La Molsa és un Bio filtre natural que regula el canvi climàtic, encara que de mida petita és un dels organismes vegetals més eficients per la captura de diòxid de carbó (CO2) i en la regulació tèrmica d’entorns urbans, estudis fets recentment demostren que certes espècies de molsa poden absorbir quatre vegades més de CO₂ per unitat de massa que els arbres, aquesta eficàcia tan alta és causada per la relació superfície-volum i a la presència de fulles molt primes que maximitzant l’aire de contacte facilitant l’intercanvií gasos. A diferència de les plantes vasculars la Molsa no té arrels profundes ni teixits de transport vegetal interior que li permet absorbir nutrients i aigua a través de tota la seva superfície per optimitzar la captura de Carbó amb condicions òptimes on moltes plantes no poden.
El refredament juntament amb la mitigació de l’efecte illa de calor que proporciona la molsa, és per la retenció de grans quantitats d’aigua en les seves estructures moleculars i a una capa fina d’aire que l’envolta, aquesta humitat emmagatzemada afavoreix l’evapotranspiració, un procés que redueix la calor del voltant i la temperatura superficial de les zones cobertes. A més d’actuar com un aïllant disminueix l’absorció de radiació solar en les superfícies urbanes contribuint a parar l’efecte illa de calor un fenomen responsable de l’augment de les temperatures dels pobles i ciutats.
Millora la qualitat de l’aire i captura molts contaminants atmosfèrics i la superfície de la molsa aquesta coberta de tricomes i superfícies rugoses que atrapen les partícules en suspensió PM10 i PM 2,5, pols fines i compostos químics contaminants fent de bio filtres naturals que funcionen sense cap consum d’energia millorant la qualitat de l’aire i reduint els riscos respiratoris pels ciutadans. El recurs de la molsa està infrautilitzat en tots els dissenys urbans de cases i pisos encara que el seu preu és molt baix, té una gran resistència i molts beneficis ambientals com hem vist; tot i això, el seu us en projectes d’infraestructures verdes és limitada. Integrar la molsa en sostres verds, murs vegetals o integrar-lo en el mobiliari urbà no només augmentaria la captura de carbó també contribuiria a la creació de microclimes més saludables i frescos.
Una molècula de diòxid de carbó és un gas resistent que viu entre 300 i 1000 anys abans de desaparèixer i això vol dir que quan acabi aquest segle XXI encara hi haurà a l’atmosfera restes del fum del carbó cremat de principi de la revolució industrial del 1760. L’empresa Stockholm Resilience Centre ens diu que tenim nou línies roges en els sistemes de la terra, límits planetaris que no hem de travessar per la nostra seguretat, una d’elles el canvi climàtic, l’ús de l’aigua de boca la degradació dels sols o la pèrdua de biodiversitat a més de la petja de carbó, que és un indicador per saber quin impacte fem nosaltres quan consumim sense control.
Les persones necessitem per poder fer les activitats que desenvolupem, energia, que implica des de l’escalfament de l’habitatge a poder desplaçar-nos en algun mitjà de transport, el teixit industrial té un abast que abraça segments que des de sempre han sigut importants per l’evolució humana com l’agricultura les fàbriques de producció de tota classe d’aparells tecnològics d’automoció o de consum general que sense mesura fa que l’escalfament no s’aturi produint impactes per la salut i el benestar de les persones.
En el context d’aquest canvi climàtic accelerat, la molsa és una gran solució Ecològica de ràpida col·locació i versàtil per reducció d’emissions, millora la qualitat de l’aire i per combatre el sobreescalfament dels pobles i ciutats a més asseguren els científics que fins a les plantes més petites de molsa generen un gran impacte per la salut ambiental i tots els entorns urbans, cal que els materials que s’utilitzen fins ara a la construcció contaminants atmosfèrics es canviïn per aquests com la molsa, sostenibles fent un canvi de la dinàmica urbana on els ciutadans i guanyarien en qualitat de vida, salut i benestar. No és la solució total per eliminar les grans contaminacions d’indústries com les gasístiques o les de valoracions de residus moltes d’elles instal·lades al nostre territori, però sí que en començaríem a eliminar algunes d’elles, seria un bon començament amb la vista posada en el futur del Baix Ebre i Montsià. Reflexionem-hi.
Resum: El problema més gros de les fonts energies no renovables és que el se us acaba i si segueixen la seva sobreexplotació continuada acabaran abans del que s’havia previst. En canvi, les Energies Renovables són Sostenibles i tenen una vocació de permanència i llarga durada.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental.