No sé si ja heu vist la notícia. El plàtan, compte, no confondre amb la banana, que és més dura i nutricionalment no tan interessant; el plàtan, deia, provoca, millor dit, la seva ingesta, perquè ell en si mateix no provoca res, és un ésser inanimat; doncs deia que el plàtan… Un moment, crec que hauria de parar aquí. En cap moment aquest article vol mostrar-se insensible amb l’animisme. Dir que el plàtan no té ànima ha estat molt desafortunat i totalment antropoanimocentrista. Demano disculpes.
El plàtan, ésser, en tant que extensió d’un altre ésser viu, la platanera, que no és un arbre ni un arbust, compte, no confondre amb el plàtan o plataner, que el nom no ens porti a error, un arbre present als parcs, carreteres, passejos com La Rambla de Barcelona… però que no aporten cap fruit; no comestible, almenys.
Me n’adono que un arbre pot tenir dret a no donar fruits i, si els dóna, en cap cas han de ser forçosament comestibles: una visió productivista de la natura, tan típica d’occident. Demano, de nou, disculpes en nom meu i del Grup Imagina. I també pel centralisme d’esmentar Barcelona com a únic exemple.
El plàtan-fruita, ser de ple dret, animat o no, fruit del plataner o bananer, a la vegada ser, animat o no, això cadascú, ha estat el centre d’atenció aquestes darreres hores.
Perdó, he d’aturar-me un altre cop: recapitulant, m’adono que abans he afirmat, categòricament, a la valenta, que la banana era nutricionalment menys interessant que el plàtan i que, per tant, aquest ho és més. Jo, com no sóc un expert, com no he comprovat empíricament la veracitat dels meus arguments, he aportat una fal·làcia descomunal. I en cap cas puc acceptar una visió dels professionals de la medicina, que, com tots sabem, són una màquina al servei dels interessos de les farmacèutiques.
Deia, doncs, que el plàtan-fruita, o banana, ja que sovint s’usen com a sinònims, fruit del plataner, animat o no, nutricionalment interessant però no millor que altres fruites similars, és notícia. Segons uns estudis, la seva ingesta pot provocar, en un percentatge molt elevat dels casos, càncer. Aquest escrit no vol ser alarmista, però tampoc podem viure d’esquena a la realitat; la notícia ja és en boca de tothom.
He de parar aquí un moment. Reviso i m’adono que he escrit l’expressió fal·làcia descomunal, que pot ser malinterpretada com un joc de paraules amb fal·lus; i en un article sobre el plàtan, aquest tipus de broma resultaria immadura i del tot innecessària. El plàtan sovint ha estat usat com una representació del membre masculí en la iconografia popular i la publicitat, les grans armes de l’heteropatriarcat. Així mateix, la frase està en boca de tothom ha estat també una expressió molt poc afortunada en aquest context, que pot deixar entreveure erròniament un intent desesperat de compensar novament la gravetat de la notícia amb una nota d’humor. No és aquest el desig d’aquest article, sinó el d’explicar la situació de manera clara i entenedora.
Ja ho sabem, doncs: el plàtan provoca càncer. T’ho faig saber perquè ho difonguis als teus amics i coneguts; almenys a deu persones. Si no ho fas, Whatsapp deixarà de ser gratis.
