El dia 2 de febrer es va signar a Ramsar (Iran) el tractat internacional de conservació dels aiguamolls o zones humides i des del 1977 el 2 de febrer es commemora amb diferents activitats arreu dels països signants, recordant que aquests ecosistemes són el 4% de la superfície del planeta i des del punt de vista biològic per la diversitat són dels més productius. Catalunya com a país signant té quatre espais inclosos en aquest conveni Ramsar: el Delta de l’Ebre,l’Estany de Banyoles, els Aiguamolls de l’Empordà o parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, aiguamolls que serveixen per a l’abastiment de les Aus aquàtiques que arriben de l’Africà. Quan contemplem aquests paisatges podem veure les zones humides com aliades de la salut de les persones, dels nostres pobles i ciutats, doncs amagats als nostres ulls es fan uns grans processos biològics que els converteixen en autèntics segrestadors de CO₂, que és bo pel canvi climàtic i ens ajuda a retirar de l’atmosfera gasos efecte hivernacle.
Dins aquest conveni hi trobem la millor zona humida del sud de Catalunya, el Delta de l’Ebre, un espai fràgil on fa poc han acabat de refer la platja del trabucador, desfet pels temporals no una moltes vegades sent aquesta la última. Platja de 6,5 Kilòmetres que en quaranta anys n’haurà desaparegut més del 35% i a causa del canvi climàtic en qüestió de cinquanta anys podria desaparèixer sota l’aigua gairebé el 50% del Delta per la manca de sediments que transportava el riu a la costa i ara a causa dels obstacles que es van posant en el seu curs no baixant deixant la platja del Trabucador en estat d’alarma. Els tècnics preveuen que els anys vinents desapareixerà l’istme del Trabucador deixant el Fangar i els Alfacs en dues illes que de mica en mica s’aniran desintegrant, procés que es pot accelerar moltíssim per l’ascens del nivell del mar, degut a l’escalfament global, junt amb la subsidència i la no baixada de sediments.
En el Trabucador, l’únic accés terrestre que connecta les Salines de la Trinitat amb la resta del Delta de l’Ebre, fins ara no s’hi feia un manteniment periòdic de la Barra i sembla que les autoritats després del que han fet els temporals, en especial el Glòria, fan un acte de contrició i han expressat la necessitat de realitzar un manteniment periòdic. Fins ara s’han aportat una gran quantitat de m3 d’arenes submarines a la barra que la reparen, però la fan fixa amb el perill afegit que un gran temporal la pot trencar. El meu parer com a tècnic és que si volem que la barra sobrevisqui tal com ho ha fet durant molts segles cal mantenir el dinamisme natural d’aquest tram litoral ,totes les arenes que passen per la costa interna són fonaments dinàmics sobre els quals es pot reconstruir de forma natural la part de fora de l’aigua del Trabucador, extreure arenes al costat de la Badia dels Alfacs fa la barra més vulnerable als temporals.
La informació que tenim tant per part de l’administració de costes de l’Estat, la taula de consens del Delta o l’Empresa Salinera fa l’efecte que no hem après res i anem ensopegant sempre amb la mateixa pedra, es tornen a plantejar solucions iguals que les anteriors i responsables de les moltes trencades de la barra. La solució natural és la que aprofita de forma intel·ligent i gratuïta l’energia i els sediments que aporta el dinamisme del riu Ebre. Les més de 350.000 m³ que s’han tret de la part submergida de la banda interna de la barra han afeblit la seva capacitat d’auto recuperació per fer front a la pròxima tempesta, segurament la millor solució seria no fer res deixant que els processos naturals regenerin la Barra del Trabucador, aquesta dinàmica natural és la millor opció ambiental i econòmica per mantenir la sostenibilitat de la barra, veurem quant durarà i quan més ens costarà econòmicament. Segurament si les autoritats tinguessin un pla B hi hauria un tant per cent molt alt de regeneració natural de la barra, poden accedir a les salines , sense aquest segurament els trencaments i micró, trencaments s’aniran succeint. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
