Tenim a casa nostra una popular expressió després d’una aturada com són les vacances i en acabar-les quan hem de tornar a la feina diem, sant tornem-hi. Les vacances s’han acabat gairebé per tothom deixant enrere molts incendis alguns d’ells encara cremant, a casa nostres petits totalment controlats, els més grans van ser els de Paula i la Segarra que el govern central ha inclòs com a zona catastròfica, un raig de llum pel territori després de la foscor de les flames.
Sabem que el 98% dels incendis són provocats per l’home sigui de manera directa o indirecta, els factors que ajuden a la propagació d’un incendi són múltiples sent el canvi climàtic un d’ells, les condicions de risc que fa que hi hagi incendis forestals han empitjorat, també al nostre territori als darrers anys i es preveu que ho continuarà fent en el futur i la causa és perquè un 80% de la superfície forestal que tenim no compta amb polítiques de gestió d’una gran majoria d’administracions, tampoc estan regulats en aquests espais l’ús sostenible del terreny, només un 11,7% està net d’aquí que el risc d’incendi és superior amb el combustible que té el sotabosc provocat per les altes temperatures de 40°. A Catalunya han cremat fins avui més de vuit mil hectàrees lluny de les 400.000 ha de la resta d’Espanya que encara segueixen vius 18 d’ells amb més de 30.000 persones fora de casa, el cost d’aquests incendis és de més de 3.800 milions d’euros i cinc morts.
Els bombers forestals denuncien la manca de recursos per aturar aquests incendis de sisena generació i ha d’haver un canvi total d’estratègies perquè encara no s’han posat al dia per aturar-los tal com es feia fins ara. Els ciutadans veuen la tragèdia a casa. La Llei obliga a la neteja i manteniment dels boscos tal com diu la llei estatal de Montes de 2003 reformada el 2015 i les competències de prevenció que corresponen a les comunitats autònomes. Tenim l’obligació legal de tenir netes les finques aplicant la llei de prevenció contra incendis que afecta a propietaris particulars i administracions per igual, pel que sembla els hi costa complir la llei a uns i altres deixant la feina per fer i abonant amb aquesta deixadesa els incendis.
La classe magistral l’ha donat aquest cap de setmana el president de la Generalitat que ha defensat un gir de gestió forestal i ha dit que si acabem amb la massa forestal haurem acabat amb els incendis, podia haver dit que si acabem amb els polítics no tindrem corrupció o si acabem amb els cotxes no tindrem contaminació i així podríem continuar amb més classes magistrals. Sembla que el president està convençut que davant el canvi climàtic i per fer-li front és eliminar els boscos per fer-hi urbanitzacions, indústries total unes declaracions kafkianes que crec que només entén ell perquè freguen l’absurd.
La politització dels incendis és lo més greu que podia passar, no es posen d’acord per fer front als incendis i posar en valor a tots els bombers forestals que sembla que en les comunitats on més focs virulents han tingut estan a mínims pel que fa als equips i personal que haurien de tenir, un altre focus de discrepància són qui té les competències quan en la llei de montes queda molt clar, no és bo ni convenient polititzar el foc hi hauria d’haver un respecte més gran pels ciutadans i el foc. La majoria dels ciutadans desconfien d’aquests focs i pensen que són provocats per fer-hi negoci, vendre la fusta, fer-hi urbanitzacions o extreure minerals i segurament tenen la raó i com a punt dir que la Junta de Castella i Lleó dona el vistiplau ambiental per extreure més de 342.000 tones de quercita d’Oencia territori totalment cremat pel foc. Cal que les autoritats treballin per enxampar els responsables de fer cremar els boscos per treure’n guanys sense importar-los ni els morts ni els béns materials cremats només pensant amb el seu rendiment,criminals mediambientals que s’han d’apartar de la circulació el més ràpidament possible. Pensem-hi
Resum: Les condicions de risc que hi hagi incendis forestals al territori han empitjorat en els darrers anys i es preveu que ho continuarà fent en el futur.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental.