El biòleg i divulgador Pere Renom, va aparèixer al programa “Tot es mou” de TV3 amb un estol de mascaretes de diferents mides i tipus. Assenyala, d’entrada, que usar-les encara genera certa controvèrsia, fins i tot entre els especialistes.
En aquest sentit, alguns experts determinen que l’ús de les mascaretes ha de ser constant i, en canvi, d’altres asseguren que només cal protecció en circumstàncies molt determinades. La balança, doncs, oscil·la entre els més prudents, que aconsellen el màxim zel, i els que qüestionen l’eficiència d’algunes proteccions que es dissenyen.
El virus, a l’aire
Tot i el pànic i certs comportaments paranoics, el Pere explica que, en diferents mostres d’aire analitzades de diferents zones de Wuhan, no s’hi han trobat partícules infeccioses. Tan sols en un nombre escàs prop dels hospitals o punts de gran concentració de gent com els hipermercats.
En altres estudis previs arran del virus de les SARS es va constatar que, perquè s’encomani, cal estar exposat a una dosi mínima de partícules infeccioses. Concretament entre 43 i 52 partícules per metre cúbic i durant una exposició continuada.
Convencions objectives
Tornant a les proteccions, tant l’OMS (Organització Mundial de la Salut) com tots els experts, estan d’acord, per unanimitat, que el personal sanitari ha de dur mascareta, així com totes les persones que estiguin en quarantena o en manifestin símptomes. Aquest darrer grup, tot i no saber del cert si se l’hi ha encomanat aquest virus, cal que porti màscara per evitar que es propagui.
La resta de casuístiques no estan tan clares. Per abordar aquest temàtica, en Pere examina els diferents tipus de mascaretes que hi ha. En funció del material i les característiques, el grau de protecció és més alt.
Tipus de mascaretes
Les menys efectives són les de paper. A continuació, seguint una escala, hi ha les quirúrgiques, les més habituals i d’ús comú en les intervencions mèdiques. La part blanca de la malla ha de quedar en contacte amb els llavis i la verda ha de ser la cara visible.
Cal col·locar-se-la agafant-la per les gomes i subjectant-la a les orelles. El petit filferret de la vora superior s’ha d’ajustar nas amunt. Un cop ben agafada, l’estirem abaixant el teixit fins a la barbeta aprofitant l’extensió que li proporcionen els diferents plecs. A partir d’aquest moment no s’ha de tocar més amb les mans.
“Els professionals sanitaris es col·loquen les mascaretes quirúrgiques per no infectar el pacient. Estan dissenyades per evitar la sortida de partícules de la boca a la sala d’operacions, no pas per privar-ne l’entrada.”
Per tant, el grau de protecció no és ben bé òptim. En tot cas, un cop s’ha fet servir, cal retirar-la per les gomes i llançar-la, ja que està pensada per a un sol ús.
Mascaretes amb filtre, les més demanades
Seguint la progressió, les màscares amb un grau més de sofisticació són les que porten incorporat un filtre a la part central. Són d’ús tècnic més especialitzat i són molt necessàries als centres sanitaris.
Aquest és el tipus de mascaretes de les quals hi ha més mancança. Abans del confinament, se’n van comprar tantes que ara en falten als hospitals. El preu de mercat, a més, s’ha disparat.
Contagi directe: ulleres i guants
Els utensilis per resguardar-se del contagi directe són les ulleres, que els que no treballen en centres sanitaris poden estalviar-se amb una bona higiene de mans, i els guants, que sí que són necessaris als mercats i supermercats on es toquen, per exemple, peces de fruita. S’utilitzen un sol cop i després s’han de llençar.
“Abans de posar-se els guants les mans han d’estar netes. Per a treure’ns-els, cal seguir un procediment tenint en compte que la superfície està bruta. El primer guant cal treure’l estirant des del mig amb l’altra mà.”
Un cop l’hem descobert, amb la mà que queda neta, ens traiem l’altre guant tibant-lo des del canell. I acabat aquest procés, també està bé tornar-se a rentar les mans, una acció bàsica per evitar el contagi indirecte.
La mascareta, una qüestió cultural
En els països asiàtics, l’ús de la mascareta s’ha generalitzat. Socialment ha arrelat com una mesura higiènica d’ús comú. A Occident, però l’ús de màscara té connotacions de mala salut. Per aquest motiu costa molt més que es faci servir deixant de banda els estigmes.
Malgrat tot, aquesta realitat està canviant a marxes forçades. A banda de l’ús de la mascareta, les últimes setmanes, les persones s’han acostumat a mantenir les distàncies de seguretat quan cal fer cua.
Això revela un canvi de conducta, així com l’aversió als espais petits i tancats com els ascensors, que es presenten com a possibles focus repositoris de virus.
Font: CCMA
