14.3 C
Amposta

Cinc municipis del Montsià aposten per tornar als contenidors en superfície

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Alguns municipis del Montsià estan substituint els contenidors soterrats de recollida de residus urbans per contenidors en superfície. És el cas d’Alcanar, Sant Jaume d’Enveja, Freginals, Mas de Barberans i Santa Bàrbara. Alguns ja ho han fet i altres estan en procés de fer-ho. L’explicació és simple: són més barats de posar i d’explotar i garantixen el mateix nivell de reciclatge. També hi ha una explicació lligada a les conjuntures econòmiques i als cicles dels contenidors. A la comarca, segons les dades del Copate (l’organisme d’àmbit ebrenc que gestiona la recollida i el tractament a la comarca), hi havia fins fa poc 225 illes soterrades.

La majoria es van instal·lar cap al 2006, un any després que es comencés a instaurar el model compacte de recollida de residus, amb illes de contenidors que oferixen accés a totes les fraccions. En este context, els municipis que anaven assumint este model, a través de l’aleshores Consorci de Residus del Montsià (ara integrat al Copate), van dixar-se seduir per un producte (els contenidors soterrats) amb aire de modernitat, en un context previ a la crisi i aprofitant ajudes exprés del govern Zapatero, segons repassa la conjuntura de fa 13 anys l’actual responsable tècnica de l’Àrea de Residus del Copate, Mercè Mariano. Els ajuntaments van apostar fort pels contenidors soterrats, que van permetre materialitzar el model compacte i a la vegada “dignificar l’espai públic”. Ara bé, els contenidors són més cars (una unitat soterrada val 4.000 euros i una en superfície, menys de 2.000) i els costos d’explotació, també (començant pels requisits d’instal·lació i continuant per la neteja periòdica de netejar el fossat), i els contenidors en superfície, a més a més, oferixen facilitats per a fer canvis d’ubicació. En este context, ara que aquells contenidors soterrats “han esgotat majoritàriament la seua vida útil” o s’havien d’adaptar a les noves normatives, els ajuntaments estan apostant clarament per illes en superfície, igualment compatibles, tècnicament, amb el model de recollida del Copate, que l’agost del 2018 va assumir la gestió dels residus al Baix Ebre i al Montsià.

A Alcanar, a partir del març es van començar a instal·lar més de 300 nous contenidors, i segons l’Ajuntament, el nou sistema permet un estalvi econòmic de 100.000 euros anuals. Pel que fa al cost de la inversió serà de 700.000 euros en un període de deu anys.

També tenen contenidors soterrats alguns ajuntaments del Baix Ebre, com Roquetes o l’Ametlla de Mar, però es van instal·lar més tard i encara no hi ha la necessitat de renovar-los. El que sí que és una realitat consolidada és el salt quantitatiu i qualitatiu que va suposar la irrupció del model compacte (2005), que va permetre passar de nivells de recollida selectiva bruta del 19% a superar la barrera del 50% al Montsià en menys de cinc anys. En canvi, els municipis que han trigat més a assumir este model, com Tortosa -tot just l’està desplegant- o Deltebre -encara amb deures per a fer- són els que tenen una taxa de recollida bruta més baixa del territori (27% i 39% respectivament). A més a més, Tortosa i Deltebre no tenen delegada la recollida al Copate.

També s’han incorporat recentment al model compacte, per exemple, les urbanitzacions d’Alcanar Platja (destí de 130 dels 300 nous contenidors al municipi), que Mercè Mariano considera que millorarà d’esta manera en un 7% el percentatge de recollida selectiva, i té previst fer-ho durant l’any que ve l’Ametlla de Mar, amb la incorporació de més de 60 contenidors d’orgànica a algunes urbanitzacions importants.

Font: Setmanari l’Ebre

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -