El metà no és de la taula periòdica si no que es forma mitjançant un compost químic orgànic format per Carboni i Hidrogen (CH4 un àtom de carboni i 4 d’hidrogen) que es troba com a gas incolor, és molt inflamable a pressió i temperatura ambiental. Entre d’altres, el metà és el component principal del Gas Natural, un gas d’efecte hivernacle molt potent que contribueix a l’escalfament global del planeta. El potencial d’escalfament és de 23; això vol dir que en una mitjana de temps de cent (100) anys, cada kg de metà (CH4) escalfa el planeta 23 vegades més que el diòxid de Carboni (CO2), essent el responsable d’aproximadament el 30% de l’augment de les temperatures globals. Ara bé, el CO2 és pitjor a llarg termini, perquè és acumulatiu i tenint en compte que hi tenim més de 220 parts de diòxid de carboni que metà, la contribució d’aquest últim a l’efecte hivernacle és menor que el CO2 perquè dura menys a l’atmosfera (12 anys, enfront els 100 que pot durar el CO2). El metà el podem trobar a la natura en zones humides, en els oceans, en el subsòl o com a subproducte de la descomposició orgànica per bactèries. Les fonts naturals les tenim en zones d’aiguamolls, digestions d’animals remugants o emissions geotèrmiques.
En resum, el metà provoca un impacte més ràpid i greu per unitat, però el CO2 és més problemàtic en quan a volum i persistència al llarg del temps.
Tot i ser un dels gasos més rellevants i contaminants d’efecte immediat, els científics sempre han posat l’accent en el diòxid de carboni, ara, però, els científics han descobert que el metà és clau a curt termini per frenar el canvi climàtic. El metà escalfa més que el diòxid de carboni i per reduir-lo no es fa només amb tecnologia si no que es necessita un canvi estructural en el model productiu i econòmic; canvi orientat a reduir la producció de metà que és la manera més ràpida de frenar el canvi climàtic. Durant molts anys les polítiques sobre el clima s’han centrat únicament en el diòxid de carboni deixant a banda el metà tot i que aquest és responsable del 30% de les emissions de gasos efecte hivernacle de l’escalfament global, essent el seu impacte mes potent que el diòxid de carboni i el converteix en un accelerador directe del canvi climàtic; ara bé, és imprescindible posar el metà en la prioritat adequada per evitar un augment descontrolat de la temperatura global i contribuir a aminorar els efectes del canvi climàtic.
Els sectors clau per reduir aquestes emissions es concentren en tres grans apartats: Gestió de residus, ramaderia intensiva i el sistema agroalimentari o la producció i usos dels combustibles fòssils. Aquests apartats entren en el canvi estructural productiu i econòmic que implica la transició a les energies renovables, la reducció de la ramaderia industrial, la millora de la gestió dels residus i un gran impuls a l’agroecologia. Canvi gens fàcil d’afrontar però totalment necessari si volem controlar el canvi climàtic; si es fa la feina es tindran resultats immediats amb la millora de la qualitat de l’aire i la reducció de l’ozó troposfèric que permetrà protegir els ecosistemes i la salut de les persones.
L’informe mundial de la qualitat de l’aire de l’IQAir assegura que al 2025 nomes 13 països han estat dins de la guia de la OMS per les partícules fines PM 2,5 respirant aire net, Espanya i Catalunya no entren dintre d’aquest informe; una decepció perquè no ser-hi vol dir que no s’ha treballat prou en frenar el canvi climàtic. Una gran recomanació pels ciutadans és la de mirar la qualitat de l’aire abans de sortir a córrer, ventilar la casa o dur els nens al parc igual que ho fem quan mirem el temps que farà; en dies de molta contaminació cal reduir l’exercici a l’aire lliure al costat del tràfic prioritzant zones verdes. Per recuperar l’aire net cal que cada un hi posi de la seva part, també les empreses per poder rebaixar la producció de metà.
És una cosa de tots, les individualitats només augmenten els retards per poder controlar el canvi climàtic i queda el temps just per poder fer la costosa feina que ens portarà a un futur mediambiental millor del que gaudim ara. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental