Les coses profundes de la vida no es poden canviar d’avui per demà igual que les transformacions socials complicades i complexes s’han de fer a poc a poc i amb molta diligència i serietat, el que si podem demanar és un canvi estructural en l’educació que inclogui el medi ambient per ensenyar respecte i consciència per la natura i la seua biodiversitat què és tot el que necessiten per viure les persones i ho tenim gràcies a la terra. El problema a resoldre és la devastació capitalista o com ho anomenen els neoliberals el Canvi Climàtic.
“La realitat del planeta és la gran producció de béns fruit de la doctrina capitalista sense cap mena de límit pels recursos naturals i que estan malmetent cada dia els ecosistemes”
Un dels objectius plausibles per aquest respecte i consciència és la sostenibilitat que amb el seu desenvolupament dins la seua mesura està fent un avenç de progrés per fer front a la devastació capitalista (canvi climàtic) per això criden a la ciutadania a tenir-la com a referència personal i aplicar a la seva vida personal per crear aquesta consciència i respecte de referència. Aquest és el gran repte que té el planeta, les persones i aquest missatge va dirigit a tothom per amunt d’interessos econòmics, hem de poder trobar les solucions justes pels grans problemes i desigualtats que tenim instal·lats a la nostra societat, que estan connectades i un exemple clar és la pobresa en tots els seus àmbits i aspectes que no resoldrem si abans no acabem amb les desigualtats perquè fan que no tinguem el progrés i el medi ambient que hauríem de tenir.
La realitat del planeta és la gran producció de béns fruit de la doctrina capitalista sense cap mena de límit pels recursos naturals i que estan malmetent cada dia els ecosistemes i posa al límit la devastació capitalista (canvi climàtic) amb un gran impacte ambiental en totes les biodiversitats del planeta recolzant irracionalment les energies brutes com els combustibles fòssils o l’energia nuclear. Ni tan sols tenim un calendari de treball per les energies netes i la cimera de Madrid a acabat com el rosari de l’aurora amb acords sota mínims només declaracions d’intencions sense cap efectivitat. Les grans potencies les que contaminen més estan fora de l’acord d’aquí la feblesa d’aquest, ells diuen tenir bona voluntat solament per anar contaminant i anar engrandint els seus comptes sense voler veure que són una part del mateix problema, la seva actuació és més irracional que racional sent el més negatiu el menyspreu que tenen per als firmants de l’acord, sembla que només anant tots a una podrem aconseguir resoldre aquesta devastació capitalista però ull, que el temps s’acaba i no podem esperar més, hem d’anar per feina. Pensem-hi.
