- Advertisement -
- Advertisement -
El responsable que va emplenar la porta del Palau Abària, la seu del Delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, d’arròs bullit amb colorant ha enviat a Platigot, l’associació de restauradors, una carta anònima en què explica les motivacions que el van portar a fer aquest acte vandàlic:
“PER SORT M’EN VAIG ADONAR QUE M’HAVIEN FET TREURE EL DIMONI DE DINS (o de com un autònom restaurador acaba fent un arròs bullit en colorant “throwaway”)
Quan vaig petar el cable va ser el dimarts, als voltants del migdia… acabaven de dir per tots el mitjans (xarxes socials, televisions, ràdios…) que no calia fer més intents per demanar l’AJUT, que ja s’havien esgotat los miseriosos € que hi havien destinat.
Havia estat dos matins seguits intentant demanar un AJUT per autònoms de 2.000€. Era un qüestionari, fàcil, d’unes 10 preguntes i respondre SI o NO. Quan l’anaves a validar o signar es penjava la plataforma i havies de començar de nou, no es quedava desat. Potser ho vaig provar unes 200 vegades. Inclòs ho provava al mòbil i a l’ordinador mentre un o l’altre es penjava.
Em vaig sentir fatal, m’ho havia preparat amb antelació, em vaig empassar el Webinar el dia que les van presentar on explicaven com fer-ho, vaig fer els números de la meva empresa per assegurar-me de que m’hi podia acollir, amb els comprovants preparats per si m’ho demanaven. A més, per molt que t’ho prepares aquestes subvencions no saps exactament què et demanaran fins al moment que les obren.
El neguit que tenia era considerable. 2000€, encara que no et salven de ser pobre ni ser ric, ja és una quantitat que sumada a 400 d’aquí, 300 d’allà, una rebaixa del lloguer…poden ser la diferència entre tancar (i que s’ho quede tot el banc) i poder tornar a obrir i subsistir.
La primera convocatòria era el dilluns, 9 de novembre a les 9 del matí. Vora uns 400000 mil autònoms catalans estaven com jo, preparats davant l’ordinador i amb la pàgina de tràmits de la Generalitat oberta i refrescant per veure si obrien el tràmit ja d’una vegada … i vet aquí que després de dos matins i una nit sense dormir no ho vaig aconseguir.
Recordo que la nit entre-mig em despertava dient “FILLS de P…”.
Llavors el meu cap va començar a pensar què podria fer per tornar la mala jugada, el llançament de globus amb pintura vermella al Palau de la Generalitat estava ben fresc… se’m va acudir fer una pasta amb farina i aigua ben llefiscosa i afegir líquid de bomba fètida, però no en tenia, i vaig acabar fent arròs bullit.
Vaig fer 3 peroles ben grosses d’arròs bullit (he de dir que no em va quedar gens passat) i li vaig afegir colorant groc de les paelles (com una reivindicació a la ditxosa independència, que després de moltes manifestacions pacífiques no vam aconseguir ni que alliberessin els presos).
Vaig escriure una nota ben estúpida que si arribo a saber que tindria tanta repercussió l’hagués escrit diferent. Deia:
* L’arròs bullit vol fotreu vatros (havia dinat arròs bullit perquè no m’entrava res més)
* A final de mes cobreu com sempre no? (els polítics no viuen la crisi com nosaltres)
*No feu veure que us poseu a la nostra altura. (alguns, no tots, ens “escolten” amablement i diuen que faran el possible per a que callem. Però en escoltar-mos no soluciomem rés)
*Feu take away 1 cop per setmana que vos vigilem, de parlar ne sabeu molt i de fer poca cosa (Reivindicava que fessin gasto als nostres establiments, una ajuda directa)
*Tornarem! (volia expressar el fet que seguiria amb les reivindicacions)
Així que la nit del dimarts, aprofitant el poc trànsit de la zona, vaig fer cap a la porta del Palau Abària, on té el despatx el Delegat del Govern i vaig abocar una de les cassoles que havia preparat. La resta la guardava per posteriors dies.
A l’endemà, vaig veure a les edicions digitals dels diaris locals la noticia, i al final de tot posava que Els Mossos d’Esquadra estaven investigant el cas…ja em vaig començar atacar los nervis. També vaig veure a les notícies un vídeo de un país en guerra, no se quin era, i vaig pensar (salvant les distàncies): “ara entenc com poden arribar a aquests extrems les persones, quan et maltracten i humilien tant”.
Ja el dijous, també la premsa escrita se’n feia ressò, havia sortit la notícia al diari de Tarragona. Vaig pensar que si m’havien d’investigar preferia anar jo directament i tancar el tema. Així ho vaig fer, vaig demanar cita prèvia a la comissaria dels Mossos i em van donar hora per les 8 de la tarda. Tot tremolant i amb les cames fent figa hi vaig anar i vaig confessar. Em van fotre una bona bronca (que si el Palau està catalogat,…) però com que havia anat a confessar probablement quedaria en una multa… “perdó, ho sento, m’he equivocat. No tornarà a passar”… em va passar pel cap dir-ho, però no em vaig atrevir 
Mitja hora després sortia i enfilava el camí cap a casa…les cames encara no m’aguantaven, però m’havia tret un pes de sobre.
Mitja hora després sortia i enfilava el camí cap a casa…les cames encara no m’aguantaven, però m’havia tret un pes de sobre.Tot i així, va passar el cap de setmana i recordo que a les nits el meu cap no parava de pensar malifetes de cara als polítics (de tots els colors i de tots els llocs) per la seva gestió nefasta d’aquesta crisi. Tot en la mateixa línea d’empastrar, res de trencar!
Ahir, tenia el dia lliure i volia anar a comprar bombes fètides, portava una dessuadora negra amb caputxa i ho tenia tot pensat. Lo que la mascareta que portava m’hagués delatat i vaig anar a buscar una de les que venen als xinos que tothom les porta. En aquell moment, per sort el meu cap va recapacitar: “És el teu dia lliure i l’estàs ocupant en això? mentre podries estar disfrutant de la vida simplement”.
A partir d’aquí el dimoni s’ha esfumat i ara tinc el control… no se fins quan.. però em vaig assustar del que podem arribar a fer i ser les persones quan ens posen entre l’espasa i la paret, quan t’ofeguen i et deixen sense aire per respirar.”
Firmat: Un Restaurador Autònom Anònim de Tortosa
Redacció – E. C.
- Anunci -
