L’intent de fer passar la línia de MAT (Molta Alta Tensió) pel territori de les Terres de l’Ebre va ser molt contestat. El sud de Catalunya es va organitzar per aturar el tercer intent d’imposar aquesta línia, que, per cert, havia de recórrer més de dos-cents quilòmetres sortint des de l’Aragó i afectant una trentena de municipis del Camp de Tarragona, amb l’afectació de les comarques de la Terra Alta, l’Alt Camp, el Priorat, el Tarragonès o la Ribera d’Ebre.
Segons l’Institut Català de l’Energia, el repartiment d’energies renovables respon a cada comarca i forma part de l’estratègia global per assolir els objectius climàtics fixats a la UE fins al 2100. Però el discurs del territori difereix de l’oficial: s’està d’acord amb les energies renovables, però no tal com s’estan distribuint pel país. Es reclama un model més just, vinculat al consum i respectuós amb el sòl agrícola.
Mentrestant, plataformes, ajuntaments, teixit econòmic i societat civil mostren la seva oposició al projecte, presentant, fins avui dia, més de 14.000 al·legacions dels més de trenta municipis afectats i més de 6.000 de l’organització No a la MAT Aragó-Catalunya, amb manifestacions dels ciutadans al carrer per fer visible el seu desacord amb aquesta línia.
El govern del PP i VOX que governa l’Aragó, presidit per Jorge Azcón (PP) des de l’agost del 2023 amb el suport de VOX, va validar la presentació de la nova MAT entre l’Aragó i la Secuita i ha estat clau en la seva reactivació, amb el suport de l’empresa privada Forestalia.
El dia 3 de març va esclatar un gran escàndol que, sens dubte, ajudarà els opositors a la MAT: la Guàrdia Civil va detenir sis persones relacionades amb les energies renovables, concretament per irregularitats en les tramitacions del clúster del Maestrat presentat per Forestalia. Les detencions es basen en presumptes delictes de prevaricació ambiental, blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal vinculats als macroprojectes de parcs eòlics de Terol.
De moment, s’han detingut sis persones, una d’elles el president de Forestalia, Fernando Samper. Tot i això, al centre del debat hi ha el Ministeri de Transició Ecològica, amb el subdirector d’Avaluació Ambiental —nomenat pel PP— en el focus. Sembla, però, que les irregularitats van començar amb el govern del PSOE presidit per Lambán i han continuat amb el govern del PP i VOX.
Segons diverses informacions, es tractaria d’una organització criminal que es dedicava a concedir permisos al clúster de l’empresa Forestalia de manera fraudulenta, aprovant declaracions d’impacte ambiental de forma irregular, vulnerant la legislació ambiental i sense tenir en compte les zones d’especial protecció. S’atorgaven autoritzacions en zones protegides per instal·lar-hi projectes d’energies renovables.
Sembla que s’ha fet evident la connexió entre Forestalia, personal del Ministeri i funcionaris del govern de l’Aragó, fet que ha portat la Guàrdia Civil a demanar que s’aturin tots els projectes relacionats amb parcs eòlics i solars de Forestalia que ja estaven autoritzats, fins que s’aclareixin tots els fets.
És clar: la corrupció al país és estructural i endèmica, fruit d’una manera de fer i gestionar que hauria d’haver estat enterrada amb l’arribada de la democràcia. Però no ha estat així. Només cal veure que els dos grans partits no donen exemple, especialment un, el PP, condemnat per corrupció.
Cal acabar d’una vegada per totes amb aquesta plaga si volem que els ciutadans tornin a creure en la democràcia i en tot el que comporta. Reflexionem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental