Primerament, per a la gent que no us coneix, qui diríeu que són Robert i Francesc?
Primer de tot, voldríem donar les gràcies per aquest espai i per donar veu al nostre treball, sempre un plaer. Robert i Francesc som dos joves, en aquest cas cosins, amants de la música des que vam néixer que simplement gaudim de la nostra passió en composar cançons i actuant davant la nostra gent. Més enllà de la música tenim camins molt diferents, Francesc és un amant de l’esport a la natura i Robert es dedica a l’educació.
Com va començar ELMA?
Elma neix a partir del primer grup de Robert “El Mafio“. Robert es va dedicar molt al seu primer grup durant uns quants anys, després per circumstàncies es decideix posar un punt final a aquella etapa tan fantàstica. Com no pot pensar res més que amb la música, Robert decideix agafar la meitat de nom de “ElMafio” i forma “Elma”. Un cop format, s’incorpora Fran a la guitarra i decidim tirar endavant el projecte els dos junts.-Dos ebrencs, units, fent rumba-pop. Sou pioners al territori fent aquest tipus de música.
Com definiríeu el vostre estil? I perquè vau apostar per aquest camí?
Al final l’estil és el que et surt de dins del cor depenent de les influències musicals que has tingut durant la teva vida. Al principi del projecte érem com a molt “estoperos” utilitzàvem una rumba-rock, ja que bàsicament ens vam criar escoltant Estopa. Al cap dels anys, madures personalment i musicalment, i et nodreixes d’altra música. Ara mateix ens surt fer un estil de pop però amb la sonoritat de la rumba.
Quan vau començar, imaginàveu que tot us anés com us està anant?
En veritat no hem sigut mai d’imaginar-nos el nostre futur. Sempre hem tingut la il·lusió i el somni de poder viure de la música. Però, tampoc ens hem posat objectius molt a llarg termini, només ens dediquem de gaudir del camí, però, si, la veritat és que estem molt contents de la feina que hem fet fins ara.
Segur que teniu referents fora del territori, però i del territori?
I tant, en tenim dos i de molt clars, són “Pepet i Marieta” i “Els quicos”. La nostra música no té res a veure amb la seva, però, ens traiem el barret després de veure la trajectòria que estan tenint al món de la música. Creiem que estan fent un gran treball i sempre són uns grans miralls per nosaltres a l’hora de prendre decisions.
Com veieu el panorama musical a les Terres de l’Ebre?
Creiem que a les nostres terres estem rodejats de grans músics i de molt bons grups, però, també creiem que tenim manca d’oportunitats. Fa goig veure la qualitat musical que et trobes a festes majors, amb les orquestres del territori, bandes o Xarangues. En tot cas, no només musicalment parlant, sinó, amb moltes més coses, pensem que ens falten recursos i oportunitats perquè la gent que no ens conegui ens pugui arribar a veure.
Quines mancances creieu que tenim com a territori? (En general)
Bueno, seguint amb el que deia, una de les mancances més important és la falta d’oportunitats. Però ja us dic, ja sigui musicalment com laboralment i més facetes…
Que creieu que és el més important a la vida?
Per a nosaltres el més important és la salut, la família i els amics. Creiem que tenir una bona salut és la base per a tenir tot el demés. També creiem molt important gaudir del moment, no pensar més enllà i simplement viure el present amb les coses bones i dolentes que ens passen. En definitiva, gaudir del moment i de les petites coses del dia a dia.
Quins objectius teniu com a grup i com a persones, individualment?
Com a individuals tenim l’objectiu de seguir gaudint de tot allò que ens fa feliços, sempre amb molt d’esforç i sacrifici. Som persones que ens encanta aprendre amb formacions, escoltant, cursos,… Seguir amb això és un dels objectius clars. Com a grup ens encantaria que a partir d’aquest esforç poguérem veure resultats i arribar a viure de la música, però bueno, som conscients de la dificultat, així que toca seguir treballant molt.
Quin és el vostre racó preferit de les Terres de l’Ebre, i per què?
A les Terres de l’Ebre en podria dir moltíssims, zones del Delta, del Port…, Però ens quedem en un de clar, el nostre espai preferit és on ens hem criat bàsicament, i on composem la majoria de cançons. És a la nostra “muntanyeta “de Sant Josep de la Muntanya. Una caseta amb unes vistes increïbles que ens fa estar en pau i amb molta tranquil·litat.
Com som una ràdio musical ens agradaria saber quina és la vostra cançó preferida i perquè (sigui vostra o no, la que us hagi marcat més).
És molt difícil escollir només una cançó, però si em d’escollir un tema seria “Tucalorro” dels Estopa. Potser no sigui la nostra preferida, però és una cançó que ha marcat molt a les nostres vides i que portem molts i molts anys cantant-la.Recordo que és la primera cançó del primer disc dels Estopa, un gran record.
Redacció- Xavi Llambrich
