significativa proporció:
- Contactes totals per altes hospitalàries: 11.821 (61%) HTVC; 3.433 (18%) HCME; 2.753 (14%) HCA; 1.264 (7%) CTE; 1.404 CTE (no CatSalut)
- Contactes per altes quirúrgiques: 4.985 (50%) HTVC; 1.654 (17%) HCME; 2.024 (20%) HCA; 1.232 (12%) CTE; 870 CTE (no CatSalut)
- Consultes externes: 225.354 primeres visites i successives als 4 hospitals; 57.424 a CTE (no CatSalut)
- Contactes per urgències hospitalàries: 43.054 (45%) HTVC; 15.695 (16%) HCME; 31.190 (32%) HCA; 6.334 (7%) CTE; 12.718 CTE (no CatSalut)
El volum d’aquestes activitats realitzades en un període de dotze mesos ens permet fer-nos una idea aproximada del número d’elles que durant l’actual situació extraordinària no s’hauran fet i s’hauran anul·lat, diferit o estaran pendents de nova programació, tenint present que les urgents o imprescindibles s’han continuat realitzant. Especial consideració haurem de tenir en l’actualització de les situacions i la possible reprogramació de totes i cadascuna de les persones que al mes de març de 2020 estaven incloses al Registre de llistes d’espera de CatSalut a centres de la Regió Sanitària Terres de l’Ebre: 13.628 persones en llistes d’espera de primeres visites de consultes d’atenció especialitzada; 3.024 persones en llistes d’espera de proves diagnòstiques; 945 persones amb temps d’espera garantit, i 3.393 persones amb terminis de referència sense garantia prioritzats segons la seva situació clínica o social, en llistes d’espera d’intervencions quirúrgiques.
Aquesta tasca que poc a poc i progressivament és esperable que puguem fer requerirà d’un treball continu, intens i extraordinari per part de tots els professionals implicats en facilitar i assegurar totes les activitats que començant amb el contacte i citació dels usuaris pendents d’algun acte assistencial, o dels nous, garanteixin la continuïtat assistencial de tot el procés diagnòstic, terapèutic, rehabilitador i de seguiment.
Escoltant les necessitats i la opinió dels usuaris i dels professionals inevitablement haurem de reconsiderar diverses qüestions, a les nostres organitzacions, com són: els temps i garanties d’accessibilitat; els espais i els temps d’espera en els centres; la reconfiguració de les agendes professionals; l’adequació dels espais i equips d’atenció; la revisió dels models de funcionament, protocols i carregues de treball; els sistemes d’informació i de comunicació; els equips específics de protecció individual; els sistemes d’higiene i neteja; la reorganització de processos; la redistribució de personal i de costos; la modificació d’objectius i de resultats, tant individuals com de servei o centre; les tasques ordinàries a fer i les que cal preveure per a situacions excepcionals; els recursos materials i tecnològics disponibles i els que cal mantenir en reserva; la priorització de les decisions a prendre i de les inversions necessàries; i moltes altres.
El nostre compromís amb la millora del sistema sanitari públic demana nivells de finançament de la despesa extraordinaris i sostinguts en el temps. M’adono que tot i parlar de diners, d’estadístiques, d’equipaments, o de restriccions, del que en realitat estic parlant és de drets i de projectes de vida que no tenen edat. De projectes de vida personals, i també professionals, per fer les coses correcta i oportunament.
Enric Nin Julve
Metge. Director gerent de la Clínica Terres de l’Ebre (2007-2018)
