El Gloria i la salinitat dels sòls per la proximitat amb el mar són uns dels grans enemics dels arrossers del Delta de l’Ebre. També algunes plagues com el cargol poma han fet minvar la productivitat: “Vèiem que els rendiments fluctuaven i de mitjana estaven per sota d’altres zones arrosseres com València, Andalusia o Extremadura”, diu Maria de la Mar Català, investigadora de l’arròs en l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA).
Però un dels grans gegants mundials dels cereals va obrir la llum als productors locals i les seves necessitats. “Existia demanda d’un assessorament independent i també de formació entre els arrossers del Delta”, afegeix Català. El denominat projecte Origins va començar l’any 2013 amb 17 productors i una mica d’escepticisme entre alguns arrossers, però enguany suma ja gairebé setanta convençuts productors.
La millora de la productivitat en aquest període (2013-20), segons dades recopilades per Kellogg’s al costat del IRTA, ha suposat un “benefici econòmic de gairebé 285 euros per hectàrea conreada de mitjana i la producció s’ha incrementat una mitjana de gairebé un 15% respecte al rendiment mitjà de la zona”. La superfície d’arrossars que han incorporat les millores suposa ja un 30% de tots els cultius.
El projecte, mediambiental i agronòmic, cobreix ja el 30% dels cultius de l’aiguamoll ebrenc
L’aposta americana per aquesta zona no és casual, ja que compra en l’actualitat entre el 25 i el 30% de tot l’arròs del delta de l’Ebre, d’un total de 20.000 hectàrees conreades. Adquireix dos de les varietats locals (Gleva i J.Sendra) que per la seva qualitat i humitat relativa s’ajusten a les necessitats de la companyia. El seu aterratge es remunta a la fi dels anys setanta, quan va començar a comprar l’arròs ebrenc.
Una aposta lligada a l’obertura de la planta de producció de la signatura estatunidenca a Valls (Alt Camp), activa des dels anys 80. La compra d’arròs al Delta va vinculada a la producció d’un dels cereals més populars de la marca (Xoco Krispies), que al costat del Rice Krispies o el Special K s’elaboren a Valls i s’exporten a vint països.
El projecte Origins treballa especialment amb agricultors joves que comencen a gestionar els seus camps d’arròs i que participen de manera voluntària. Més de la meitat són arrossers menors de 40 anys, incloses nou dones en un món amb majoria d’homes. “Aconseguim obtenir el màxim rendiment del cultiu, reduir costos i ser més eficients. I tot això respectant l’entorn i el medi ambient”, destaca David Vila, amb gairebé 200 hectàrees d’arrossars al Delta. “Hem après a saber el perquè dels problemes”, afegeix Adela Tomàs, jove arrossera d’Amposta.
La multinacional dels EUA compra més del 25% de tot l’arròs de l’Ebre per a fer Xoco Krispies
L’optimització dels cultius es fa al costat d’IRTA, que colidera el projecte amb la participació de sis tècnics, al costat del Parc Natural del Delta de l’Ebre i SEU Birdlife. A més de millorar la rendibilitat es promou la biodiversitat en una zona amenaçada per la crisi climàtica. S’ha treballat per a optimitzar l’ús de fertilitzants i herbicides, el tractament de plagues o l’eficiència de l’aigua, amb la introducció de bones pràctiques agronòmiques. S’han analitzat els sòls de prop de mig miler d’arrossars.
El coneixement tècnic validat en els arrossars es difon entre els arrossers de la zona, estiguin o no en el projecte. “Apliquem el sentit comú, acompanyant als agricultors”, afegeix Català. Origins, model de col·laboració entre la indústria i els productors, segons destaca el IRTA, té el futur garantit. La companyia estatunidenca inverteix 100.000 euros cada any en el pla, finançat amb les vendes de la marca W.K. Kellogg.
Font: La Vanguardia
