El Parlament ha aprovat la llei d’espais agraris amb els vots a favor de tots els grup excepte el PPC, que s’hi ha abstingut, i la CUP, que no ha participat de la votació. Es tracta d’una de llei a iniciativa de JuntsXCat, ERC, PSC-Units i CatECP que té l’objectiu de garantir la continuïtat de les activitats agrícola, ramadera i forestal. La norma estableix l’elaboració d’un pla territorial sectorial i crea un registre de parcel·les agrícoles i ramaderes en desús que ha de servir per posar en producció terres que ara estan abandonades. Així mateix, la llei estableix les condicions en què l’administració podrà forçar-ne l’arrendament. A Catalunya hi ha 45.000 hectàrees de conreus abandonats. La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, ha defensat que és una llei “valenta” i “de país” que marca “un abans i un després” en la protecció de l’espai agrari.
Jordà ha celebrat que per fi es faci realitat una “reivindicació històrica” del sector i l’ha qualificat de llei “imprescindible per al país”. En aquest sentit, ha considerat de “vital necessitat” la protecció dels espais agraris i ha afegit que són necessaris perquè “sense ells no hi ha aliments”. Tot i definir la llei com a “valenta”, la consellera ha volgut deixar clar que no es fan “coses rares” sinó que “es facilita que finques que no tenen activitat productiva tinguin la possibilitat de ser llogades per posar-les en producció”. “Som aquí per treballar. Si hem sigut valents per fer-la serem valents per desplegar-la i aplicar-la. Perquè el país segueixi sent un país on l’agricultura i la ramaderia bateguin”, ha conclòs des del faristol de l’hemicicle.
La llei vol definir que són els espais agraris i identificar aquells que tenen un alt valor agrari, amb l’objectiu de preservar-los; i, per altra banda, posar en funcionament un mecanisme que permeti mobilitzar al màxim les terres, focalitzat especialment les que estiguin en desús o en estat no productiu, amb transparència i garanties, per tenir el màxim de superfície agrícola en condicions de producció. L’objectiu és també facilitar la incorporació de noves persones a l’activitat agrària per afavorir el relleu generacional, així com el dimensionament d’explotacions professionals que ho necessitin.
Tal i com recull el preàmbul de la Llei, Catalunya té 3,2 milions d’hectàrees de superfície, de les quals el 21,6% són conreus de regadiu i de secà, el 7% són pastures i el 64% és forestal.
la llei preveu la creació de tres eines bàsiques: la primera, el Pla Territorial Agrari de Catalunya, fet a partir dels Plans Territorials Agraris Específics sobre àrees concretes, amb singularitats, és un instrument de planificació territorial sectorial agrària. Aquests plans, d’àmbit geogràfic coherent, hauran de contenir una estimació dels recursos disponibles, de les necessitats i dels dèficits territorials del sector agrari i seran impulsats, elaborats i redactats pel territori.
La segona eina és l’anàlisi d’afectacions agràries com a instrument d’avaluació de l’afectació sobre l’espai agrari derivada de les intervencions que es facin en el territori. Segons la norma, aquest anàlisi ha d’establir les mesures correctores i compensatòries necessàries per minimitzar l’impacte sobre l’activitat agrària que s’hi desenvolupa. L’anàlisi d’afectacions agràries no prohibirà, però sí que posarà condicions a l’hora d’executar qualsevol infraestructura que es vulgui implantar i que afecti una zona agrària.
El tercer dels instruments que planteja la nova norma és un registre de finques agràries en desús, pensat per protegir la producció agrària. Aquest registre té com a funcions gestionar les terres que es declarin com a infrautilitzades, per afavorir l’accessibilitat als professionals, joves o noves incorporacions que vulguin dedicar-se al sector, per afavorir el relleu generacional i la cohesió social. També establirà la renda de lloguer anual de les terres, així com les condicions per accedir a les finques i adjudicar-les en una procés de convocatòria pública per concurrència competitiva.
