El Govern i l’Ajuntament d’Alcanar (Montsià) valoren l’enderroc de deu habitatges situats dins del barranc del Llop, a la urbanització l’Estona d’Alcanar Platja. Són cases residencials que han patit cinc catàstrofes naturals els últims set anys, amb inundacions cada vegada més greus. El consistori exigeix des de fa anys solucions preventives i dràstiques a una situació de risc extrem per a les persones que viuen a la zona. Diumenge es van fer una seixantena de rescats i es van tornar a salvar vides ‘in extremis’, a Alcanar Platja. El consistori proposa renaturalitzar les urbanitzacions i traslladar els habitants. Els veïns d’aquestes primeres deu cases afectades hi estan d’acord i podrien ser «en els primers refugiats climàtics del país».
L’Ajuntament d’Alcanar ja ha fet arribar a la Generalitat, a través del departament de Presidència, les dades cadastrals i urbanístiques, com la tipologia de sòl, dels deu primers habitatges que es planteja tirar a terra a la urbanització l’Estona. Són habitatges construïts al pas del barranc del Llop, sobre l’antiga N-340, a l’altura del càmping dels Alfacs – on també caldrà implementar mesures-.
El consistori ha alertat que «no poden protegir les persones» que hi viuen en les pluges torrencials. «Hi ha un risc evident per a les seves vides», ha avisat l’alcalde. «A menys que les traslladem a un altre lloc, no és segur», ha insistit Joan Roig. Aquest passat cap de setmana es van reunir amb els veïns afectats i, segons el batlle, entenen i accepten la situació. Mentre es concreta la fórmula en què es pugui executar el seu trasllat, Roig assenyala que serà una mena “de prova pilot” que els convertirà «en els primers refugiats climàtics del país».
Tornar al medi “allò que és seu”:
La taula tècnica que es va constituir el febrer de 2024 per trobar solucions preventives a les recurrents catàstrofes per pluges torrencials i barrancades que pateix Alcanar, ja va identificar “tres zones calentes” al municipi. A més del barranc del Llop a la zona del càmping dels Alfacs on ara es plantegen les primeres expropiacions, també preocupava el Fondo de Jan i al barranc de les Cases. Així i tot, l’alcalde d’Alcanar demana “no generalitzar” i que aquest concepte de “trasllat i expropiació” per causes mediambientals es faci “de forma segmentada” i en zones “molt determinades”, per veure “com funciona la mesura” abans d’estendre-la.
Joan Roig fa anys que reclama actuacions preventives, acceptar “l’origen” del problema i assumir que la solució passa per “renaturalitzar”, «tornar al medi allò que era d’ell, els circuits naturals d’aigua». Això implica traslladar les persones que viuen en llocs “on no estan segurs”. «Les administracions ho haurien de tindre claríssim i començar a invertir els recursos aquí. No en accions reactives», ha tornat a reclamar el batlle.
Hipotecats per la catàstrofe i la prevenció
D’aquesta manera, a més, es reduiria la despesa que estan acumulant molts ajuntaments de les Terres de l’Ebre, que assumeixen el cost de la destrucció dels aiguats. Alcanar ha patit cinc greus inundacions els últims anys (2018, 2021, 2023, 2024, i la del passat 12 d’octubre) i viurà “hipotecat” durant més d’una dècada per “les quantitats ingents de diners” que costa cada un dels fenòmens meteorològics catastròfics que pateix. La salut econòmica municipal es veu agreujada per uns ajuts que arriben tard i són insuficients. Només el 2018, el cost de les reparacions va ser de 8 milions d’euros, tot el pressupost anual del consistori. Els ajuts rebuts de l’estat espanyol van cobrir el 10%, i no han cobert més de la meitat dels costs en els aiguats posteriors.
El municipi ha executat obres clau per ser més resilients als aiguats i les pluges torrencials. S’ha obert passos del passeig marítim de les Cases d’Alcanar al Fondo de Jan, s’han fet bases de laminació i un ‘bypass’ a l’encreuament de la carretera N-340. A principi d’aquest mes d’octubre, es va aprovar l’enderroc del pou de la urbanització l’Estona i es preveu enderrocar també una central elèctrica al mateix lloc, i es farà una altra bassa de laminació a la part inferior del càmping.
Com assenyala l’alcalde, aquestes mesures han sigut essencials i “clau” quan han caigut fins a 150 litres per metre quadrat, però quan són 350 o 400 litres, “en 5 minuts, aquestes mesures estan desbordades”. “Aleshores, quan tot el que fas en l’àmbit municipal no funciona i tens estudis i una mesa tècnica, i totes les accions fetes, l’única mesura per a alguns llocs, com passa a l’Estona, és la desconstrucció”, ha defensat Roig.
ACN