La Unió Europea l’organisme que ha de procurar rebaixar els alliberaments a l’atmosfera de gasos efecte hivernacle dels cotxes per complir el calendari que ella mateixa ha elaborat, d’obligat compliment per a tots els països que la formen i pressionats per la potent indústria automobilística proposa un retard de l’entrada en vigor de l’euro 7 de dos anys, deixant els mateixos criteris de l’anterior normativa aprovada fa deu anys per cotxes i furgonetes l’Euro 6. L’Euro 7 és una normativa d’un nou conjunt de normes sobre emissions dels cotxes que té com a objectiu fer que tots els cotxes que es venguin a la UE siguin zero contaminant l’any 2035.
La presidència espanyola del Consell de la UE ha fet un comunicat on diu que els estats han de mantenir un equilibri entre requisits estrictes en matèria d’emissió de vehicles amb esforços addicionals per la indústria en un moment en què tots els fabricants de cotxes estan en plena transformació per produir-los i volen arribar a un equilibri de costos d’inversió de les marques millorant els beneficis ambientals d’aquesta regulació, així mateix la posició del Consell de la UE rebaixa implementació accelerada que proposava la Comissió EU. Aquests canvis recomanats han posat els països on el cotxe elèctric té un gran pes en el parc automobilístic al límit, voler amb aquestes propostes que tots els països estiguin d’acord és gairebé impossible per allò de les velocitats, els països que han fet els deures i tenen un parc elèctric considerable no hi poden estar d’acord en la rebaixa d’objectius, en canvi, els que no han fet els deures ja els està bé aquest retard amb el qual comporta de negatiu pel medi ambient. Sembla que hi ha una petita esperança, el text es pot millorar al llarg del procediment ara protegeix de manera insuficient als ciutadans de les partícules PM2,5. Els mateixos límits d’emissió que l’Euro 6 i aquests dos anys addicionals deixant a la potent indústria automobilística satisfeta, els límits màxims d’emissions en l’Euro 7 per automòbils lleugers que són els més nombrosos seran els mateixos que l’Euro 6 m’entres que pels vehicles pesants s’estableixen límits més restrictius.
La posició dels 27 països té algunes novetats, s’introdueixen topalls per les emissions no relacionades amb els carburants com les partícules dels frens o l’abrasió dels neumàtics, s’han proposat també nous requisits mínims de rendiment per la durada de les bateries dels cotxes elèctrics i requisits pels autobusos urbans perquè es garanteixi l’objectiu zero emissions per l’any 2030. El text del Consell EU que ara ha de ser negociat amb el parlament EU rebaixa l’ambició de la comissió EU a l’haver ajornat els estàndards, Brussel·les suggeria com a data de partida el 2025 i ara és el 2029.
No cal dir que la indústria automobilística han manifestat que es va en la bona direcció, faltaria més s’ha fet per les seves pressions. Els representants dels ciutadans no poden plegar-se a les exigències de sectors encara que aquests siguin molt potents ara ha sigut aquest endarreriment i si els convé ho tornaran a fer, no poden estar supeditats organismes públics a empreses privades, és molt senzill, sinó perquè ens serveix la UE als ciutadans, aquests han de treballar pel benestar de la ciutadania i les empreses el benestar dels socis, diferència abismal en un escenari democràtic, els vots no es poden comprar per cap mena d’interessos particulars.
Cinc anys després de l’escàndol, dieselgate, que va m’ermà la confiança en la UE per part dels ciutadans sobre emissions arriba aquest text aprovat pels 27 països que a finals d’any ha d’estar enllestida, si es fa bé la UE té l’última oportunitat de fer front a la contaminació atmosfèrica tòxica provocada per les furgonetes i cotxes que continua fent mal a la salut de tots els ciutadans. La realitat és que ara com ara tenen el motor contaminant la majoria dels vehicles que es venen nous i va en contra de l’objectiu de la UE que proposa l’objectiu d’arribar al 100% dels cotxes amb zero emissions pel 2035,gran contradicció del que proposen, diuen o fan els de la UE. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental