La pandèmia és una de les causes d’extinció d’algunes espècies que posen al descobert tot el sistema del medi natural que deixa de ser efectiu i altera el seu equilibri. El comportament destructiu d’alguns humans s’associa a traços de quan la humanitat estava en plena evolució i la seva supervivència era la de sotmetre a la resta de les espècies. Aquest concepte primogènit d’actuar com a depredadors en tots els ordres de la natura és una manera de colonitzar molt eficaç assegurant a l’espècie humana viure de manera curta plessita molt allunyada de les persones actuals.
La manera de gestionar és el resultat d’una visió molt estreta per continuar agredint la biodiversitat a l’hora de comprometre tots els ecosistemes i les espècies que proporcionen la vida a les persones, la vida que tenim en cada racó gran o petit del planeta en la que a les persones els hi sobra tota la resta posant en perill tot el capital natural que tenim. Si els homes no haguessin aparegut fa milers d’anys a la terra ara com ara aquesta tindria una salut en la seva biodiversitat molt alta, però la nostra presencia ha sigut molt negativa i va en camí de tenir les mateixes conseqüències fatals del gran meteorit que va impactar sobre la terra, amb el que deduïm que si seguim en la seva destrucció, tot el nostre sistema n’estarà afectat sent irreversible poder-lo recuperar.
És per aquest motiu que l’Institut Internacional del Dret al Medi Ambient (IDMA) té la convicció que el dret i la justícia tenen un paper fonamental perquè el Medi Ambient sigui l’adequat i s’inclogui en la nostra legislació com un principi de la política econòmica i social perquè la que tenim no és suficient per fer front a qüestions greus com la contaminació de l’aire, que vulnerem sovint sense tenir cap garantia ni protecció. Estan convençuts que és convenient i necessari el seu reconeixement internacional i que la constitució del país s’adeqüi als temps actuals en aquesta matèria. Són canvis per una millor defensa del dret a la salut, l’aigua, l’alimentació, la vida, per un aire net i sobretot per la consciència ambiental que és una filosofia de la vida que es preocupa pel medi ambient i el protegeix amb l’única finalitat de conservar i garantir el seu equilibri present i futur perquè tenim sempre present que és l’home el que destrueix més la natura i aquest aspecte és el que s’ha de millorar per arribar a l’objectiu plantejat. Pensem-hi.
Joan Cunill, enginyer mediambiental
